L’Ajuntament de València comprarà una finca amb 131 habitatges per a lloguer assequible

El govern sortint de València continua posant deures a María José Catalá. L’últim, la compra d’un edifici de nova construcció a Patraix que el Partit Popular haurà de portar a terme. Aquest edifici serà adquirit a un fons d’inversió pel procediment de tanteig i retracte que el Botànic va donar als ajuntaments, exigirà una inversió de 20 milions d’euros i els seus 131 pisos passaran a formar part del parc d’habitatges públics de l’Ajuntament. En tota la legislatura, l’Àrea d’Habitatge, comandada per Isabel Lozano (Compromís), havia comprat o rehabilitat un total de 147 habitatges.

El nou edifici destinat al lloguer assequible està situat en el número 1 del carrer Cristina Piris López Doriga i disposa, a més dels habitatges, de 83 places d’aparcaments, 22 trasters i tres locals comercials. Tot això, al barri de Safranar, en creixement permanent després de la construcció d’edificis de característiques similars, alguns d’aquests del mateix fons.

La Regidoria d’Habitatge en funcions inicia, d’aquesta manera, els tràmits per a abordar un dels principals problemes de València, on l’escalada de preus dels lloguers ha acabat sent inassumible per a moltes persones. El cost mitjà d’un lloguer d’un pis de 70 metres quadrats a la capital del Túria ja costa 1.500 euros, segons la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), que, a més, xifra en 500 euros la pujada dels arrendaments en els últims quatre anys.

Per això, Joan Ribó va identificar com a eix prioritari de la seua campanya l’impuls de l’habitatge assequible, bé en propietat o bé mitjançant lloguer assequible, apostant per cedir sòl a cooperatives per a la construcció de cases noves, una mesura que pretenia complementar amb l’aplicació de la Llei d’habitatge per a limitar els preus del lloguer. 

L’edifici compta amb 83 places d’aparcaments, 22 trasters i tres locals comercials

No arribarà a emprendre aquestes mesures, però el seu equip aprofita els últims dies abans de lliurar la vara de comandament per a fer ús del tanteig i retracte, requerint la propietat de la finca que facilite l’accés de personal tècnic del Servei d’Habitatge per a fer-ne la valoració i possible adquisició per part de la corporació municipal. Aquest dret de tanteig quedarà suspés en el termini de 60 dies des del requeriment fins al moment en què es produïsca l’entrada a l’habitatge. 

Així, el moviment de Compromís deixa la fase final de la gestió en l’agenda de María José Catalá, que haurà de decidir si segueix avant amb la compra. La futura alcaldessa no ha manifestat si té intenció de fer ús de la figura legal proveïda pel Botànic i tot el que va anunciar en campanya en relació a la matèria va ser un pla per a construir 1.000 habitatges de promoció pública en solars municipals. Aquests solars se situen als barris de Russafa, amb 115 habitatges; Malilla, 127 habitatges; Nou Moles, 114 habitatges; Na Rovella, 67 habitatges; Fonteta, 378 habitatges; la Torre, 85 habitatges; Benicalap, 92 habitatges i el Grau, 54 habitatges, en total 1.032 cases noves a la ciutat.

Des de Compromís, però, esperen que més enllà dels plans d’edificació, el govern popular porte a bon port l’adquisició de l’edifici al districte de Patraix, assegurant que estaran “vigilants” durant el procés de compra: “Des del govern en funcions de Joan Ribó hem fet el primer pas per a l’adquisició preferent d’un edifici de 131 habitatges i esperem que el govern del PP continue aquest procés, que aquests formen part del parc d’habitatges municipals i que puguen ser adjudicats en lloguer assequible a les famílies i les persones joves i majors inscrites en el registre municipal de demandants de lloguer”, indica Isabel Lozano.

El PP, contra el tanteig i retracte

La figura del tanteig i retracte permet que, davant de la notificació de venda per part de qualsevol propietari d’un habitatge protegit o de les anomenades transmissions singulars, l’Administració pública competent puga exercir el dret de compra de l’immoble de manera preferent.

Aquest procediment ha servit per a ampliar el parc d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana durant l’últim tram de la legislatura, i això a pesar que el Decret llei 6/2020 del Consell —que recull la figura— va ser recorregut pel Partit Popular valencià el setembre de 2020.

Però el març d’aquest mateix any, el Constitucional va considerar que la norma està justificada a causa de les urgències residencials derivades de la pandèmia, que no envaeix competències estatals i que no vulnera el dret a la propietat, com denunciava el PP.

Suscríbete para seguir leyendo