El València i la Lliga espanyola tenen una nova estrela: Javi Guerra. El migcampista ha deixat arrere la seua condició de “jugador revelació” i s’ha instal·lat entre els grans del campionat a base de futbol, personalitat i gols. De golassos, en el seu cas. La seua excel·lent actuació contra l’Atlètic de Madrid no ha passat desapercebuda per a ningú. El de Gilet s’ha consolidat com un dels pilars de l’equip i dels nous ídols de Mestalla. El valencianisme celebra el seu creixement en un final i un inici de temporada il·lusionant per al club i per a la selecció. A Las Rozas el segueixen de prop. Javi no para de derrocar portes. El seu sostre no existeix. El València té un diamant en brut que cada dia brilla més.
Javi Guerra s’ha convertit, per mèrits propis, en un dels noms propis del campionat. La seua influència en el joc del València cada dia és més gran. El jugador del planter va agafar la bandera de la salvació la temporada passada amb aquell gol al Valladolid que ja forma part de la història del club. Enguany, només ha tardat dues jornades a guanyar-se la titularitat de Rubén Baraja. El centre del camp ja és propietat seua. El Pipo i Mestalla s’agarren a ell. Com per a no fer-ho. Javi ho té tot. El seu ventall de recursos és molt complet. Abasta molt de camp, recupera pilotes, té desplaçament en llarg, trenca línies i arriba al balcó de l’àrea amb tanta camallada com precisió per a fer l’última passada i marcar. Guerra compta els seus gols per golassos: al Valladolid, en aquell colpejament per al record; al Sevilla, en la seua faceta de jugador amb arribada; i a l’Atlètic, amb una autèntica obra d’art. Dos amb la dreta i un amb l’esquerra. Dos de fora de l’àrea i un des de dins. 3 gols en 15 partits i els tres van servir per a guanyar: 9 punts.
Baraja està sent clau en el procés de creixement de Guerra. El Pipo és el seu gran valedor des que va tindre la valentia, la temporada passada, d’asseure Hugo Guillamón i donar-li l’oportunitat. Des de llavors, és fix en els plans de l’entrenador. Javi va reconéixer dissabte que el tècnic és qui l’anima a disparar des de fora de l’àrea.
Renovat fins a juny de 2027 i blindat amb una clàusula de rescissió de 100 milions d’euros, Javi s’ha erigit en la bandera d’aquest València, al costat del capità José Luis Gayà. Junts porten el timó d’aquest València, vingut a menys per Lim, per a l’orgull de Mestalla i l’admiració del futbol espanyol.
A Javi Guerra li cauen els elogis i les comparacions des de totes bandes. L’exjugador del València Fernando Morientes diu que li recorda Kaká. “És molt elegant amb la pilota als peus i, després, té això. Orienta molt bé el cos, deixa la pilota lluny del defensor. Té unes traces semblants a les de Kaká. Però, després, defineix molt bé i és intel·ligent en aquelles zones on a jugadors de la seua demarcació se’ls apaga la llum”, deia.
