A partir de hui es podrà parlar en les “llengües oficials”, que és el terme que s’ha acordat en la Mesa del Congrés dels Diputats per a denominar les llengües dels diferents territoris de l’Estat espanyol. El valencià també. Hui, les Corts Generals celebra la primera sessió per a debatre la modificació del reglament per a permetre l’ús de llengües territorials en la cambra, que va ser un dels compromisos del PSOE amb els partits independentistes per a donar suport a la futura investidura de Pedro Sánchez.
No obstant això, caldrà esperar a la segona sessió del debat per a escoltar valencià a l’hemicicle de les Corts Generals. El PP ja va avisar ahir que no utilitzarà el valencià, no està previst que els diputats del PSOE socialistes intervinguen demà (perquè parlaran els portaveus dels grups), Vox es nega a la mesura (ha presentat una esmena a la totalitat) i Compromís, dins de Sumar, intervindrà en la sessió de dijous, la segona sobre aquesta qüestió. La modificació permetrà als diputats expressar-se de manera oral i registrar iniciatives en la cambra baixa en les llengües convivents amb el castellà de l’Estat (català-valencià, basc i gallec, a més d’altres llengües com l’aranés, l’aragonés o el bable).
Dijous serà la primera sessió en la qual s’escoltarà un representant parlar valencià
La imatge dels 350 diputats amb auriculars serà inèdita per a la cambra baixa, encara que fa anys que es fa al Senat. Mitja dotzena d’intèrprets debutaran al Congrés hui, alguns d’ells contractats per a aquestes primeres sessions per dies fins que s’estabilitze una plantilla per a les interpretacions simultànies. Respecte als grups que exerciran aquesta nova permissió, i sobretot els representants de les tres circumscripcions valencianes, el PP va detallar ahir que ells parlaran castellà en la cambra. Fernando de Rosa, diputat valencià del PP, va assenyalar que, si es vol fer bé, s’ha de tindre en compte l’“informe dels lletrats” i no “forçar amb tanta urgència” un canvi que “no garanteix un sistema que estiga tecnològicament preparat per a això”. “Em sembla una burla”, va assenyalar.
Per la seua banda, els impulsors d’aquesta modificació amb representació valenciana, el PSOE i el Grup Plurinacional Sumar, on es troba Compromís, van defensar aquest pas com una cosa “important” per a normalitzar el plurilingüisme de l’Estat al Congrés. Vicent Sarrià va defensar intervindre en valencià quan es tracte de qüestions que afecten l’autonomia. Per la seua banda, Àgueda Micó, de Compromís (dins del Grup Parlamentari Sumar), va dir que «parlar en valencià és una manera de representar al nostre poble».
