Sánchez assumeix el reconeixement de l’estat de Palestina com li reclama Sumar

Sumar reclama a Pedro Sánchez incloure el reconeixement de l’estat palestí en l’acord de govern que negocien per a revalidar la coalició i que ha d’estar llest este mes d’octubre. El soci minoritari s’esforça per visibilitzar la seua posició pròpia enfront de l’ala socialista davant del risc de veure’s desdibuixat en el conflicte d’Orient Pròxim, després dels bombardejos d’Israel sobre la Franja de Gaza després de l’atac de Hamàs a civils israelians.

Poc després de la petició pública, el president del Govern en funcions s’ha referit, en la cimera del Procés de Berlín, a “una resolució pacífica del conflicte entre Israel i Palestina” que incloga el “reconeixement dels dos estats, perquè puguen coexistir en pau i seguretat”. Sánchez s’enquadra dins de la posició dels membres del Consell Europeu que este diumenge signaven un comunicat assumint el seu compromís “amb una pau duradora i sostenible basada en la solució de dos estats mitjançant esforços revitalitzats en el procés de pau d’Orient Mitjà”.

El cap de l’executiu va reiterar, en la sessió inaugural de la cimera que se celebra a Tirana, la seua condemna a l’atac de Hamàs contra Israel i “el dret legítim” d’estos últims “a defensar-se dins del respecte del dret internacional i humanitari”. En esta línia, ha subratllat que la protecció dels civils “és essencial, així com l’accés de l’ajuda internacional per als necessitats, especialment a la Franja de Gaza”.

El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha anunciat en roda de premsa que han traslladat al PSOE l’“exigència” de reconéixer l’estat de Palestina per part d’Espanya. “En 2014, el Congrés va instar el Govern a reconéixer Palestina, fins ara mai s’ha fet eixe reconeixement a l’espera d’una posició comuna de la UE. Nosaltres creiem que ha arribat el moment que Espanya reconega l’estat palestí de manera unilateral, incondicional i urgent com una contribució essencial a la resolució del conflicte i a la pau”, ha destacat Urtasun, que ha citat altres països que han fet el reconeixement de manera individual, com Suècia o Grècia.

“Volem que el govern de coalició, una de les primeres mesures que prenga és el reconeixement de l’estat palestí”, ha continuat el portaveu, que ha insistit que este compromís ha de veure’s en l’acord “d’una manera clara i inequívoca”, evitant, així, les generalitats i la falta de concreció amb què els socialistes busquen tancar l’acord.

Des de Ferraz, recorden que el Congrés ja va aprovar una proposició no de llei en 2014 en la qual s’instava a reconéixer Palestina com a estat. Aquell text va tirar avant amb 319 vots a favor, dues abstencions i un vot en contra. Els socialistes van negociar amb el PP que el text arrancara amb la reclamació d’“instar el Govern a reconéixer Palestina com a estat”, en lloc d’“instar el govern a impulsar el reconeixement de Palestina com a estat”. Per la seua banda, el PSOE va acceptar la resta de l’esmena transaccional dels populars, que instava el Govern a “buscar en qualsevol actuació en este sentit una acció coordinada en concert amb la comunitat internacional, i, en concret, amb la Unió Europea, tenint plenament en compte les legítimes preocupacions, interés i aspiracions de l’estat d’Israel”, segons subratllen fonts del partit.

La pugna entre Podemos i Sumar s’ha fet palesa en les propostes de totes dues faccions sobre este assumpte. Quasi al mateix temps en què Podem demanava a Pedro Sánchez elevar una petició conjunta perquè Israel fora condemnat per crims de guerra davant de la Cort Penal Internacional, Sumar també llançava altres propostes per a marcar posicions.

Proposta consensuada

Al costat d’Urtasun també ha comparegut la portaveu parlamentària de Sumar, Marta Lois, per a anunciar la presentació d’una proposició no de llei (PNL) que, segons han defensat, havia sigut pactada entre totes les forces integrants del grup parlamentari. Un text que previsiblement dividirà els socis de govern en la votació al Congrés, però que no anirà a Ple, sinó a la Comissió d’Exteriors, amb menys visibilitat.

En el text, al qual ha tingut accés este mitjà, es consideren els atacs d’Israel com “un crim de guerra”, amb la mateixa definició emprada per Podemos, i assegura que els atacs contra civils tampoc estan emparats sota la defensa legítima. Entre les peticions, reclamen als estats membres suspendre la venda d’armes i, en el punt 7, sol·licitar a la UE la suspensió de l’acord de veïnatge, que permet el comerç exterior amb Israel. A més, es demana la revisió dels fons que Israel rep de l’instrument europeu de veïnatge o altres programes europeus.

Tensions en l’esquerra

La situació a Israel i Gaza ha suposat un terratrémol a l’esquerra del PSOE, on diferents forces mantenen la seua particular pugna per liderar una posició alternativa als socialistes. El primer dard el llançava este dilluns a primera hora Pablo Iglesias, que recriminava a Yolanda Díaz la seua absència en la manifestació pro-Palestina per a acudir a la gala dels Premis Planeta.

El segon gest arribava poc abans de les onze del matí, quan Ione Belarra, secretària general de Podemos, llançava un vídeo subtitulat en anglés on es dirigia directament a Pedro Sánchez per a demanar conjuntament a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional una investigació pels “crims de guerra” comesos.

Podemos va publicar el vídeo just al mateix temps en què començava la compareixença de Sumar, en una pugna oberta pel protagonisme en este assumpte. La iniciativa de Belarra, llançada aprofitant la categoria que encara ostenta com a membre del Govern, va ser una iniciativa en solitari, sense comptar amb el Grup Parlamentari de Sumar, del qual formen part. En canvi, Sumar defensa que totes les propostes sí que han comptat amb el consens i l’acord de totes les forces integrants.

Suscríbete para seguir leyendo