Treball portarà a la UE que els empleats puguen formar-se durant el seu horari laboral

La vicepresidenta segona i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, ha avançat dijous que portarà a la Comissió Europea una proposta legislativa perquè la formació professional passe a ser un dret subjectiu dels ciutadans. És a dir, que puguen reclamar-lo tots i cadascun d'ells i que, entre altres, puguen exigir a les seues empreses que reserven part de la seua jornada laboral per a poder estudiar o fer cursets i millorar les seues habilitats. Així ho ha anunciat Díaz dijous des de Barcelona, en una conferència amb altres ministres de Treball de la Unió en el marc de la presidència espanyola del Consell d'Europa. 

“Volem convertir la formació en un dret, […] hem de fugir dels plantejaments que s'han fet al nostre país i en altres estats d'Europa”, ha declarat Díaz. “[La formació] no té a veure només amb la joventut, ni només quan les persones es troben en situació dramàtica de desocupació”, ha afegit. 

Actualment, tots els assalariats cotitzen cada mes una part del seu salari per a omplir una vidriola que després està a la disposició de les empreses per a una sèrie de cursos de formació bonificada. Concretament, segons dades de la Fundació Estatal per a la Formació en l'Ocupació (Fundae), enguany hi ha 1.047 milions d'euros de crèdit disponible perquè les companyies donen formació a les seues plantilles. Un dels principals problemes és que tot eixe crèdit no es gasta durant l'any i que molts dels empleats que sí que fan cursos, els fan fora del seu horari laboral i a costa del seu temps lliure, malgrat que redunda en una millora de la seua productivitat.

"Factor de garantia"

La intenció de l'actual ministra de Treball en funcions és blindar l'accés a la formació com un dret subjectiu, similar al dret que tenen, per exemple, els aturats actualment de rebre assessorament per part dels serveis públics d'ocupació. L'Estat no pot negar açò i Díaz pretén que, quant a hores de formació, els treballadors en actiu poden fer el mateix amb les seues empreses. "Estem introduint un factor de garantia", ha defensat, junt amb els ministres d'Ocupació de Bèlgica i Suècia.

Ara falta que en el si de la Unió els estats pacten unes condicions per a l'exercici d'esta formació, "tant durant la jornada de treball com fora", i si serà "en forma de permisos o llicències", segons ha especificat Treball en un comunicat. També la manera de "retribució o compensació econòmica" que rebran les persones que es formaran, així com "la millora i la simplificació dels sistemes nacionals d'acreditació, certificació, validació i homologació de les competències adquirides en altres estats membres i el paper dels convenis col·lectius en l'articulació i el desenvolupament d'este dret".

"A Espanya tenim dos grans dèficits. D'una banda, moltes persones amb una hiperqualificació que són expulsades del mercat de treball per açò, i després tenim exactament el contrari. [...] Volem competir a través de treballadors altament qualificats, no low cost", ha defensat Díaz.

Suscríbete para seguir leyendo