Jornada perfecta rumb a l’objectiu
Els tres punts que es va quedar Mestalla este dilluns contra el Cadis tenen un valor afegit: cap dels equips de la meitat baixa de la taula va guanyar

Els jugadors del VCF feliciten Gayà després del seu gol contra el Cadis. f.calabuig / Rafa Jarque. València
Rafa Jarque
El valencianisme va vibrar, dilluns passat, amb una balsàmica victòria a Mestalla contra el Cadis. Era la tornada a la competició de clubs després de la parada internacional i l’equip estava quasi obligat a guanyar per diversos motius. En primer lloc, perquè les últimes jornades, amb dos empats i dues derrotes (2/12 punts), exigien una reacció ràpida per a allunyar dubtes. I, en segon lloc, perquè la jornada va brindar una gran oportunitat de traure punts de distància amb tots i cadascun dels equips classificats de l’11é al 20é lloc, els a priori rivals directes esta temporada.
I així va ser. La victòria del València va contrastar amb la “punxada” generalitzada de la part baixa de la taula. Els cinc últims classificats ni tan sols van sumar. El Cadis va perdre contra el mateix València, el Mallorca contra la Reial Societat, el Celta contra l’Atlètic, el Granada contra Osasuna i l’Almeria contra el Girona. També va perdre Las Palmas, dotzé classificat, contra el Rayo Vallecano. Per la seua banda, el Sevilla va empatar contra el Reial Madrid, el mateix que van fer Vila-real i Alabés entre ells. És a dir, l’equip del Pipo no només va tornar de la parada guanyant, sinó que ho va fer en una jornada en la qual els punts valien un poc més, sobretot moralment.
El València afronta ara una nova setmana amb les piles recarregades i la il·lusió de veure com la taula situa l’equip de Mestalla en una huitena posició potser un poc impensable l’estiu passat. La realitat és que Baraja i els seus jugadors estan completant una bona faena en estos primers mesos i l’inici de campanya es pot catalogar de “bo”.
La gran assignatura pendent ara és trobar la regularitat que tant ha faltat en els últims anys. Les úniques dues victòries seguides van arribar en les dues primeres jornades i, des de llavors, la dinàmica ha sigut més prompte irregular. El primer pas és fer-se fort a casa, i un bon espill en el qual mirar-se és el partit contra el Cadis i, sobretot, el de l’Atlètic de Madrid. Completant eixos deures, el València tindrà cobert el primer objectiu, el de la permanència, abans del que preveia. Només llavors, entrenador i jugadors començaran a valorar escenaris que, de moment, no volen ni pensar ni esmentar: el de barallar per cotes majors. El discurs, almenys de cara a l’exterior, no se n’ha eixit en cap moment de la línia del “partit a partit”, i no fa pinta que vaja a canviar. De moment, 14 punts en les primeres 10 jornades, la qual cosa suposa un bon inici de competició.
Suar per a traure punts
El calendari en esta última setmana d’octubre i el mes de novembre li reserva a l’equip de Baraja eixides d’allò més compromeses a San Mamés (Athletic), Bernabéu (Madrid) i Montilivi (Girona). És a dir, tres dels quatre equips més en forma actualment. En la capital del Túria, el València rebrà Granada i Celta, partits en els quals, a priori, parteixes com a favorit. Tot això, amb el compromís coper contra el Logronyés entremig.
Suscríbete para seguir leyendo
- Mazón rep l'escalf de la militància a Madrid davant de la fredor de Feijóo
- El conseller Rovira s'encara amb un ciutadà al costat de Mazón en un acte a Alacant
- Cau la web per a consultar les notes de la PAU després d'una allau de consultes
- Maten una dona a punyalades durant una batussa a Villena
- L'home mort amb ràbia és un veí d'Alcoi i ha mort a La Fe
- Els bars i restaurants d'Espanya es preparen per a un canvi legal que afectarà tots els seus clients
- El secret a veus de les cales secretes
- Detingut per robar al cementeri del Port mitjançant un encastament