València perd la meitat dels seus forns tradicionals des dels noranta

La falta de relleu generacional i l’enduriment de la normativa sanitària llastra el negoci dels forners

Forn San Nicolás, la setmana passada, quan encara romania obert

Forn San Nicolás, la setmana passada, quan encara romania obert / Levante-EMV

Ramón Ferrando

Ramón Ferrando

La meitat dels forns tradicionals de la capital del Túria ha desaparegut des dels anys noranta, situació que és més manifesta en el centre per la pujada de les rendes. Juanjo Rausell, president del Gremi de Forners i Pastissers de València, va explicar ahir que, fa trenta anys, hi havia 400 forns tradicionals a la capital i en les poblacions confrontants, i que ara en queden 200. Rausell va lamentar que el sector està patint l’enduriment de la normativa sanitària (com li ha passat al forn de San Nicolás) i la falta de mà d’obra qualificada que permeta el relleu generacional.

Interior del horno de San Nicolás, el día antes de su cierre.

Interior del forn de San Nicolás, el dia abans del tancament / Levante-EMV

El Cabanyal

Rausell va assegurar que la pujada dels lloguers dels locals comercials s’està produint en altres zones de la capital com al Cabanyal. “A més de les rendes, estem tenint un problema greu de falta de relleu generacional. El 25 % dels forners artesans de València té 58 anys o més. Necessitem una formació específica com en altres països, com Alemanya o França, perquè no queda mà d’obra qualificada”, lamenta. El president del gremi va subratllar que estan vivint un moment complicat per l’increment dels costos dels ingredients que necessiten per a fer pa i productes de pastisseria i també de l’energia.

Productos en el horno de San Nicolás horas antes de su clausura definitiva.

Productes al forn de San Nicolás hores abans de la clausura definitiva / Levante-EMV

Sense forns tradicionals en el centre

Eixe alt cost de les rendes provoca que cada vegada hi haja més rotació de negocis en el centre pels problemes de rendibilitat. La consultora immobiliària Cristina Recasens assegura: “Ara, tot el que veus en el centre són negocis de lloguer de bicicletes per a turistes, no hi queden forns tradicionals o sabateries. Tota la plaça de la Reina s’ha enfocat en el turisme”. Recasens insisteix que no entén “com poden aguantar alguns negocis, perquè els números no ixen. Tot són negocis d’empanades argentines, tacos mexicans, pizzes i llepolies. Són negocis sense grans marges”.

Reculada del comerç tradicional

Un informe de l’Associació de Comerciants del Centre Històric de València confirma que en els últims huit anys s’ha produït una reculada del comerç tradicional en la zona i un auge de bars i restaurants.

Dins del sector del comerç, respecte a 2015, ha guanyat protagonisme l’alimentació (19,6 %); el tèxtil, la confecció i el calçat, que suposa ja el 41,1%, i l’equipament per a la llar, que suposa un 12,5 %. Dins del sector serveis, hi predominen les assessories, els despatxos de professions liberals i estudis d’arquitectes, que representen el 40 % de tota l’activitat. L’altra gran activitat en la zona és el lloguer, sobretot de bicicletes, que s’ha disparat fins al 32 % i que en 2015 només representava el 4 %.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS