Els apartaments o habitatges turístics són ja la modalitat turística més sol·licitada. Una demanda que ha crescut al mateix ritme que el rebuig a esta mena d’activitat econòmica per part dels veïns dels barris afectats, que denuncien les molèsties i l’encariment de l’habitatge que els allotjaments turístics impliquen. Tot, enmig d’una crisi residencial provocada, en part, per la falta d’habitatge públic.
Mentre els veïns i ajuntaments, com va fer en la legislatura passada el de València, promouen mesures restrictives per a estos lucratius negocis, els tribunals han tombat, en diverses sentències, les restriccions, en uns casos per falta de motivació o per generar inseguretat jurídica. El Tribunal Suprem (TS) haurà de decidir ara si l’activitat dels apartaments turístics és equiparable a altres activitats terciàries com el comerç, les oficines o els hotels, contra les quals no s’escolten tantes queixes dels veïns i la implantació de les quals fins i tot promouen els ajuntaments.
El Suprem ha admés a tràmit el recurs de cassació que, amb este argument, va presentar l’Associació d’Habitatges de Lloguer per Estades Curtes de València (Avaec) contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que fa un any va donar la raó “parcialment” a esta associació i va obligar l’Ajuntament a eliminar les restriccions imposades en el Pla especial de protecció de Ciutat Vella de 2020 als habitatges turístics.
Recorregut el límit del 10 % al Cabanyal
En la sentència del TSJ, explica l’advocat d’Avaec, Rafael Encarnación, va ser una estimació parcial que “va deixar qüestions pendents”. En concret, explica el lletrat, va deixar sense resoldre si el PEC de Ciutat Vella incorria en vulneració del principi d’igualtat i “no discriminació normativa” pel tracte favorable que el pla del centre històric concedeix a altres usos terciaris. “No hi ha cap justificació en el pla especial que motive el diferent tracte normatiu de l’ús habitatge turístic, al qual, al contrari, se li imposen limitacions, respecte a altres usos terciaris hotelers o fins i tot d’oficines, tots “amb un règim molt favorable d’implantació en el mateix àmbit”. És el mateix argument que l’associació ha esgrimit en el recurs contra el Pla especial del Cabanyal, aprovat el mes de juny passat, que fixa un límit del 10 % dels apartaments turístics per illa.
Si el Suprem torna a donar la raó a Avaec, el Pla de Ciutat Vella, l’objectiu del qual, amb les limitacions als allotjaments turístics, és protegir els usos residencials, hauria de tornar a revisar-se. L’objectiu de l’associació és que s’anul·len les limitacions que s’apliquen a l’habitatge turístic en àmbits en què altres usos terciaris són autoritzats i es consideren compatibles amb els usos residencials.
La sentència del TSJ tomba quatre limitacions imposades pel PEC de Ciutat Vella. En concret, considera que no està justificada la limitació a “persones jurídiques” (només es permet a persones físiques) per a llogar l’habitatge habitual durant espais curts de temps i la considera contrària a dret, com també ho és l’exigència d’estar empadronat en el domicili que es pretenga llogar. També rebutja, per falta de motivació, que es limite la possibilitat de llogar l’habitatge habitual durant 60 dies a l’any. Finalment, va rebutjar el TSJ la possibilitat que la comunitat de propietaris poguera vetar, en els seus estatuts, el lloguer turístic d’habitatges en l’edifici. “No es pot assumir sense més de manera automàtica com a interés general l’interés particular acordat per les comunitats de propietaris”, va dir l’alt tribunal valencià.
El Tribunal Suprem ja va desestimar al juliol el recurs interposat per l’Ajuntament de València contra la sentència del TSJ que donava la raó a una altra de les associacions del sector, l’Associació d’Apartaments i Habitatges d’Ús Turístic de la Comunitat Valenciana (Viutur), i va obligar a eliminar les limitacions als apartaments turístics en el PEC.
