Mor Shane MacGowan, líder de The Pogues

L'artista irlandés Shane MacGowan, líder de la banda de punk-folk The Pogues, ha mort als 65 anys a Dublín, segons va anunciar este dijous la seua esposa, Victoria Mary Clarke, en la xarxa social Instagram.

"Viuràs en el meu cor per sempre. Rugeix al jardí mullat per la pluja que tant estimaves. Vas significar tot per a mi", va escriure Clarke en el comunicat, pocs dies després que McGowan rebera l'alta hospitalària després de romandre durant diversos mesos ingressat en un hospital de Dublín.

"No hi ha manera de descriure la pèrdua que sent i l'anhel d'un sol dels seus somriures que van il·luminar el meu món. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies per la teua presència en este món que vas fer més brillant", va expressar la seua esposa, amb qui residia a Dublín.

McGowan va saltar a la fama com a líder de The Pogues, amb els quals va gaudir tant d'èxits musicals com dels excessos de l'alcohol i les drogues, en gires interminables que van acabar per passar-li factura, fins a abandonar la banda en 2001.

Ací va començar una carrera en solitari que el va portar a col·laborar amb altres artistes irlandesos i internacionals, així com a formar el nou grup The Popes, si bé va tornar als seus benvolguts Pogues en 2001.

La seua salut, no obstant això, va començar a deteriorar-se seriosament cap a 2010 i a partir de llavors es va veure obligat a abandonar els escenaris, fins a quedar confinat en els últims anys a una cadira de rodes.

En 2018, Irlanda li va retre un merescut homenatge en complir 60 anys, amb un llegendari concert al National Concert Hall de Dublín, en el qual van participar, entre altres, Bono (U2), Sinéad O'Connor, Nick Cave o Glen Hansard.

En eixe acte, el president irlandés, Michael D. Higgins, el va condecorar amb un premi per la seua trajectòria professional, en la qual va destacar no sols com a cantant, sinó també com a músic, compositor i poeta.

MacGowan hauria complit 66 anys el pròxim dia de Nadal, en un període festiu en el qual tornarà a sonar enguany amb més significat el seu llegendari tema Fairy Tale of New York.

Arrere deixa un altre grapat de cançons mítiques, com ara Fiesta, Streams of Whiskey o Rainy Night in Soho, així com versions del folk tradicional irlandés interpretades amb la seua característica actitud punk.

"Shane, qui sempre serà la llum que tinc davant meu i la mesura dels meus somnis i l'amor de la meua vida i l'ànima més bella i l'àngel més bell i el sol i la lluna i el començament i el final de tot el que estime, se n'ha anat per a estar amb Jesús i Maria i la seua bella mare Teresa", va escriure Clarke.

Suscríbete para seguir leyendo