Cristóbal Aguado repassa l’any agrari en Levante Televisión

El president d’AVA-ASAJA, protagonista en el Raonem d’este dimarts

El president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado

El president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado / Levante TV

dG - Levante TV

Valencia

El president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado, serà el convidat en el Raonem d’este dimarts, a partir de les 21.30 hores, amb Juanma Romero. Fa uns dies, AVA-ASAJA va presentar un resum amb el balanç agrari de 2023. L’Associació va quantificar en 400 milions d’euros les pèrdues del sector agrari de la Comunitat Valenciana en 2023, a causa dels minvaments de collites per les adversitats climàtiques, els elevats costos de producció, la competència deslleial de les importacions, la falta de solucions eficaces per a fer front a les plagues i malalties, els danys rècord de la fauna salvatge i l’augment dels robatoris en el medi rural. Com va assenyalar l’organització agrària, per segon any consecutiu, el canvi climàtic va causar estralls, si bé, en 2023, la sinistralitat agrària a Espanya va batre el seu rècord històric amb 1.300 milions (un 60 % més que en 2022) d’indemnitzacions d’Agroseguro. AVA-ASAJA eleva a 170 milions les pèrdues directes per raons climàtiques a la Comunitat. La sequera, les elevades temperatures i les granissolades van ser algunes de les inclemències més extremes que van ocasionar enfonsaments de collites respecte a la mitjana dels últims anys.

En un context d’inflació, en què els preus dels aliments van patir un increment interanual del 9 %, la pujada generalitzada de les cotitzacions a peu de camp no va permetre en la majoria dels casos compensar esta baixada de producció, i, a més, cobrir els costos de producció, els quals es van mantindre extraordinàriament alts, un 30 % més que abans de la guerra. L’impacte per este capítol va ascendir a 80 milions.

La supressió sistemàtica de matèries actives fitosanitàries i la generació de resistències van continuar dificultant la lluita contra les malalties i plagues, com el cotonet de Sud-àfrica i els àcars en cítrics, les mosques blanques i cotonets en caquis, la pyricularia en l’arròs, etc. Les pèrdues en matèria de sanitat vegetal i animal es van situar en 70 milions. A més, la superpoblació de fauna salvatge, sobretot de senglars, va disparar els danys agraris fins als 50 milions, un 25 % més que en 2022. Per la seua banda, l’escalada de robatoris de taronges en la present campanya citrícola ha fet augmentar les pèrdues de la delinqüència rural a 30 milions, en un any negre amb sostraccions importants de collites, maquinària i instal·lacions de reg.

2023 va ser també el primer any de la nova política agrícola comuna (PAC), que va comportar menys beneficiaris, més burocràcia i noves exigències ambientals no adaptades a la realitat dels cultius. AVA-ASAJA va participar, entre altres mobilitzacions, en una concentració enfront d’un acte d’Agroseguro al Puig (2 de març), protestes apícoles (2 de febrer a les Corts, 23 de febrer a la Cancelleria i 9 de març al Ministeri), una falla a Puçol contra el preu just d’expropiacions (16 de març) i una protesta davant de la cimera de ministres de comerç de la UE a València (20 d’octubre).

Raonem tindrà redifusió el dimecres a les 12 i a les 18.30 hores.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

Tracking Pixel Contents