València es queda sense habitatges d’obra nova a la venda

València s’està quedant sense pisos d’obra nova disponibles. Únicament hi ha 185 habitatges a la capital de Túria, dada inèdita a la ciutat des que se’n tenen registres, i manté els preus de venda en valors molt alts.

Però el més alarmant, segons els responsables de la Càtedra de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València, és la velocitat amb què disminuïx, un 23 % en este últim trimestre. Una dada reveladora és que en 60 dels 88 barris de la ciutat de València no hi ha promocions d’habitatge nou a la venda. En dos de cada tres barris de València, no hi ha habitatge d’obra nova.

Les causes d’este descens han sigut variades en estos anys, amb la inflació i les seues conseqüències com a fonament (augment de cost de construcció i augment de tipus d’interés), la falta de sòl a la ciutat de València, els llargs processos administratius en llicències d’obra i els baixos salaris.

Lloguer

En relació amb el lloguer, d’igual manera s’han complit les prediccions d’este Observatori de l’Habitatge, que anticipaven una dràstica reducció de l’oferta en entrar en vigor la Llei de l’habitatge, aprovada enguany. Des del gener de 2021 fins ara, ha descendit el nombre d’habitatges de tal manera que actualment hi ha menys d’un 60 % de les que hi havia fa a penes tres anys.

Conseqüència de tot això és la translació del lloguer de llarga estada (tradicional) al de menys de 12 mesos, per a evitar l’aplicació d’esta llei. Els preus continuen sent molt alts, superant els 1.500 € de mitjana, els més alts d’Espanya després de Madrid i Barcelona. L’escassetat d’oferta, al costat de l’efecte crida constant que suposa la qualitat de vida i les bones expectatives professionals per a empreses i inversors internacionals a la ciutat són els responsables d’esta situació, segons els responsables de l’anàlisi.

Estudiants internacionals

A més, una altra qüestió és què ocorre amb els milers estudiants internacionals que cada any arriben a les universitats valencianes, els costos d’allotjament de les quals comencen a ser molt alts i poden triar altres destinacions més competitives. “I, el més preocupant, les rendes molt baixes i els migrants amb menys recursos, que sense cap possibilitat d’allotjament reglat passa als assentaments informals, com també hem estat anticipant des de fa alguns anys”, alerta la Càtedra.

Per a la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València, la solució necessària més evident, que ajudaria a rebaixar la tensió dels preus i permetria l’accés a l’habitatge als qui ara el tenen impossible, els joves i les rendes mitjanes i baixes, passa per l’edificació d’habitatge protegit.

“Actualment, estem esperançats, perquè l’Administració autonòmica ha escoltat les propostes llançades des d’esta Càtedra, consistents a generar el suport normatiu per a mobilitzar el sòl públic mitjançant col·laboració publicoprivada i aconseguir disposar d’habitatges en lloguer social, però també a la venda; les fórmules de dret de superfície i les d’adquisició per permuta permetran ampliar el nostre parc d’habitatges sense descapitalització pública, alleujant, així, els preus, i obrint una solució per a habitar als que més ho necessiten. La conjuntura és, per tant, complexa. Però anticipem que venen temps d’esperança, amb la irrupció de promocions d’habitatge protegit en els pròxims mesos que, al costat de la resta de mesures amb caràcter administratiu, podran anar revertint la tendència”, assenyalen els autors de l’estudi.

Suscríbete para seguir leyendo