La caiguda demogràfica de la Xina per segon any consecutiu aboca el país a un difícil context econòmic

La població xinesa suma ja dos anys en números rojos. L'Índia la va rellevar ja com a primera potència demogràfica i no s'intuïx la fi a una caiguda que espenta el país a un context econòmic molt delicat de mà d'obra declinant i tensions en el sistema de pensions. Si es pensa en els xinesos com una massa uniforme que només es mou a impulsos del Govern, pot donar una ullada al seu olímpic menfotisme de les desesperades peticions.

Feia temps que la Xina temia que minvara de nou després d'aquelles fams del Gran Salt Avant que van delmar el país en 1961. Va ocórrer l'any passat, amb una retallada de 850.000 habitants. I enguany, lluny de corregir-se, el saldo negatiu ha pujat als 2,08 milions. Més rècords negatius: la seua taxa de natalitat ha caigut en un any dels 6,77 xiquets per mil habitants als 6,39, la més baixa des de la fundació de la República Popular en 1949. Són 9,02 milions de naixements en 2023 davant dels 9,56 de l'anterior exercici.

Les morts de l'últim any, 690.000 superiors al de l'anterior, donen llum al misteri de la factura que es va cobrar a l'inici de l'any la voladura de dics contra la covid i l'immediat tsunami de contagis en un país que no l'havia conegut. Eixes quasi 700.000 morts, la més que probable xifra total que va causar la pandèmia a la Xina, són bastant més versemblants que els ridículs números oficials, però certifiquen que aquella política tan injuriada a Occident va evitar una mortaldat. Els Estats Units, amb una quarta part de la població xinesa, va patir 1,2 milions de morts. Amb eixa proporció, a la Xina li tocaven cinc milions.

Esforços erms

Els esforços de Pequín per estimular la natalitat són erms. La Xina va jubilar la política del fill únic, el major experiment demogràfic de la història, en 2015. Primer va permetre la parelleta i després el trio. Esperava un baby boom i va trobar un repunt tímid i efímer abans del retorn de les caigudes. Ho ha intentat quasi tot: ajudes a l'habitatge, descomptes fiscals, baixes de maternitat… També apel·lacions al patriotisme. El president, Xi Jinping, ha subratllat la urgència que la dona recupere els vells rols domèstics i des de Pequín s'han dissenyat polítiques per a promoure la cultura del matrimoni i la família. La premsa nacional ha animat a tots a participar en "el rejoveniment de la nació".

Els joves xinesos es casen més tard o no es casen i menyspreen la descendència en flagrant conflicte amb els tradicionals valors confucians. Les raons s'assemblen molt a les que abaixen la natalitat a Occident: la carestia de la vida, el gaudi del temps lliure i la incertesa. L'economia xinesa no ha gaudit del rebot postcovid esperat i l'atur juvenil és tan alt que el Govern ha deixat de publicar la xifra.

La Xina compartix el drama amb totes les societats avançades, tant europees com asiàtiques. El Japó patix la mateixa taxa de natalitat (6,3 per mil habitants), mentre que la sud-coreana cau fins als 4,9. El que distingix la Xina és la celeritat del procés i que haja aconseguit l'envelliment demogràfic abans del ple desenvolupament. La seua població ja va depassar en 2021 el 14 % de majors de 65 anys, el llindar del país "vell", segons el Banc Mundial. En només onze anys, segons les seues projeccions, serà la Xina ja "molt vella", quan concentren el 20 % de la població.

Un miracle que s'esvaïx

Aquella vasta mà d'obra barata que va alimentar les fàbriques s'esvaïx. El sector en edat de treballar, entre els 16 i els 59 anys, es va contraure l'any passat en 10,75 milions d'efectius, segons l'Oficina Nacional d'Estadístiques. Els jubilats en 2035 hauran superat els 400 milions, 120 milions per damunt de la població estatunidenca total. L'Acadèmia de Ciències Socials calcula que llavors s'assecarà la caixa de les pensions.

Els incidents esporàdics d'enguany ja insinuen la magnitud del problema futur. Els ancians han protestat als carrers d'un grapat de ciutats quan estes, tenallades per l'economia ranquejant, els van retallar la quota de cobertura sanitària mensual. Pequín ha ordenat als governs locals que aprofundisquen en el potencial de "l'economia platejada", en referència als ancians, amb la finalitat d'acontentar-los i sumar motors de creixement. De tots els reptes als quals s'enfronta la Xina, interns i externs, no hi ha un altre més urgent i complicat que la seua demografia.

Suscríbete para seguir leyendo