Foulquier es guanya la graderia de Mestalla

El València es va emportar els tres punts contra l’Athletic en un partit marcat per la ressaca del partit de Copa del Rei. L’alineació era un d’eixos moments en els quals l’aficionat i tothom anava a tindre posats els dos ulls, i, en eixa elecció dels onze guerrers, Baraja va apostar per Foulquier com a titular. El Mosquera, Paulista i Gayà s’assumia amb naturalitat, però Thierry partia com el teòric titular i el Pipo va optar per una “sorpresa” com és Foulquier. I, a més, el rival que tenia per davant era un dels més exigents del curs: Nico Williams. El futbolista espanyol és una de les sensacions de la temporada. Vertical, amb regateig, amb gol i demostrant cada dia ser molt més constant i regular en el seu futbol. En definitiva, l’examen era complicadíssim per a Foulquier, que no es va fer xicotet, ni de bon tros.

El lateral dret va estar impecable. De menys a més. Des de l’inici, va saber contindre Nico, però sí que és cert que, en els primers minuts, el jugador espanyol va tindre dos dispars que van poder generar un poc de perill. A partir d’ací no se li va tornar a veure. Foulquier va guanyar-lo en els duels, el va traure del partit i, fins i tot, va provocar que s’enfadara més del compte amb el col·legiat.

De fet, fins i tot malgrat els duels guanyats del jugador de l’Athletic, l’equip dirigit per Ernesto Valverde va trobar a faltar la seua verticalitat en el segon temps. A penes va amenaçar l’espai o li va guanyar l’esquena a Foulquier i tampoc va ser capaç de superar-lo en el cara a cara. De fet, Nico, que té una mitjana de 3 regatejos completats per partit, a penes en va intentar un contra el lateral del València CF. Això definix la tranquil·litat amb la qual va afrontar el duel el futbolista del València CF.

El partit contra l’Athletic no va ser l’únic en el qual ha estat molt bé esta temporada Foulquier, però sí que ha sigut, tal vegada, el xoc en el qual el jugador ha mostrat més superioritat. No obstant això, més enllà de les estadístiques davant de l’equip basc, el jugador ja havia demostrat que no és dels que s’esborren. Sempre que Baraja el necessita, està disponible, i té capacitat per a aportar des de la banqueta, o, com contra l’Athletic, com a titular. Esta temporada porta una mitjana de 43 minuts i, encara que és cert que a vegades està lluny del nivell d’un València històric, per a este context és un futbolista que aporta i que no s’amaga.

Suscríbete para seguir leyendo