La nova vaga de maquinistes de tren a Alemanya causa estralls en la indústria

Els maquinistes de tren alemanys van iniciar dimecres la seua quarta vaga, la més llarga de la història del sector, enmig de les alertes de la indústria i els experts sobre els estralls que causarà en la ja per si complexa recuperació econòmica d'Alemanya. "Les empreses afectades estan enfrontant-se a enormes problemes", va alertar en un comunicat la Federació de la Indústria Alemanya (BDI) davant l'aturada nacional de sis dies tant dels trens de passatgers com de mercaderies. "S'aveïnen restriccions dures que derivaran en una caiguda de la producció i un estancament industrial", prosseguix el BDI, que qualifica de realistes els pronòstics d'unes pèrdues de fins a 1.000 milions d'euros.

La indústria alemanya patix ja una situació "fràgil", recorda el BDI, que al·ludix, així mateix, als danys en la imatge d'un sector essencial per al transport per tota Europa. Estan en joc els subministraments a la indústria de l'automòbil, del paper, química, acer i fustera. Es posa en perill la cadena de subministraments, amb una aturada que, sent tan prolongada, implica en els sectors afectats conseqüències que van més enllà d'eixos sis dies.

L'alerta de la indústria no és un mer comunicat de rutina en esta mena de conflictes laborals. Incidix en un moment de debilitat econòmica, després que Alemanya registrara en 2023 una contracció que finalment es va situar en el 0,3 % del seu producte interior brut (PIB). La recuperació en la primera economia de la zona euro serà més lenta de l'anhelat, segons ha reconegut el Govern del canceller Olaf Scholz. Els experts corregixen ja a la baixa els seus pronòstics per a este 2024. Un dels sis principals instituts econòmics del país, l'IFO, ha rebaixat la seua estimació de creixement per a enguany a només un 0,7 % del PIB, davant del per si mateix modest 0,9 % calculat al desembre.

Resignació del passatger

La vaga dels maquinistes va ser convocada pel sindicat GDL, que representa 10.000 afiliats entre els 221.000 empleats de la Deutsche Bahn (DB), la companyia de trens alemanya. El seu líder, el mediàtic Klaus Weselsky, va qualificar "d'impresentable" l'última oferta de la patronal, consistent en un augment del salari del 4,8 % enguany i del 5 % el següent, una paga única de 2.850 euros i la retallada de la jornada laboral de 38 a 37 hores setmanals a partir de 2026. El GDL exigix un augment mínim de 555 euros mensuals, reducció a 35 hores setmanals i una paga de 3.000 euros.

Des de l'àmbit econòmic es pressiona sobre el Govern perquè medie per a buscar una solució al conflicte laboral que se suma a la successió de protestes i vagues del camp i els transportistes. La direcció de la DB oferix als afectats el reembossament dels bitllets adquirits per a estos dies o el canvi sense costos per a després de la vaga. Garantix, a més, uns servicis mínims d'un de cada cinc trens.

Les alertes de la indústria contrasten amb la resignació amb què els ciutadans encaixen esta nova vaga. Molts alemanys han perdut ja la fe en l'eficiència dels seus ferrocarrils. A penes un de cada tres trens va arribar en 2023 puntual a la seua destinació, segons dades reconegudes per la companyia. La dada és encara més impactant si es té en compte que es considera "impuntual" un tren a partir dels 15 minuts de retard. És una situació impròpia per a un país com Alemanya, derivada d'una xarxa obsoleta. La seua renovació és una assignatura pendent per a Alemanya des de temps d'Angela Merkel en el poder, que el Govern actual no escomet per imperatius pressupostaris. 

Suscríbete para seguir leyendo