El sòl valencià per a cítrics és el més barat i el que perd més valor

Afligida per la competència exterior, l'abandó de collites, la falta de rendibilitat, el cada vegada més difícil relleu generacional i els efectes del canvi climàtic, la citricultura valenciana està assetjada i eixa situació s'observa amb claredat tant en el valor del sòl com en la superfície. Amb 155.900 hectàrees, la Comunitat Valenciana es manté com la primera zona productora d'agres d'Espanya, però l'àrea destinada a cultiu no deixa de descendir. En l'última dècada, ha baixat un 8,8 %. Un 2,6 % només en 2022, segons un informe sobre el preu de la terra publicat hui per la societat de taxació immobiliària Tinsa. 

Al mateix temps que cau la superfície, l'autonomia també registra una contracció en el valor de la terra dedicada als cítrics. De fet, el preu de l'hectàrea a la Comunitat Valenciana ascendix a 50.800 euros, mentres que en les altres dos grans productores d'agres -Múrcia i Andalusia- el cost és, respectivament, de 76.100 i 55.300 euros. La mitjana estatal en regadiu, que representa el 92 % del total, se situa en els 55.100 euros, amb un increment de l'1 % entre 2018 i 2023. 

El document no detalla el percentatge de reducció del preu per autonomies, però anota entre les seues conclusions que la "Comunitat Valenciana és la regió que més ha acusat les caigudes en el valor del sòl. La Regió de Múrcia s'ha sostingut i Andalusia ha registrat lleugers augments. Estes diferents evolucions es deuen a les diferents espècies i varietats cultivades en cada regió, que es veuen afectades de manera diferent per la competència d'importacions, que afecten especialment unes certes varietats de cítrics".

Ametler

Respecte a la Comunitat Valenciana, Tinsa anota també que es detecta una transformació de finques de cítrics a alvocats. Així mateix, es deté en altres dos cultius. D'una banda, sobre la vinya afirma que hi ha inversions per a transformar finques de secà a regadiu per a incrementar-ne la rendibilitat, i respecte dels fruiters que no són cítrics, detalla que l'ametler ha mantingut la seua producció en 2023 i que la resta ha patit "un impacte climàtic negatiu en les zones d'interior".

Suscríbete para seguir leyendo