El Govern comença a negociar amb els agents socials la reducció de jornada laboral

El Ministeri de Treball comença, este dijous, a negociar amb els agents socials la reducció de jornada laboral, amb l’objectiu de situar-la, per llei, en les 37,5 hores setmanals en 2025, així com altres canvis en el registre horari. A la reunió assistiran representants de Treball, dels sindicats UGT i CCOO i de la patronal CEOE.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va assegurar, dimarts, que la intenció del Govern és establir, per llei, una jornada mínima que garantisca un “sòl mínim de drets” per a tots els treballadors.

La reducció de la jornada, que forma part dels acords de govern entre PSOE i Sumar, rebaixa la jornada des de les 40 hores en les quals es troba des de fa quaranta anys, fins a les 37,5 hores en 2025, passant per les 38,5 hores setmanals en 2024, cosa que beneficiarà uns 12 milions de treballadors.

Díaz ja ha manifestat la seua intenció de pactar a tres bandes esta reducció, principalment perquè és una mesura que, després, ha de traslladar-se als convenis col·lectius que pacten els sindicats amb les patronals o empreses.

No obstant això, en cas que la CEOE no vulga sumar-se a l’acord, com ha passat amb la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), Díaz ja ha avisat que seguirà avant amb la reducció de jornada.

“Intentarem arribar a un acord, si no pot ser tripartit, serà bipartit (Govern i sindicats), però ho farem en el marc del diàleg social i del Parlament”, advertia este dilluns a la patronal.

El president de CEOE, Antonio Garamendi, no va tardar a manifestar el seu malestar per, al seu judici, la falta d’intenció de negociar: “Si vas a una taula on ja està marcat el resultat, on està el diàleg social?”.

Al seu judici, l’afany regulador del Govern voreja l’intervencionisme, amb sectors per davall de la jornada legal i amb la “jornada real” a Espanya en 34 hores i mitja, raó per la qual ha demanat que la negociació del temps de treball es mantinga en l’àmbit dels convenis col·lectius.

Els sindicats preferixen un acord a tres, amb la patronal, perquè és la manera de traslladar després la reducció de jornada als convenis col·lectius.

En concret, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, demanava a totes les parts “rebaixar el to” per a donar l’oportunitat a “una negociació real”, però demanava a la patronal que no plantejara “el no pel no”, perquè “seria molt positiu que hi haguera un acord”.

Agricultura, hostaleria i comerç, els sectors més beneficiats

Segons les dades de negociació col·lectiva, proporcionades esta setmana per CCOO, la reducció de jornada a 37,5 hores afectaria 10,3 milions d’assalariats emparats per conveni col·lectiu, la qual cosa suposa el 94 % dels treballadors amb conveni.

La xifra del total de potencials beneficiaris en el sector privat per esta mesura puja a 12,9 milions, si es prenen com a referència les microdades de l’EPA del tercer trimestre de 2023, explica CCOO, amb l’agricultura, l’hostaleria i el comerç com els sectors més beneficiats.

De l’anàlisi de CCOO només dels convenis signats en 2023, amb dades encara provisionals, s’obté una jornada mitjana de 1.748 hores anuals, que baixa a 1.699,2 hores en els d’empresa i puja a 1.751,6 hores en els d’àmbit superior a les empreses. Les 38,5 hores equivalen a 1.758,16 hores anuals, i les 37,5 hores, a 1.712,5 hores en còmput anual.

Suscríbete para seguir leyendo