Les hipoteques s'abaratiran 400 euros anuals amb la baixada de tipus del BCE

Lagarde concedix «gran probabilitat» al fet que el regulador europeu haja entrat en la fase de suavització de la política monetària

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ahir en roda de premsa. | EFE-EPA/FRIEDEMANN VOGEL

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ahir en roda de premsa. | EFE-EPA/FRIEDEMANN VOGEL

Pablo Allendesalazar

El Banc Central Europeu (BCE) va aprovar ahir l'anticipada baixada dels tipus d'interés de referència de 0,25 punts percentuals que venia avançant des de gener, al mateix temps que va deixar la porta més o menys oberta a noves retallades. Però, al mateix temps, va insistir que seguix «sense comprometre's per endavant amb cap senda concreta» de suavització de la política monetària perquè necessitarà recopilar «suficients dades, que van arribant gradualment», per a corroborar que la zona euro està en un procés desinflacionari. «No puc confirmar que la fase de retirada (de les pujades de tipus) estiga en marxa. Hi ha una gran probabilitat d'això, però dependrà de les dades. I el que és molt incert és la velocitat a la qual viatjarem i el temps que prendrà», va avisar la seua presidenta, Christine Lagarde.

Els tipus de referència, així, baixen després que l'autoritat monetària els augmentara per a combatre l'alta inflació a un ritme i escala sense precedents des de la seua creació en 1999: 4,5 punts percentuals en 10 reunions successives entre juliol de 2022 i el setembre passat. El tipus principal es reduïx al 4,25 % (primera retallada des de març de 2016), mentres que la facilitat de depòsit –l'interés amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l'actual context– cau al 3,75 % (primera baixada des de setembre de 2019), en els dos casos fins a nivells de l'agost passat. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ho va considerar un «punt d'inflexió» i una «bona notícia», i va calcular que podria abaratir les quotes hipotecàries de les famílies que hagen de revisar els seus crèdits en els pròxims mesos en uns 400 euros anuals de mitjana.

L'autoritat monetària comença així, de forma molt cautelosa, la desescalada de la seua lluita contra la crisi inflacionària que va esclatar l'estiu de 2021 i es va agreujar per la invasió d'Ucraïna per Rússia el febrer de 2022. El contrari hauria sigut una sorpresa majúscula, atés que s'estava telegrafiant des de fa mesos. En realitat, la gran pregunta que va pesar este dijous en el mercat, els analistes i les llars era què farà el consell de govern del BCE en les quatre reunions que mantindrà en el que resta de 2024. En la seua versió més prudent i al contrari que en les seues últimes compareixences, Lagarde va evitar donar pistes: «No diré hui, ni en cap moment fins més endavant en l'estiu, si farem això ara o si farem una altra cosa en un altre moment».

Menys baixades previstes

Abans que Lagarde refredara en gener l'expectativa d'una primera baixada en primavera i la retardara a l'estiu, el consens del mercat esperava cinc rebaixes al llarg de l'exercici a partir d'abril. Després d'assumir els advertiments del BCE, els analistes van corregir les seues expectatives i van reduir les retallades esperades a entre tres i quatre de 0,25 punts. En les últimes setmanes, no obstant això, les previsions s'han refredat encara més: el consens passa per una baixada de 0,6 punts l'any, incloent-hi la d'este dijous, la qual cosa implica que la majoria es dividix entre esperar dos retallades (0,5 punts) o tres (0,75 punts).

Algunes dades recents ho expliquen. Els salaris en la zona euro van pujar en el primer trimestre un 4,7 %, davant de l'alça del 4,5 % dels últims tres mesos de l'any passat, malgrat que s'esperava que la pujada es moderara. Així mateix, la inflació de la zona euro es va incrementar al maig dos dècimes, al 2,6 %, però el més rellevant és que la dels servicis (la que més tira dels preus des de fa mesos) va augmentar del 3,7 % d'abril al 4,1 %. 

Són dades negatives per a moderar la inflació que compliquen el panorama per al BCE, que ha de moure's entre el risc de baixar tipus massa lent i perjudicar amb això l'activitat econòmica i el risc de fer-ho massa ràpidament i haver de fer marxa enrere si l'IPC no baixa com a espera. Màximament quan les últimes dades apunten cap a una major inflació i creixement a curt i mitjà termini del que estimava en març.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS