El ‘Cercle’ d’Alfaro s’instal·la a Xàtiva després de ser retirat del Palau de la Generalitat

L’obra s’exposarà inicialment a l’entrada de l’exconvent de Sant Domènec, encara que la seua destinació final serà el Centre Cultural Raimon a Santa Clara

La capital de la Costera consolida un patrimoni escultòric a l’altura de grans ciutats europees 

El ‘Cercle Berninià’ d’Andreu Alfaro, al pati gòtic del Palau de la Generalitat, en 2021

El ‘Cercle Berninià’ d’Andreu Alfaro, al pati gòtic del Palau de la Generalitat, en 2021 / EFE

Sergio Gómez

Sergio Gómez

Va aterrar al pati gòtic del Palau de la Generalitat en 2019 i, durant els moments de més incertesa de la pandèmia del coronavirus, va ser testimoni mut de les compareixences més dures, esperades i transcendentals protagonitzades pel llavors president de la Generalitat, Ximo Puig.

Anys més tard, en 2023, el Cercle Berninià d’Andreu Alfaro va estar en el centre d’un dels primers episodis de confrontació en el flanc cultural entre l’antic govern del Botànic i el nou Consell presidit per Carlos Mazón, que, al cap de dos mesos de ser investit, va decidir desallotjar l’escultura de la seu de Presidència, al·legant que suposava un problema per a les persones amb mobilitat reduïda i que el seu accés al públic era limitat, enfront de les crítiques de l’expresident, que va qualificar la decisió de “menyspreu cultural”.

Nou mesos després d’aquella polèmica, el Cercle ha trobat recer en un espai públic de gran envergadura històrica, a l’altura de la importància d’una de les peces més reconegudes de l’escultor valencià, que la va concebre en 1980 —un any abans de ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques— amb la idea d’entaular un diàleg entre l’art del passat i el del present.

A partir d’este dimecres i de manera permanent, l’obra estarà exposada a Xàtiva, després de les gestions desplegades per l’Ajuntament amb l’IVAM, que la va adquirir en 2021. En un principi, la peça se situarà en la xicoteta plaça d’accés a l’antiga església de l’exconvent de Sant Domènec, reconvertida en espai cultural, en ple barri antic de la capital de la Costera.

Però la seua destinació final serà l’ambiciós Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) projectat en un altre exconvent, el de Santa Clara, atesa la relació d’amistat que va unir l’autor d’Al vent amb Alfaro, mort en 2012. Amb l’arribada de la peça d’acer inoxidable cedida, Xàtiva continua ampliant el patrimoni escultòric que es pot admirar als seus carrers, amb creacions de grans autors, i se situa al nivell d’importants ciutats europees.

El Cercle Berninià va suposar un gir en la producció escultòrica d’Alfaro, amb el qual l’escultor es va allunyar de les construccions geomètriques per a centrar-se en l’estudi dels problemes essencials del volum. L’obra tracta de transportar el públic de la geometria a la cultura, trencant la perfecció del cercle, que no es tanca linealment. L’espectador que tracte de seguir la circumferència, acabarà en un punt diferent del d’inici.

L’escultura oferix també una mirada retrospectiva al passat barroc i transformador de l’artista Gian Lorenzo Bernini, símbol d’una època en la qual les figures començaven a trencar la regularitat neoclàssica.

De Nova York a Venècia

Amb unes dimensions de 480x480x180 cm, el Cercle que arriba ara a Xàtiva es va exposar per primera vegada al Born de Barcelona, amb altres escultures, com Desplaçament de semicercles, que va formar part de la pionera exposició “Alfaro a Xàtiva: diàleg amb la història”, el setembre de 2020.

La seua ubicació en el centre històric dotarà este racó de la ciutat d’un atractiu singular a les portes del majestuós edifici de Sant Domènec, alhora que actuarà de reclam per als aficionats a l’art contemporani.

Les escultures d’Andreu Alfaro estan habituades a ocupar l’espai públic i ho han fet en ciutats tan destacades com Nova York, Venècia, Frankfurt, Barcelona, Palma, Madrid o València. Ara, Xàtiva, s’afig a esta privilegiada llista.

Suscríbete para seguir leyendo