Reacció a la cimera

La Xina acusa l'OTAN d'estendre els seus tentacles per Àsia

 El Ministeri d'Exteriors afirma que "l'OTAN diu ser una aliança defensiva regional d'una banda, però de l'altra trenca les seues fronteres i excedix el seu mandat"

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en l'obertura de la cimera de l'Aliança Atlàntica, este dimarts a Washington.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en l'obertura de la cimera de l'Aliança Atlàntica, este dimarts a Washington. / GRAEME SLOAN / BLOOMBERG

Adrián Foncillas

Integra ja la tradició de les cimeres de l'OTAN que la Xina la cobrisca en crítiques. No han escassejat tampoc esta setmana, arribades de tots els fronts, la qual cosa revela la inquietud xinesa pel vigor d'una organització de la qual anys arrere va dir Emmanuel Macron, president francés, que estava en "mort cerebral", i ara estreny les files amb Ucraïna, engreixa el seu pressupost militar i camina cap a Àsia.

Pequín ha amanit esta vegada la seua campanya amb unes maniobres militars sobrades de simbolisme. Es diuen L'Assalt de l'Àguila, duraran 11 dies i les executarà al costat de l'exèrcit de Bielorússia prop de Polònia. Els dos últims aspectes no són casuals. Polònia té la frontera més oriental de l'OTAN i Bielorússia va entrar recentment com a desé membre en l'Organització de Cooperació de Xangai, una de les organitzacions amb les quals Pequín i Moscou pretenen contrarestar l'arquitectura liderada per Occident. És Bielorússia la més entusiasta aliada de Rússia a Ucraïna i fins i tot li ha permés allotjar les seues armes nuclears tàctiques.

"L'OTAN diu ser una aliança defensiva regional d'una banda, però de l'altra trenca les seues fronteres i excedix el seu mandat, aconseguint només estimular les confrontacions, la qual cosa revela la seua vella mentalitat de Guerra Freda i prejuís ideològics", va afirmar el Ministeri d'Exteriors xinés hores abans que la cimera començara a Washington. Ací estan representades per tercer any consecutiu Japó, Corea del Sud, Austràlia i Nova Zelanda en categoria de socis convidats. Diversos mitjans han avançat que firmaran la seua cooperació en assumptes com ciberatacs o la desinformació. Pequín veu ací confirmats els seus temors d'una incipient OTAN asiàtica que involucre països amb els quals té o ha tingut frecs. L'anunci de l'obertura d'una oficina unipersonal de l'OTAN a Tòquio, finalment frustrada, ja havia deslligat la ira xinesa l'any passat.

Percepcions divergents

A la Xina i Occident les separen les seues percepcions del món. Per a la primera, Àsia és un compartiment estanc al qual convé allunyar de la dinàmica polaritzadora que ha provocat una guerra a Europa. Per a Washington i els seus més fervents aliats, la seguretat en el món està interconnectada i exigix estratègies globals. Hui és Ucraïna i demà serà Taiwan, alerten. L'amenaça sud-coreana d'armar a Ucraïna després de l'acord de defensa mútua firmat entre Moscou i Pionyang subratlla el risc de contagi.

La premsa xinesa repetix estos dies el discurs oficial sobre l'OTAN. És la responsable dels vessaments de sang en el món, la principal amenaça per a la pau, el vehicle estatunidenc per a solidificar la seua hegemonia... Al seu secretari general, Jens Stoltenberg, l'acusen de mentider perquè anys arrere havia promés al cap de la diplomàcia xinesa, Wang Yi, que mai apuntaria a Pequín. Les al·lusions a la Xina, no obstant això, han crescut en qualitat i quantitat. En 2019 va ser qualificada de "repte" que l'aliança havia d'afrontar en ple. Dos anys després la Xina ja era un repte "sistèmic" i va ser acusada d'armar Rússia. A Mark Rutte, el seu imminent relleu, se li atorga un vot de confiança. Desitja un editorial del diari China Daily que porte una mica de "sinceritat" i "sentit comú" a l'organització militar.

"La cimera d'enguany no sols ha servit per a propagar de nou la teoria de l'amenaça xinesa sinó que també ha provat l'ambició de l'OTAN d'entremetre's en els assumptes asiàtics", jutja el diari Global Times. "L'organització", afig, "està intentat atraure diversos països per diferents vies, constantment creant o exagerant les crisis de seguretat en la zona". Alguns governs, conclou, ja han caigut en el parany d'anar cap a una OTAN de l'Àsia Pacífic, que manca de més plans a banda de complir els objectius geoestratègics de Washington.

Suscríbete para seguir leyendo