L’estació d’autobusos de València s’enfonsa en la seua degradació

València oferix la pitjor cara al viatger d’autobús. No hi ha sol de Sorolla ni trencadís modernista per a l’usuari d’Alsa, només un trist edifici que fa dècades que està abandonat a la seua sort. I la seua sort és cada vegada més infausta.

L’estació situada en el número 11 de l’avinguda Menéndez Pidal s’ha convertit en un focus delinqüencial a on un grup de sospitosos habituals sostrauen al descuit tota mena d’objectes personals. És la denúncia realitzada en este diari pels vigilants de l’estació i alguns comerciants de la zona, que també descriuen robatoris amb violència i freqüents baralles per disputes de territori. Este mateix dilluns, la Policia Nacional es va personar en l’entrada de l’estació d’autobusos després de l’intent d’agressió a un vigilant. “Tenim por”, confessa el personal de seguretat.

També tenen una intuïció: l’estació seria un lloc més segur si l’Administració depositara un poc d’afecte en ella. L’actual edifici es va construir després de la riuada de 1957 i va començar a rodar en 1970. Des de llavors no ha tingut grans intervencions més enllà de la mà de pintura i l’actualització de la coberta i banys realitzada a principis de l’any passat.

Les obres han resultat insuficients per a un dels equipaments públics més degradats de la capital del Túria. L’entrada principal conduïx a un hall diàfan i grisenc sense a penes seients fora de la cafeteria. Els coloms voletejant allerats i la façana de taulells sense activitat acaben d’arredonir l’estètica de no-lloc, un concepte encunyat per l’antropòleg Marc Augé per als espais a on les persones ens consagrem a l’anonimat.

Menció a part mereixen les dàrsenes amb la pintura corcada i el paviment alçat. Són 24 andanes a on operen més de 50 companyies d’autobusos amb rutes estatals i destinacions internacionals com ara París, Marsella o Verona; en una infraestructura lligada estèticament i emocionalment a l’època que la va vore nàixer.

“Totes les estacions europees tenen un aspecte similar, poc amable; sí que és cert que ací els banys estan un poc abandonats”, reconeix un conductor d’autobús que preferix no donar el seu nom. “Jo fa sis mesos que faig ruta a València i no he tingut grans problemes, encara que fa poc em van obrir l’autobús des de fora i van robar un aparell de cobraments que semblava un mòbil”, recorda.

Locals sense activitat

Ajuda a la decadència de l’estació, així mateix, la vida comercial que s’extingix als seus peus, en els baixos de la façana principal. Alguns negocis van tancar fa anys asfixiats per la crisi i altres resistixen permeables al clima de tensió que últimament es respira en esta zona de Tendetes. Un kebab. Un estanc. La sala de subhastes presencials més gran d’Espanya. Una botiga de lloguer de bicicletes. “No afavorix que els locals siguen cars i òbviament costa mamprendre i tirar avant en un lloc amb esta mala fama”, reflexionen en l’últim negoci.

D’esta manera, l’estació s’allunya de la imatge que la València més turística intenta projectar al món, afonada en una permanent crisi de reputació –i una nova bretxa de seguretat– que no li fa justícia a la importància de l’edifici. Malgrat la pèrdua de competitivitat de l’autobús, un poc arraconada davant de la creixent i abaratida oferta de trens, algunes fonts no oficials indiquen que este centre neuràlgic del transport registra una mitjana de més de 8 milions d’usuaris anuals.

Reforma profunda

Urgix, per tant, i així ho reclamen treballadors, comerços i veïns de la zona, una remodelació profunda de l’espai per a millorar l’experiència d’usuari. La citada reforma de 2023 no va passar de la primera fase –amb una execució pressupostària de 640.000 euros– perquè el canvi de govern autonòmic va truncar els plans del Botànic, que pretenia convocar un concurs d’idees sobre els treballs per a realitzar en les dàrsenes i la planta inferior íntegrament.

Finalment, sobre l’estat d’esta infraestructura, cal recordar que l’estació és gestionada per una concessionària i la Conselleria ja va explicar fa anys que esta empresa, que patia impagaments d’algunes operadores, feia un manteniment molt superficial reparant desperfectes relacionats amb la seguretat i poc més.

Suscríbete para seguir leyendo