Educació no ha adjudicat 1.500 places de professor a deu dies del començament del curs escolar

El sindicat STEPV estima que este curs escolar 2024-2025 començarà amb 1.500 professors menys a l’aula durant la primera setmana. Això es deu al fet que Conselleria no ha adjudicat en juliol ni els temps parcials ni les substitucions indeterminades d’interins.

Educació afirma que no es tracta d’un error, sinó d’una cosa prevista, i assegura que els centres iniciaran el curs “amb absoluta normalitat”. Fonts del departament de Campanar expliquen que en setembre s’adjudicaran estes places, ja que “hi ha una alta possibilitat que les places parcials de juliol siguen completes en setembre, i els docents les preferixen completes”.

És a dir, l’adjudicació es farà previsiblement el dilluns 2 de setembre, la qual cosa implica que els docents “no tindran temps per a acoblar-se en els centres abans que arribe l’alumnat”, denuncia l’STEPV. Com a prompte, arribaran el divendres 6, quan les classes comencen el dilluns 9. Això suposa per a l’STEPV que este nou professorat “no tindrà temps de conéixer el centre abans de l’inici de les classes, ja que serà adjudicat durant la primera setmana”.

Esta adjudicació es fa normalment el mes de juliol, abans de les jubilacions de cada any, que se solen sol·licitar en agost, amb la qual cosa moltes places que ixen són parcials (treballar en un centre de matí i en un altre de vesprada, o només uns pocs mesos, per exemple). Això provoca que molts interins que estan en bones posicions de la borsa no sol·liciten plaça i esperen a setembre, amb la qual cosa Conselleria ha decidit oferir eixes 1.500 places directament amb el curs començat.

Decisió no negociada

L’STEPV ha tornat a reivindicar, en la línia del que fa últimament, la “falta de negociació” per part de Conselleria i, en concret, esta decisió que “no va ser traslladada als sindicats ni negociada”. En la seua opinió, és una mesura que “perjudica els centres i el professorat que no ha tingut l’oportunitat de triar estes places”.

El sindicat ja va denunciar el mes de juliol que s’havien retallat les vacants en tots els cossos docents respecte a l’any passat, però especialment en els conservatoris (151 places menys) i en escoles oficials d’idiomes (90). En total, el sindicat va denunciar que Conselleria havia oferit 3.173 places menys en les adjudicacions docents per a l’inici del curs 2024-2025.

En total s’han oferit 18.694 places (3.173 menys que l’any passat, quan es van oferir 21.867 vacants en la llista provisional). Segons ha detallat UGT, a la província d’Alacant s’han oferit 9.677 places (1.140 places menys que el curs passat); a Castelló, 2.891 places (502 menys), i a València, 6.126 places (1.536 menys).

El sindicat també va recórrer en els tribunals contra la supressió de l’acord de plantilles firmat l’any passat amb el Govern del Botànic, que preveia la contractació de 5.000 professors.

Una altra reivindicació històrica dels sindicats és l’adaptació dels centres a la temperatura de l’exterior, sobretot durant els mesos de maig i setembre. Així, l’STEPV demana que es comencen a adaptar els centres a les onades de calor, que en setembre també són freqüents.

Novetats del curs

Les eleccions de 2023 es van celebrar a finals de maig i el traspàs de carteres va ser a finals de juny, amb la qual cosa el nou Govern de PP i Vox no va tindre temps per a fer canvis. El primer curs, per dir-ho així, va seguir la inèrcia del que van prevore PSPV i Compromís. No obstant això, sí que hi ha hagut un any sencer de termini per a tirar avant decrets i perquè el conseller José Antonio Rovira (PP) plasme el programa electoral a les aules. Estes són totes les novetats per a l’any que ve.

L’últim informe PISA va ser una garrotada per als estudiants espanyols, que van baixar dràsticament el nivell en Matemàtiques i Anglés. Els estudiants valencians, paradoxalment, mantenien el tipus, però Conselleria va prendre la mostra com un avís per a augmentar les hores de classe en les dos assignatures. Arran de la sentència que va anul·lar l’assignatura de Projectes Interdisciplinaris, es van usar eixes hores sobrants com a reforç.

Una altra novetat que es va implantar guanyant al rellotge va ser la possibilitat que els estudiants pogueren fer els exàmens en qualsevol de les llengües cooficials de la C. Valenciana. Això s’aplicarà només en assignatures no lingüístiques (és a dir, l’examen de valencià haurà de fer-se en valencià; el de castellà, en castellà).

També es va aprovar per la via ràpida una reforma per a les zones castellanoparlants, per la qual és molt més senzill per a l’alumnat sol·licitar l’exempció de la matèria de valencià i per als centres eliminar l’ensenyança de la llengua cooficial més enllà de la matèria concreta. Així, 107 col·legis i instituts (89 d’estos, a la província d’Alacant) van decidir bandejar el valencià a partir d’este curs. Són el 40 % dels centres que tenien possibilitat de fer-ho amb la llei nova.

Assignatures noves

A finals de juny es va aprovar oficialment el decret nou que regula el currículum i l’horari de l’ESO a la Comunitat, que arreplega diverses mesures. Una d’estes és que es recupera l’assignatura de Música en 3r d’ESO, i s’afigen assignatures optatives noves en 2n d’ESO (Emprenedoria Social i Sostenible) i 3r d’ESO (Taller d’Economia), i amb la matèria opcional de 4t d’ESO (Economia i Emprenedoria), destinades a reforçar l’educació financera de l’alumnat.

Un altre canvi és que es recuperen les notes numèriques, de l’1 al 10, després d’un any amb les notes alfanumèriques de la LOMLOE, centrades més en el rendiment i en les capacitats dels alumnes i més plenes de matisos individuals, amb una xicoteta valoració en cada assignatura. Els butlletins es resumien en cinc notes: insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent.

No és una novetat d’este curs, ja que la urgència va ser tal que es va aplicar en maig, poques setmanes abans d’acabar les classes. Es prohibix portar els mòbils als centres escolars. Es tracta del primer inici de curs amb esta mesura que va prendre el conseller Rovira, després de la publicació de diversos informes en els quals s’alertava dels perills de l’abús d’estos dispositius per a la salut mental i, sobretot, de les denúncies de molts docents que veien com els jóvens no es relacionaven ni jugaven entre ells al pati.

Suscríbete para seguir leyendo