La nova llei urbanística permetrà als promotors canviar plans generals

La iniciativa privada podrà intervindre en el planejament urbanístic municipal, els antics plans generals d’ordenació urbana, actualment diferenciats en plans generals estructurals (el disseny macro d’un municipi) i el pla d’ordenació detallada. És una de les novetats que preveu introduir la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori en la reforma de la Lotup (Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge) de 2014, durant l’etapa d’Isabel Bonig al capdavant de Territori.

El departament que dirigix Vicent Martínez Mus va iniciar dimecres un període de consulta pública d’un mes que “recaptarà l’opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma”.

La Conselleria de Territori marca l’estratègia que aspira a seguir amb esta nova reforma legislativa urbanística, després d’anys convulsos com les reformes del “paquet legislatiu” que va impulsar Rafael Blasco entre 2003 i 2006, al qual va intentar posar remei la Lotup en 2004. El gir de timó al qual s’apunta en els sis folis de l’anunci de consulta pública gira de nou la mirada cap a la iniciativa privada. El major protagonisme dels promotors s’apunta en les “qüestions concretes que podrien ser estudiades i, si és el cas, incorporades en l’avantprojecte de modificació”. En matèria de planejament, Territori preveu l’“estudi de la possibilitat de regular de manera més clara la participació de la iniciativa privada en la formulació de propostes de determinats instruments de planejament”. A més d’“una nova regulació del procediment d’aprovació dels plans urbanístics”. A més d’una “flexibilització del planejament, amb l’estudi de la possibilitat que els plans de desenrotllament puguen justificadament modificar el planejament general estructural”.

Justament el que es va intentar evitar en aprovar la Lotup: la possibilitat de saltar-se o sortejar el pla general o el pla estructural. Este últim marca les directrius urbanístiques en un municipi (de manera molt simplificada diu què urbanitzar i què no, què es protegix i per on créixer). Els plans de desenrotllament respectarien estes línies de màxims per als nous creixements urbanístics. Es posava així remei a la pràctica estesa en l’època del tsunami urbanístic que va suposar canviar els plans generals per la “porta de darrere” mitjançant la figura urbanística de l’“homologació modificativa dels plans generals” que es van usar per a les reclassificacions massives de sòl no previstes en el planejament. I on va residir, per a molts experts, la clau del desorde urbanístic de la Comunitat Valenciana i molts dels casos de corrupció.

Reclassificacions

Les reclassificacions de sòl (conversió de terrenys rústics en urbanitzables) en el període 2003-2012 van ascendir a un total de 13.913 hectàrees. Una superfície similar a 18.929 camps de futbol com el de Mestalla. D’estes 13.913 hectàrees, només el 25 % (un total de 3.467 hectàrees) estava prevista o inclosa en els plans generals municipals, segons les dades oficials que manejava la Conselleria de Territori abans de tramitar la Lotup.

Per este motiu, en esta llei, i en les modificacions posteriors tramitades pel Botànic, es vol donar protagonisme a la iniciativa pública en l’execució dels programes d’actuació integrada (PAI) o els nous plans urbanístics. Una opció que ara s’intentarà revertir, ja que, una altra de les possibles novetats que apunta el text amb el qual es va iniciar la consulta pública és “afavorir la gestió indirecta (per promotors) dels programes d’actuació integrada, sense que haja de justificar-se en tot cas la no procedència de la gestió directa (per part dels ajuntaments)”.

Suscríbete para seguir leyendo