Berta Peiró recupera el càrrec de fallera major en Beneficència 90 anys després

L’elecció de fallera major de València, per què negar-ho, també és una lluita. Refinada, si es vol, però una competició amb caràcter general. I quan ahir María José Catalá va donar a conéixer el nom de Berta Peiró García (23 anys, la menor de dos germanes) com a nova representant adulta de les festes, no només es van complir una part important dels pronòstics, sinó que es va confirmar que, com a candidata, ha jugat perfectament les seues cartes. Més enllà que el seu balcó d’1,78 metres la feia molt visible a la distància, ella ha jugat també en les distàncies curtes que suposa estar davant del jurat, a on calia cridar l’atenció i captivar. Si no era la “gran favorita” —hi havia candidatures més que acreditades—, sí que era “favorita”. Qui l’havia ungida com a tal no és clar, perquè això és eteri. Però real: el seu nom apareixia molt en les travesses.

Ara té per davant una comesa que no és fútil: intentar captivar de la mateixa manera a tot aquell que mostre interés per la figura de l’FMV, que són multitud. I fer d’este exigent càrrec una marca de prestigi, mostrar que pot ser més representatiu que decoratiu, ser empàtica totes les hores de la seua vida, equilibrar afectes amb la cort d’honor i, el més important: sobreviure al dia a dia i demostar que el jurat va encertar.

S’ha acabat el treball en el departament de recursos humans d’una immobiliària, s’ha acabat la intimitat i s’han acabat moltes coses a canvi de moltes altres, que s’aniran descobrint amb el pas de les setmanes i els mesos.

Berta Peiró, fallera major de València

Ver galería

Va ser de les primeres a eixir preseleccionada, l’últim cap de setmana de juny, i ara la seua elecció servix per a rematar en gran el 150 aniversari de la seua comissió, Ripalda-Beneficència-Sant Ramón. Una comissió que, en el carrer, juga a la modernitat més absoluta, i que ara albergarà —en la distància— el més clàssic de la festa.

L’ambient al carrer Sant Ramón era fàcil d’imaginar: festa absoluta. Que diferent d’una de les últimes vegades que este casal va ser notícia, quan el van atacar per assalt fa dos anys i van ferir un dels fallers. Ara, l’ambient era de felicitat. I no és per a menys: al llarg de la història havien tingut alguna presència ocasional en el més alt —Aitana Alfonso en la infantil de 2015, Mercedes Andrés en la major de 1994…—, però ha volgut que l’elecció de Berta haja coincidit amb una xifra redona: 90 anys, 1935, de quan el càrrec («reina fallera») va ser exercit per una avantpassada de la comissió: Vicenta Montoro. A qui es van rendir honors en l’exposició antològica de l’aniversari, que Berta va presidir.

En el casal, el mateix de sempre: llàgrimes, abraços, asfíxia ambiental, connexions en directe. La fallera major, vestida de blanc. Per a seguir eixa certa tendència que la triada vist amb el mateix color que l’espolí de la seua antecessora. Que s’ha donat en diverses ocasions en els últims anys. “És que és el meu color. El meu primer vestit anava a ser-ho, però al final va ser verd. Sí: és el color de María Estela i m’ha donat sort”.

I què havia de dir? “No es pot explicar amb paraules. La telefonada, el moment en què et telefonen, és el sentiment faller en estat pur. Al cap deia: ‘no pot ser’ i de sobte ha començat a vibrar el mòbil”. A partir d’ara comença no un regnat, sinó “una responsabilitat. Farem que estigueu orgulloses de nosaltres, de la meua cort d’honor i de mi perquè demostrarem la nostra passió per les Falles”. Així acabava un dia que havia passat “molt nerviosa, perquè és el dia que somies tota la teua vida com a fallera”. Perquè, a més, no va arribar a ser fallera major infantil.

Quinze anys feia que les falles del Carme no albergaven la màxima autoritat simbòlica. En el seu cas, és una tradició de quatre generacions de la família Peiró. En estos carrers van viure fins fa molt poc i ací pernocta ella en la setmana gran. “Tot li ho dec al meu pare. És per qui estic ací. Les seues arrels falleres són seues i estic convençuda que és ell qui ho ha fet possible”.

Després va arribar la cort que comença, la que se’n va per la porta gran i María Estela. Berta li trau diversos centímetres, però ella li ha posat el llistó a moltíssima altura i les aigües es van obrir a l’espera del nou present de la festa. “T’hem canviat la vida, però tens tota l’ajuda del món nostra”, li va dir María José Catalá després d’haver-li donat la notícia de la seua vida.

Prèviament, i amb encert, el ple de la Junta Central Fallera havia començat amb un minut de silenci per qui no podrà portar-la com a xòfer, Pascual Pérez Villuendas.

Suscríbete para seguir leyendo