Grans artistes reivindiquen el compromís i la lluita del capellà i mestre de Xàbia assassinat per la dictadura de Pinochet

L’art il·lumina les ombres. Arriba a on no ho fan els llibres d’història. El Guernica de Picasso et sacsa. L’art demostra ara la vigència absoluta del sacerdot i mestre de Xàbia Antoni Llidó.

Llidó es va quedar a Xile al costat dels més desfavorits; no va abandonar la seua lluita per l’educació, la igualtat i la dignitat. La sinistra Dina, la policia política del dictador Pinochet, el va detindre, va torturar i va assassinar. Ara es complixen 50 anys de la desaparició del capellà xabienc que va defendre els oprimits i que hui és un símbol de compromís i tenacitat. Es va enfrontar a la jerarquia eclesiàstica i al terror de la dictadura.

“L’Any Antoni Llidó” ha servit per a recordar l’alegre jove que un dia va decidir fer-se cura (els camins de l’altruisme són inescrutables) per a portar l’educació als pobles xicotets i empobrits. Ha servit també per a confirmar l’estima que se li té a Xile (allí era conegut com el pare Toño) i per a constatar que a Xàbia cal continuar difonent els seus valors i descobrint als joves qui va ser el xabienc que dona nom a un dels seus dos instituts.

“L’Any Llidó” havia d’explorar el vessant de la creació artística, i involucrar els artistes i encoratjar-los a reflexionar sobre el compromís, la generositat i l’activisme. Tot un repte. L’art té el poder d’impactar i commoure.

D’ací, l’exposició “Al voltant d’Antoni Llidó”, que s’inaugura el 13 de desembre. Participen, entre altres artistes, Carmen Calvo, José Sanleón, Joan Castejón, Miquel Navarro, Bernardí Roig, Uiso Alemany, Paco Caparrós, Chus García Fraile o Pepe Gimeno. També han creat obres artistes de la Marina Alta com Josep Ginestar, Francesc Marzal, Jaume Monfort, Toni Marí, Tomás Sivera, Natalia Ribes, Francisco Catalá, Xusa Bou o Jaume Pastor.

La llum i l’esperança de Llidó

El comissari és Tomás Ruiz. El crític d’art Fernando Castro aclarix que esta mostra no és una “il·lustració” de les idees ni de la persona d’Antoni Llidó. Eixe no és, per descomptat, el propòsit de l’art. Estes obres emocionen, transmeten la llum i l’esperança de Llidó i la foscor de la repressió i la tirania. El retrat que ha realitzat Joan Castejón plasma la intel·ligència i convicció del mestre. I suggerix (la tossuda taca) la trampa del mal i la brutalitat de la dictadura.

Suscríbete para seguir leyendo