Les DANA devoren set metres de les platges regenerades a València

La gota freda del segle va ser catastròfica per als municipis riberencs del barranc del Poio i alguns confrontants, no obstant això, el 29 d’octubre no passarà a la història dels temporals marítims. En els últims dies, s’havia suggerit en les xarxes socials que les platges del sud de València havien perdut tota l’arena afegida en la regeneració de la línia de costa efectuada l’any passat entre Pinedo i la Gola del Pujol. Res més lluny de la realitat, segons les dades que maneja la Demarcació de Costes, dependent del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), la DANA del 29-O i la posterior del 13 de novembre s’haurien menjat uns set metres de mitjana.

Les zones a on s’aprecien més pèrdues de superfície de platja dins dels 7 quilòmetres de regeneració —es van abocar més de 3.000.000 de metres cúbics d’arena—, són, per orde d’afectació, els voltants de l’espigó sud de Pinedo, la zona del búnquer del Saler i la zona situada al sud del Sidi Saler. Tot això, després que els citats dies es registraren sengles temporals marítims amb altures d’ones significants de 3,89 metres i 3,72 metres respectivament. Cap d’estos va ser extraordinàriament intens ni sostingut en el temps.

Sobre esta dada, cal fer un parell d’apreciacions. En l’organisme dependent del Miteco, recorden que, durant la regeneració de les platges del sud, es va aconseguir un avanç de la línia de costa i un increment de la superfície de platja seca que era temporal. La idea era tindre en compte l’adaptació de la secció constructiva executada fins al perfil d’equilibri que desenrotllen les platges en condicions normals. En concret, es va donar una amplitud de 120 metres d’amplària a l’arenal perquè després baixe als 75 metres previstos. Hi ha 45 metres de marge.

“Per tant, la possible variació de la línia de costa i de la superfície de platja seca produïda per estos temporals ha estat dins de l’esperat i és previsible que a mesura que la secció de la platja s’acoste a la secció d’equilibri, el comportament dels arenals s’aproxime al de les platges que no han sigut regenerades amb grans aportacions d’àrids”, assenyalen en Costes.

Una amplària recuperable

La segona apreciació té a veure amb la quantitat d’arena engolida per la mar. Les costes són sistemes dinàmics que produïxen variacions contínues de la línia i la superfície de platja seca, adaptant-se a l’acció dels diferents agents que actuen sobre estes. L’amplària perduda després d’un temporal marítim pot ser recuperable amb el pas de setmanes o mesos, una vegada la costa estiga sotmesa a onatges normals. És per això que els estudis més concloents es plantegen a llarg termini.

Una altra cosa és l’aspecte dels arenals del sud, presos per tones de canyes, vegetació, estris i escombraries en general. Són 17 quilòmetres de litoral afectats per les deixalles que el riu Túria va deixar a les platges. En principi, la retirada de canyes no hauria de suposar una pèrdua significativa d’arena, més enllà de la que puga quedar adherida als elements que es retiren. Tot dependrà de la cura i l’ús dels mètodes adequats.

Suscríbete para seguir leyendo