Dia per a confirmar la reacció

El València va saltar a jugar contra el Betis amb una postura molt diferent de com ho feia abans de la DANA. Quasi amb una obligació moral d’oferir-li a la gent un espectacle positiu després de tanta tristesa derivada de la tragèdia. El minut de silenci, l’homenatge, les llàgrimes dels seguidors i, fins i tot, d’algun futbolista com Tárrega van donar pas a un equip un poc més rebel que de costum. El gol de l’empat del Betis va fer dubtar fins i tot a molts dels presents amb una remuntada rival com la del dia de la UD Las Palmas, quan, després de l’1-0, tot el posterior va ser un espectacle negatiu i sense massa sentit. Per això, hi havia una certa expectació per veure què podia succeir, més encara després de veure com l’equip se n’anava amb empat al descans. Però l’èxtasi del segon temps va canviar per complet la cara a una plantilla que necessitava regalar-se un moment així. El doblet d’Hugo Duro i el gol de Diego López en qüestió de minuts van donar un altre aire al Pipo, qüestionat fa a penes un mes i amb forces per a traure l’equip del descens amb un triomf a Mallorca.

A Palma, el València s’enfrontarà a un equip irregular. Sobretot a casa. De fet, a penes ha sumat un punt més que l’equip del Pipo fins a la data com a local, a on només ha guanyat dos dels set partits que ha disputat, una cosa que xoca amb el seu bon rendiment lluny de l’illa. S’enfronten, doncs, dos equips que no estaran en el seu millor hàbitat. El Mallorca d’Arrasate per fer-ho de local i el València per fer-ho de visitant, a on encara no ha guanyat i ha oferit cares tan negatives com contra Atlètic de Madrid, Reial Societat i Leganés. Això sí, en cap d’eixos casos José Luis Gayà estava disponible, i, amb el capità de Pedreguer, este València és una altra cosa.

El 14 és indispensable en la carrera per la permanència. Hi ha un equip amb ell i un altre sense, i contra el Betis es va poder observar per què és tan decisiu. Primer, per la seguretat defensiva; segon, per la part ofensiva, i tercer, perquè fa millor la majoria de futbolistes que estan al seu voltant. El primer dels exemples és Diego López. Quan no està Gayà, el guajín no està tan còmode, perquè no s’associa tant ni tan bé. I, després, a més, entra el factor sorpresa. Acudix més vegades cap a dins, que és a on fa mal, i és ací on està més prop del gol o de l’assistència. Un altre dels implicats és Javi Guerra. El migcampista va trobar la seua millor versió contra el Betis i no va ser casualitat. Amb una presència defensiva més pendent de Gayà per part del rival, els jugadors que xafen zones pròximes es veuen beneficiats. I és ací a on, com contra l’equip bètic, Baraja vol aprofitar el jugador del planter, que presumiblement serà de nou titular contra el Mallorca.

El davanter porta quatre gols fins a la data, no marcava des d’agost i vol a Mallorca ser de nou protagonista en un triomf dels seus. Seria el primer lluny de Mestalla, que ja toca. Per part seua, l’únic dubte en el partit contra l’equip d’Arrasate està en què passarà amb Pepelu. Si es fa bo això del que funciona no cal tocar-ho, podria partir des de la banqueta. En qualsevol cas, Barrenechea podria ser el damnificat amb el 18 en l’onze titular.

Suscríbete para seguir leyendo