La gran riuada, un mes després

El Ventorro: l’altre escenari de la jornada fatídica

El restaurant a on Mazón va passar gran part de la vesprada de la DANA és conegut per la discreció dels seus reservats, però també com a símbol d’influència

El Ventorro: l’altre escenari de la jornada fatídica

F. Bustamante / M. Á. Montesinos

Mateo L. Belarte

Mateo L. Belarte

El Ventorro ha perdut un client i ha guanyat una popularitat no desitjada. En el micromón del poder, en eixe espai a on confluïxen les esferes de la política, l’economia i els periodistes millor situats, l’últim que es busca és perdre allò que en locals com este és un producte sempre de temporada: la discreció.

Al seu pesar, este restaurant s’ha convertit en un altre protagonista de la DANA. Un lloc que cap de les múltiples cronologies d’eixe dia pot esquivar. El negoci s’ha destapat com un d’eixos punts neuràlgics del poder —de qualsevol signe ideològic, però quasi sempre masculí— després de conéixer-se que és allí a on Carlos Mazón va passar bona part de la vesprada del 29 d’octubre. Després d’uns dies en xoc, el local ha recuperat el seu tràfec habitual i no acusa les esguitades de l’escàndol. Els reservats tornen a omplir-se, però Mazón no ha tornat per allí.

Alguns acudixen a alimentar el seu ego i ser vistos en este temple de la rellevància social i econòmica, però la privacitat ha sigut la principal senya d’identitat d’este local des de poc després del seu naixement en els anys seixanta. Situat prop del cor financer de la ciutat, els seus reservats es van construir davant de la necessitat creixent d’apartar dels ulls dels clients del carrer les moltes transaccions que s’han tancat allí.

El Ventorro no té carta. És un d’eixos restaurants “de proximitat” i “de cullera” en els quals el menú —d’uns 50 euros per persona sense beguda— es canta sobre la base de la compra del dia. No obri caps de setmana i només servix dinars. Això sí, no hi ha problema a allargar les sobretaules. Arribat el moment, Alfredo Romero tanca l’entrada i els clients poden estendre les seues xarrades fins a ben entrada la vesprada amb total privacitat. No és estrany que els diferents grups acaben unint-se o intercanviant comensals.

A deu minuts del Palau

La vesprada de la DANA, en la qual Mazón va dinar en un d’eixos reservats amb la periodista Maribel Vilaplana, la convidada va abandonar el local cap a les 17.45 hores i Mazón no va arribar al Palau fins prop de les 18.30 hores, per la qual cosa podria haver allargat un poc més la seua estada en el local, a poc més de 10 minuts del seu despatx.

No era ni molt menys la primera vegada de Mazón en El Ventorro. Després d’aconseguir el lideratge del PPCV i abans d’arribar al Palau, un alt càrrec popular de València li va cedir el seu domicili, molt pròxim al restaurant, i li va presentar Alfredo. Allí, Mazón va celebrar les seues primeres reunions de presa de contacte amb periodistes de la ciutat. Més recentment, ha encarrilat nomenaments delicats, com el d’Eduardo Beüt per a l’Agència Antifrau. També va sondejar altres candidats abans de Vilaplana per a dirigir À Punt.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents