La piqueta demolix un xalet i una xicoteta finca al costat de la mar a Xàbia i buida sòl per a construir

Si no hi ha sòl per a construir, es crea. Així funciona l'urbanisme a Xàbia. Primer va ocórrer en els penya-segats. Els "vells" xalets dels anys 80 i 70 s'enderroquen per a edificar vivendes de luxe de moderníssima arquitectura. A les promotores eixa estratègia els ix rendible. Els nous xalets penjats de l'abisme es venen per una milionada.

La piqueta també ha baixat al nivell de la mar. En estes últimes setmanes, s'han demolit en el Primer Muntanyar un vell xalet i una xicoteta finca d'apartaments que estava bastant deteriorada. La terrassa del xalet s'ha utilitzat en els últims anys com a "beach bar".

La piqueta ha alliberat un sòl que val un imperi. Està en primera línia de mar. Dona a la carretera (amb el temps es convertirà en passeig per als vianants) i a la platja de cudols. Esta parcel·la és pròxima al nucli del port.

El Primer Muntanyar ha anat perdent en els últims anys la singularitat arquitectònica del primer turisme. Els xalets amb arcs de tosca i torre han desaparegut. També es van enderrocar en els anys 80 la "Casa de la Criminala", una joia arquitectònica amb valuosos trencadissos. La piqueta ha sigut implacable.

A on es trobaven eixes construccions històriques (no estaven protegides) s'han alçat edificis d'apartaments. Ací es permeten planta baixa i dos altures. Els últims apartaments que s'han construït s'han venut per un milió d'euros. La vista cotitza. I tindre la garantia que ningú te la llevarà puja encara més el preu desorbitat de la vivenda a Xàbia.

Hiperurbanitzat litoral

Trobar sòl en l'hiperurbanitzat litoral de Xàbia és impossible. Però la piqueta reduïx a enderrocs la paraula impossible. Allí a on hi ha un vell xalet, a on s'endevina un esvoranc, un clevill, un jardí un poc descurat o una piscina amb verdet hi ha una oportunitat de negoci per a unes promotores que s'han especialitzat a detectar propietaris entre l'espasa i la paret. Han heretat un xalet replet de records, però mantindre'l és un pou sense fons. El dilema es resol prompte. La nostàlgia no paga factures.

Suscríbete para seguir leyendo