El salt de Montero a Andalusia deixa el PSOE sense successor natural i obliga Sánchez a reconstruir el seu nucli dur

María Jesús Montero mai va tindre intenció de prendre les regnes del PSOE a Andalusia. Un pas que condicionava únicament al fet que li ho demanara el “cap”, Pedro Sánchez. La petició directa del president del Govern s’ha acabat produint després de mesos de dubtes i l’encara secretari general dels socialistes andalusos, Juan Espadas, ha optat per facilitar el camí al fer un pas al costat. En el Govern i en el seu entorn defenen la compatibilitat de liderar l’oposició al president autonòmic del PP, Juanma Moreno, amb les seues actuals tasques com a vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, encara que desplacen este debat fins després de la celebració del congrés regional per a respectar els temps dels processos orgànics. Amb reestructuració del Govern o sense, el salt de Montero a Andalusia, número dos de l’executiu i de Ferraz, deixa Pedro Sánchez sense successor natural.

Quan Sánchez es va prendre cinc dies a l’abril de l’any passat per a deliberar sobre la seua continuïtat al capdavant de l’executiu, totes les mirades, dins i fora del PSOE, es van dirigir a Montero. Encara que ni la vicepresidenta ni la resta de la cúpula de Ferraz van voler anticipar eixa “pantalla”, a la qual mai es va arribar. Ara, amb el seu retorn a la política andalusa, fins i tot a jornada partida, Sánchez haurà de reconstruir el seu nucli dur. Almenys, en el partit. Fa a penes cinc setmanes la va ratificar com a vicesecretària general en el congrés federal quan va apostar, contra tot pronòstic, per la continuïtat de la cúpula socialista. Llavors no hi havia una decisió presa sobre el lideratge del partit a Andalusia.

L’entorn de Pilar Alegría, en canvi, sí que va donar pistes sobre la seua aposta per a succeir Javier Lambán a Aragó. El seu nom fins i tot havia sonat per a la secretaria d’Organització, que finalment es va preservar sota la batuta de Santos Cerdán. La portaveu del Govern i ministra d’Educació i Esports és un altre dels valors a l’alça en el partit i l’executiu i el seu pas a ‘ministra candidata’ intensifica la sensació de descapitalització en el nucli dur de Sánchez. Com Montero, la portaveu del Govern defén que les seues actuals tasques no col·lidirien amb el fet de convertir-se en la pròxima oponent electoral del popular Jorge Azcón.

Si bé la cartera d’Hisenda pot presentar més dubtes, sobretot en un context de negociació de la quitació parcial del deute autonòmic o del model de finançament, el paper del càrrec de portaveu del Govern tampoc té molts precedents de compatibilitzar-se amb una secretaria general. Des del PP van denunciar este dimarts el que consideren una “degradació institucional” per l’aposta de “ministres candidats”.

A més de Montero i Alegría, també han fet el salt des del Consell de Ministres per a convertir-se en secretaris generals en distintes federacions el titular de Transformació Digital, Óscar López (Madrid), i la titular de Ciència, Diana Morant (Comunitat Valenciana), mentres que el ministre Ángel Víctor Torres es presentarà per a revalidar el lideratge del partit a Canàries. En l’anterior legislatura van ser Reyes Maroto i Carolina Darias les que van deixar el Consell Ministres per a liderar les candidatures municipals a Madrid i Las Palmas de Gran Canària, respectivament.

Responsabilitats internacionals

Una estratègia que el portaveu dels populars, Borja Sémper, ha qualificat de poc ètic, per usar els ressorts dels seus ministeris en benefici “propi, polític i electoral, la qual cosa entén que perjudicaria tant la institucionalitat com la gestió mateixa. La llançadora del Govern amb ministres candidats ja s’està utilitzant no només per a aprofitar la visibilitat del càrrec, sinó per a amplificar missatges des del Consell de Ministres.

El procés de renovació dels lideratges del PSOE amb ministres que es desdoblegaran per a recuperar el poder territorial perdut en les últimes eleccions autonòmiques se suma a una descapitalització de primeres espases de l’executiu per a exercir responsabilitats internacionals. Este és el cas de les vicepresidentes Nadia Calviño i Teresa Ribera. La primera, ja a l’inici de la legislatura, per a presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI), i la segona, més recentment, per a convertir-se en vicepresidenta de la Comissió Europea.

Els últims escuders

Estes últimes eixides van convertir Montero en una de les quatre escuderes que manté Pedro Sánchez des de la seua arribada a la Moncloa en 2018, al costat de la ministra de Defensa, Margarita Robles, el d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el d’Agricultura, Luis Planas. La crisi de govern de 2021 va suposar una àmplia remodelació, en la qual van abandonar l’executiu alguns dels principals col·laboradors de Sánchez des dels seus inicis en la Moncloa. Entre ells la que havia sigut la seua número dos, Carmen Calvo, ara en el Consell d’Estat, i el ministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, a més del seu cap de gabinet, Iván Redondo.

A on finalment no s’apostarà per un ministre candidat és a Castella i Lleó. Després de protagonitzar un xoc amb Ferraz abans del congrés federal, el seu secretari general, Luis Tudanca, ha optat per no presentar-se a la reelecció. Un camí expedit per a l’alcalde de Sòria, Carlos Martínez, encara que Tudanca va voler deixar clar que la seua decisió, després d’un període d’“escolta”, ha sigut personal, perquè “ningú m’ha obligat a anar-me’n”. En el seu moment es va especular amb la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, però finalment no donarà la batalla interna i Sánchez ja va prescindir d’ella en l’executiva després de la remodelació de l’últim congrés federal de Sevilla.

Suscríbete para seguir leyendo