La Comunitat Valenciana suma 21 terratrémols en 30 dies

El sisme de 3,2 graus d’ahir a Cocentaina és el d’intensitat més forta que s’ha registrat a Espanya des del 13 de desembre

Més de la mitat dels tremolors de l’últim mes en territori valencià es concentren en la comarca de la Ribera Alta

Vista de Cocentaina i el seu castell, una torre defensiva que es remunta a la dominació àrab, en una imatge d’arxiu

Vista de Cocentaina i el seu castell, una torre defensiva que es remunta a la dominació àrab, en una imatge d’arxiu / Juani Ruz

Rafel Montaner

Rafel Montaner

Cocentaina va ser l’epicentre, ahir, del terratrémol d’intensitat més forta que s’ha registrat en els últims 30 dies a Espanya, període en el qual la Comunitat Valenciana acumula 21 sismes, 11 en la comarca de la Ribera Alta. El sisme de Cocentaina, de 3,2 graus de magnitud segons l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), va tindre lloc cap a les 13.24 hores del migdia en la capital del Comtat i va ser percebut en altres comarques com l’Alcoià, l’Alt Vinalopó o la Vall d’Albaida.

Àmpliament sentit

Es tracta, segons l’IGN, d’un terratrémol d’intensitat III-IV en l’escala europea macrosísmica (EMS-98), un moviment tel·lúric feble que no causa cap dany però que és àmpliament sentit dins dels edificis. De fet, el tremolor, curt de duració, va despertar la preocupació dels veïns i va provocar que alguns fins i tot isqueren al carrer davant de la intensitat del moviment, segons l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet). Alguns testimonis van descriure el fet d’“increïble” i van apuntar que des de racons com Agres o l’Alqueria d’Asnar “s’ha notat molt fort”.

Sismes febles

Els 21 terratrémols registrats en 30 dies a la Comunitat Valenciana segons l’IGN són tots febles i no han causat danys. Més de la mitat (11) són xicotets tremolors amb una magnitud inferior als 2 graus i d’intensitat I i, per tant, no se senten. Altres 9 han sigut d’una magnitud d’entre 2 i 3 graus, d’intensitat II i, en conseqüència, a penes sentits per la població.

Els més intensos van tindre lloc ahir diumenge, perquè, a més al de Cocentaina, cal sumar un altre terratrémol de 2,5 graus de magnitud ocorregut a Sumacàrcer a les 04.28 hores de la matinada. La intensitat d’esta sacsejada ha sigut de II-III, per tant, es va tractar d’un tremolor feble a penes sentit per la població, que només es va notar dins dels edificis perquè els objectes penjats oscil·len lleument.

Mapa general de la sismicidad de la Península Ibérica. Todos los epicentros se representan por valores de magnitud.

Mapa general de la sismicitat de la península Ibèrica. Tots els epicentres es representen per valors de magnitud / Institut Geogràfic Nacional (IGN)

11 tremolors a la Ribera Alta

Sumacàrcer, que este passat cap de setmana ha viscut dos sismes, acumula ja cinc dels 11 terratrémols registrats a la Ribera Alta en 30 dies.

Estos tremolors de caràcter feble són molt freqüents a la Comunitat, perquè gran part del nostre territori està dins de la zona de més risc sísmic de la península Ibèrica, que abasta tota la franja sud-est que va des de Granada i Almeria fins a Alacant, i, en menys mesura, la província de València. En esta àrea, dominada sistemàticament de serres de la serralada Bètica, és a on entren en contacte la placa africana, l’euroasiàtica, i una altra menor, la placa d’Alborán, la qual cosa dona lloc a un sistema de falles que arranca a les Açores, creua l’Estret i prosseguix per la mar d’Alborán.

Las ruinas del castillo de Montesa.

Les ruïnes del castell de Montesa / Agustí Perales Iborra

Dels 21 sismes en 30 dies, només un ha tingut lloc en la província de Castelló, 8 en la d’Alacant i 12 en la de València; els 11 de la Ribera Alta i un en el golf de València. Són xicotets tremolors molt freqüents. L’ocurrència mitjana dels 20 inferiors a 3 graus de magnitud és d’un cada 10 hores, mentres que sismes com el de Cocentaina succeïxen un cada 50 hores.

En el territori valencià, la sèrie històrica deixa terratrémols devastadors (intensitat grau 9 EMS) com el de Tavernes de la Valldigna de 1396 o el d’Estubeny de 1748, conegut també amb els noms de terratrémol d’Enguera o de Montesa, que va acabar de destruir el famós castell d’este municipi de la Costera.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents