Els centres de salut de l’Àrea Xàtiva-Ontinyent tenen la pressió assistencial més alta de la C. Valenciana

Els municipis de la Costera, la Canal i la Vall van atendre, en 2023, una mitjana de 9 consultes per pacient assignat, més d’un punt i mig per damunt de la mitjana autonòmica

El departament sanitari registra una alta taxa d’hiperfreqüentació en atenció primària: per cada 1.000 pacients, 132,96 van visitar el metge més de 16 vegades

Centre de Salut el Barranquet d’Ontinyent

Centre de Salut el Barranquet d’Ontinyent / Perales Iborra

Sergio Gómez

Sergio Gómez

La freqüència amb la qual els usuaris recorren a l’atenció primària diferix molt entre uns territoris i altres i influïx a l’hora de quadrar una cita amb el metge de capçalera.

Segons l’última memòria de gestió publicada per la Conselleria de Sanitat, el Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent es va convertir en 2023 en el departament que més pressió assistencial registra per pacient assignat de tota la Comunitat Valenciana.

Els professionals de l’àrea sanitària que engloba els municipis de la Costera, la Canal, la Vall d’Albaida i part de la Ribera Alta van atendre, en 2023, una mitjana de 9 consultes per persona assignada a l’any (incloent els servicis de medicina familiar i comunitària, pediatria, infermeria i matrones), una taxa de freqüentació alta que contrasta amb la mitjana de 7,43 visites per pacient a l’any registrada en el conjunt del territori valencià. A Dénia, amb la ràtio més baixa, es van comptabilitzar 5,4 atencions a l’any per pacient.

I això que el nombre de consultes entre la població assignada del Departament Xàtiva-Ontinyent s’ha reduït lleugerament en l’última estadística respecte a 2022 (quan la taxa estava en 9,33). Fa dos anys, el Departament de Requena liderava la classificació amb un índex de més de 10 consultes a l’any per habitant, una xifra que ha caigut fins a les 8,85 consultes en 2023.

L’Àrea Xàtiva-Ontinyent també té el segon indicador més elevat d’hiperfreqüentació en atenció primària de la C. Valenciana (només per davall de Requena), una taxa que mesura el percentatge de pacients majors de 14 anys sense patologies greus que visiten el metge més de 16 vegades a l’any i que servix per a intentar limitar la utilització inadequada del servici. Per cada 1.000 pacients, 132,96 van ser “hiperfreqüentadors” i van acudir a la consulta per damunt d’este estàndard, quasi el doble de l’indicador a escala autonòmica, que se situa en 69,14 pacients.

Xàtiva-Ontinyent és el segon departament amb la taxa d’hiperfreqüentació més alta en atenció primària: usuaris que acudixen al metge més de 16 vegades

Encara que l’envelliment de la població és un factor que explica esta pressió assistencial en l’àmbit geogràfic de la Costera, la Canal i la Vall, els especialistes també apunten a problemes psicològics o de somatització com a raons que influïxen en molts dels casos de consultes excessivament reiterades al metge de capçalera, al costat de la falta d’adequades xarxes de suport psicosocial que els pacients intenten trobar en els professionals sanitaris.

1,44 milions de consultes

Els centres de salut d’estes comarques van atendre, en 2023, un total d’1,44 milions de consultes presencials, un 4,5 % més que l’any anterior.

En total, en el Departament Xàtiva-Ontinyent hi ha 197.051 persones amb targeta sanitària, de les quals el 21,28 % són majors de 65 anys. Per cada un dels 141 facultatius d’atenció primària que treballen en l’àrea (tres menys que en 2022), hi ha 1.178 SIP, una ràtio de pacients inferior a la de la majoria de departaments. En pediatria es comptabilitzen 675 targetes sanitàries per cada facultatiu.

El de Xàtiva-Ontinyent és, en canvi, el departament amb menys consultes de treball social per cada 100 habitants (5,6), malgrat que el nombre d’atencions en este camp es va incrementar en 2023 un 60 %, de 6.591 a 10.548.

El que també ha tornat a créixer —segons l’última memòria de la Conselleria— han sigut les urgències hospitalàries: el Lluís Alcanyís en va registrar una mitjana de 188,18 al dia, 10 més que en 2022. En total van ser 68.685 urgències, un 5,5 % més que en 2022. Només l’11,56 % van requerir ingrés hospitalari posterior.

L’Hospital General d’Ontinyent va registrar 96,18 urgències diàries, quasi 5 més que l’any anterior, sobre un total de 35.106 al cap de l’any. Malgrat l’increment, el temps de permanència en urgències des del registre a l’alta va baixar en l’Alcanyís de 200 a 190,54 minuts en 2023 i a penes va pujar a Ontinyent.

Este últim centre va tornar a liderar l’índex de cesàries de la C. Valenciana, que es van practicar en un 40,82 % dels 116 parts atesos, la xifra més baixa de l’estadística autonòmica, al derivar-se la majoria d’enllumenaments a Xàtiva.

La plantilla de professionals de salut mental en el Departament Xàtiva-Ontinyent va retrocedir en 2023 de 54 a 51 malgrat que es va produir un nou repunt del nombre de consultes, fins a comptabilitzar-se’n 58.695.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents