El Govern construirà les vivendes de la Caserna d’Enginyers sense la Generalitat

El Govern, mitjançant la societat estatal Sepes, desenrotllarà pel seu compte les 438 vivendes dels terrenys de l’antiga Caserna d’Enginyers en el carrer Sant Vicent. Les promocions seran de lloguer assequible i es licitaran en octubre. Abans, a l’estiu, acabaran les obres d’urbanització, que es reprendran ara després de mesos de parada per incompliment de la contractista. Així ho ha anunciat este dimarts la delegada del Govern, Pilar Bernabé, en una visita a les obres d’urbanització dels antics terrenys del Ministeri de Defensa. La Generalitat, però, ha mostrat el seu malestar per haver quedat fora de l’operació malgrat que els successius convenis i acords firmats des de 2010 fins ara establien que el Sepes urbanitzaria el sòl i el cediria al Consell perquè fera les vivendes. De fet, la vicepresidenta, Susana Camarero, ha remés una carta a la ministra del ram, Isabel Rodríguez, en la qual li demana que aclarisca esta decisió “unilateral”.

El Ministeri de Transports i la Conselleria de Vivenda van firmar, el maig de 2023, un conveni per a construir pisos assequibles en els terrenys de les antigues casernes militars (Enginyers i Artilleria), en règim de cessió de drets de superfície, és a dir, l’entitat estatal urbanitzava el sòl i el cedia a la Generalitat perquè fera les cases. Per a la promoció d’eixes vivendes, la Conselleria optava a finançament europeu. No obstant això, els retards en la urbanització dels terrenys van impedir firmar la cessió de sòl. I Bernabé ha apuntat ara que no hi ha previsió de renegociar el conveni per a la cessió d’eixos terrenys, com ha plantejat la Generalitat.

Així, doncs, la construcció d’estes vivendes serà promocionada directament des de la nova empresa pública que crearà l’executiu central sobre la base del Sepes “per a garantir que siguen 100 % assequibles”.

La previsió és que esta empresa pública comence ja a redactar els projectes per a licitar-los a la tardor. Sobre les casernes d’Artilleria, l’altra gran parcel·la sense ús des de fa anys, a on està prevista la construcció de 600 vivendes, la delegada va assegurar que “també estan incloses en el pla de vivenda”, si bé no va donar terminis per a iniciar la urbanització.

Per a Bernabé, la represa de les obres en les antigues casernes és “una notícia molt positiva en la qual ha de prevaldre la col·laboració, ja que és necessària una corresponsabilitat”. El Govern d’Espanya “té estos terrenys i ha posat en marxa esta obra d’urbanització i posarà en marxa la construcció d’estes vivendes. Ara, cada administració, dins de les seues competències i de les seues opcions i possibilitats, que faça tot el que siga a la seua mà per a solucionar el problema de la vivenda”, va dir.

Però tot sembla indicar que la col·laboració, almenys en esta promoció, està molt llunyana. La vicepresidenta primera i consellera de Vivenda, Susana Camarero, ha dirigit una carta a la ministra de Vivenda, Isabel Rodríguez, en la qual li demana que aclarisca les seues últimes declaracions anunciant que la nova empresa creada pel Govern impulsarà eixes vivendes sense comptar amb la Generalitat, la qual cosa, en la pràctica, suposa una decisió “unilateral” i una “ruptura del model de col·laboració iniciat en 2010 sense cap comunicació oficial”.

En la seua carta, la vicepresidenta del Consell assegura que des d’eixe any s’han firmat successius acords entre la Generalitat i el Govern central en els quals s’establia que l’Estat urbanitzava els terrenys de les casernes i després cedia el sòl a la Generalitat perquè fera les vivendes en col·laboració publicoprivada o pels seus propis mitjans. Eixe acord s’ha mantingut amb tots els governs i fins i tot després de les últimes eleccions autonòmiques, en les quals va haver-hi canvi en el Consell. De fet, l’últim text remés pel Ministeri al Consell és del 5 d’agost de 2024 i manté totes les condicions, assegura Camarero, text que va ser ratificat per la Conselleria l’octubre d’eixe mateix any, fa a penes tres mesos.

Segons fonts de la Generalitat, és veritat que, pel retard de la urbanització dels terrenys, va caldre renunciar als fons europeus, però assegura que en eixe últim conveni de 2024 es van mantindre les responsabilitats de cada part. D’ací la seua sorpresa amb este anunci fet en la premsa i sense comunicació oficial, asseguren. I d’ací la seua petició d’aclariment a la ministra.

Suscríbete para seguir leyendo