Nova vida per a la centenària Estació del Nord

La construcció de l’Estació Central intermodal de València obri el debat sobre el destí de la històrica Estació del Nord

Els veïns demanen que es destine a ús ciutadà; alguns experts, que es mantinga per a rodalia, i Adif no descarta usos comercials o d’oficines

Estació del Nord de València

Estació del Nord de València / M. Á. MONTESINOS

La de Canfranc (1928) és, potser, la més famosa de les antigues estacions de tren adaptada a nous usos, en el seu cas, hotel de luxe. Està per vore si este podria ser el destí de la històrica Estació del Nord de València (1917), obra de Demetrio Ribes i joia del modernisme, després de la construcció de la futura i intermodal Estació Central, la redacció de projecte de la qual acaba de traure a licitació Adif, l’administrador d’infraestructures ferroviàries dependent del Ministeri de Transport. De moment, Adif ha demanat als licitadors que aporten idees sobre possibles usos per a la terminal, que gaudix de màxima protecció com a bé d’interés cultural.

Fonts d’Adif consultades asseguren que la intenció no és desprendre’s, ni alienar ni cedir la terminal, com han fet altres societats estatals amb el seu patrimoni immoble, com és el cas de la Societat Estatal de Correus i Telègrafs, que, en 2022, va tancar un acord de compravenda del Palau de Comunicacions de València, la històrica seu de Correus, per quasi 24 milions d’euros amb la Generalitat. L’anterior Govern del Botánic volia donar-li un ús cultural a l’immoble, que encara no s’ha acabat de concretar.

No es vendrà

Les fonts d’Adif consultades asseguren que la intenció és que la centenària Estació del Nord, que està sent objecte de la primera rehabilitació integral de la seua història, “continue formant part del complex ferroviari”. De quina manera és el que d’ací a juliol les empreses interessades a desenrotllar el projecte poden plantejar. Adif està oberta a tots els plantejaments. “No sabem si es mantindrà com a terminal de rodalia o si es podria destinar a usos comercials o d’oficines”. La rehabilitació, que va arrancar amb un pressupost pròxim als 18 milions d’euros el juliol de 2023 i estarà finalitzada a principis de 2026, en tot cas, suposarà una renovació total de l’immoble, a on ja s’ha completat quasi la retirada de la marquesina antiga d’amiant que serà substituïda per una nova coberta de peces de zinc amb forma d’escata de peix i que estarà remata per una claraboia que donarà lluminositat al vestíbul. És una actuació similar a la que es du a terme en la terminal històrica de la Corunya, un edifici singular de 1937 i estil neoromànic, que s’integrarà en una nova estació intermodal i el vestíbul de la qual es transformarà en una àrea comercial.

Sobre l’ús futur de l’Estació del Nord han volgut reflexionar per a Levante-EMV veïns i experts, entre ells, l’arquitecte i investigador Francisco Taberner. L’expresident del Col·legi Territorial d’Arquitectes assenyala que “tindre l’arribada del ferrocarril en el centre de la ciutat és un veritable luxe al qual no hauríem de renunciar, sobretot per a les línies de rodalia, però també per a l’AVE”. “Els viatgers gaudixen d’un indubtable avantatge al no haver de perdre el temps buscant un altre mitjà de transport per a accedir al centre. “Una cosa que a Madrid s’ha perdut, ja que et pot costar el mateix el taxi des de Chamartín al centre que l’AVE des de València segons el dia seleccionat”.

La terminal ferroviaria, con la cubierta de fibrocemento antigua, en pleno centro de València

La terminal ferroviària, amb la coberta de fibrociment antiga, en ple centre de València / Levante-EMV

Veïns: “No més hostaleria”

La presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns, M. José Broseta, assegura que, una vegada es construïsca la nova terminal intermodal, “esta meravella del patrimoni històric que és l’Estació del Nord” hauria de “destinar-se a ús públic i puga ser visitable, que no ocórrega com amb l’edifici de Correus”. Broseta assegura que la construcció de la nova Estació Central és una oportunitat per a guanyar un espai de gran qualitat en ple centre per a ús ciutadà”. El seu destí, afig, “albergar exposicions i usos culturals”, evitant sobretot, recalca Broseta, “que acabe sent un lloc per a bars i terrasses o un centre comercial”.

Oficines o gastronomia

L’enginyer Ignacio Muelas (Nova Ingeniería), el despatx del qual va rehabilitar el Mercat de Colón, també obra de Demetrio Ribes, recorda que, abans de l’actuació en Colón, tot l’entorn era una zona grisa i degrada. Després de la reforma, l’edifici modernista s’ha convertit en un espai de trobada, amb cafeteries i un mercat gurmet, que ha revitalitzat esta zona de l’exclusiu Eixample. La idea inicial era crear un espai de restauració i venda i “el resultat ha funcionat”. “No sé quins plans té Adif per a l’Estació del Nord, però una combinació així crec que seria el més recomanable. Tot i que és un edifici més tancat que el Mercat de Colón”. “En l’entorn ja hi ha massa botigues i zones comercials, no crec que en facen falta més, però sí que veig que la gastronomia local de qualitat és un dels nostres atractius i això potser seria el més apropiat per a l’Estació del Nord, a més, contribuiria a revitalitzar i donar qualitat a la zona”. “Els usos culturals, que és una cosa que se sol proposar, és molt típic, però no ho veig clar si no hi ha un projecte definit, perquè pot caure en la mediocritat”.

El coautor del disseny guanyador del concurs d’idees de la plaça de l’Ajuntament convocat per l’anterior govern, Miguel del Rey, apunta que l’Estació del Nord “és un edifici de gran valor per a la ciutat, tant per la seua arquitectura com per la seua ubicació”. “És una fita en si mateix en el paisatge urbà, però ha d’aspirar a ser un node de l’eix del centre de la ciutat”. “El seu ús ha de permetre una vida complexa, diversa, a on comerç, cultura i espais lúdics es donen la mà dins de les sales modernistes o sota la gran volta convertida en plaça coberta de feliç disseny”, apunta del Rey.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

Tracking Pixel Contents