La retirada de fem i fauna morta en l’albufera ascendix a 60.000 quilos

Els residus i danys dins del límit del parc natural afecten 40 quilòmetres de costa

Detecten l’arribada de la canya exòtica invasora a punts nous del llac

Voluntaris de col·lectius conservacionistes retiren restes de la barrancada en la marjal

Voluntaris de col·lectius conservacionistes retiren restes de la barrancada en la marjal / Eduardo Ripoll

Minerva Mínguez

Minerva Mínguez

La retirada de fins a 36 tipus de residus en el Parc Natural de l’Albufera es xifra ja en uns 59.049 quilograms. Entre els més voluminosos: pneumàtics, para-xocs, portes, finestres, uralites, bombones de butà, mobles, bobines de fusta, canonades o depòsits d’aigua. Més complicada ha sigut la recollida de medicaments, cosmètics, boletes de suro, bastonets per a les oïdes o trossos de vidre. La petjada de la dana s’ha deixat sentir també en aproximadament uns 40 quilòmetres de les platges que formen part de l’espai protegit.

A més d’envasos, joguets, peluixos, tèxtils, material de ferreteria, ferros o canalitzacions de fins a mig metre, s’han localitzat cadàvers d’animals. El gros ha sigut fauna piscícola. La participació de 1.539 voluntaris ha sigut decisiva en les tasques de recuperació de l’aiguamoll, a més de la labor de les brigades de conservació d’espais naturals de la Generalitat. Al llarg de fins a cinquanta-tres jornades, les actuacions s’han centrat en la marjal de Massanassa, el port de Catarroja i el litoral sud de la Devesa. Focalitzades, a més, en les séquies de més cabal: Font de Rus, Rabisanxo i el barranc de Beniparrell. En la zona nord es van arreplegar més de 1.600 m³ d’estris i voluminosos.

Una de les principals preocupacions de la Direcció General de Medi Natural i Animal són les conseqüències de la barrancada sobre la flora aquàtica protegida. De les huit zones inspeccionades pels tècnics, els majors danys s’aprecien en la llacuna del Samaruc, a Algemesí, i en el mateix llac de l’albufera. En el primer cas, la vegetació de ribera no està desarrelada, però sí tombada per l’arrossegament de tanques, ponts, passarel·les de fusta o mobiliari. En molts casos està sepultada pel fang i material vegetal. Quant a les espècies amb protecció (Nymphaea alba, Kosteletzkya pentacarpas, Lonicera biflora e Hydrocotyle vulgaris) caldrà esperar a l’arribada de la primavera.

Parada vegetativa

La Conselleria de Medi Ambient insistix en el fet que es tracta d’una valoració preliminar per la parada vegetativa pròpia de l’època hivernal. Una cosa aplicable també a la fauna. El principal perill, ara, consistix en les invasores arrossegades per la llengua d’aigua i fang fins al llac. En eixe sentit, la problemàtica canya comuna (Arundo donax), originària d’Àsia i Àfrica, figura entre les restes vegetals predominants. Tant la tija com el rizoma, per la qual cosa caldria la possibilitat de futurs arrelaments en alguns punts nous de l’entorn de la llacuna i fins i tot d’alguna altra espècie exòtica “procedent de zones altes del barranc de Poio”.

Com a curiositat, algunes zones pròximes no han resultat afectades, com els voltants de la Mata del Rei. Per la seua situació, va quedar a resguard de l’al·luvió de la riuada i dels vents de llevant d’eixos dies. L’informe del Servici de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 subratlla que s’han detectat, a més, nombrosos flotons —illes xicotetes de vegetació de ribera— que han arribat a les ribes a la deriva arrossegats pel corrent.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents