Puny de ferro llevantinista

El Ciutat de València és cada vegada més resultadista, a pesar que al seu entrenador, Julián Calero, siga partidari de dominar els partits, de ser protagonista i d’atacar sense pietat la porteria rival. Cert és que, al llarg de la temporada, el Llevant mai ha sigut inferior als seus contrincants. Sempre ha transmés fortalesa, seguretat en el seu estil i convicció a l’hora d’afrontar els partits. Malgrat això, a Abanca-Riazor, va tocar posar-se l’equip de treball. Patir, resistir, tancar files i aprofitar les oportunitats que es presentaren durant el transcurs del xoc. Les estadístiques no enganyen: 37 % de possessió, 79 en passades precises, quatre tirs a porta… Dades que no entren en l’ideal del seu entrenador, però que bé van servir per a sumar tres punts d’or per a seguir en la batalla per l’ascens directe.

El Llevant sempre dona arguments per a aconseguir els tres punts. A vegades, no dona marge als seus oponents per a sumar. I encara que en terres gallegues va patir com poques vegades ho ha fet esta temporada i va estar lluny de la seua versió més diferencial, va guanyar un partit amb senyals d’equip gran. A vegades li ix millor. A vegades, pitjor. Però la tendència dels jugadors entrenats per Calero no només cotitza a l’alça, sinó que reforça l’entrega i el compromís d’un vestuari que s’està deixant la vida pel Llevant.

A un punt de l’ascens directe

Després de 24 jornades, els granota estan a un punt de l’ascens directe i es troben de ple en la baralla dels equips que busquen jugar en Primera la temporada que ve. No obstant això, no és un escenari ni desconegut ni atípic per al Llevant. És el tren sobre el qual s’ha acostumat a navegar des que va arrancar el curs, ja que, excepte en dos jornades, sempre ha militat en promoció.

Es va situar entre els sis primers després d’assaltar El Molinón en la primera data, i, des de llavors, només es va quedar fora dels llocs de privilegi en dos ocasions. La primera, una setmana més tard, després de no passar de l’empat contra el Cadis, se’n va quedar fora, però el punt sumat a Eibar li va valdre per a tornar a una de les sis primeres places de la classificació. La derrota a Castàlia, sumada a l’ensopegada contra el Racing de Santander, el va portar a la novena posició, però es va refer contra el Deportivo de la Corunya a Orriols per a recuperar el seu lloc.

Assentat en play-off d’ascens a Primera Divisió, el Llevant no només suma arguments per a somiar, sinó que, a més, és la plantilla que menys partits ha perdut fins a la data. Sobren els motius per a creure en un any il·lusionant. Orriols, per fi, vibra amb un Llevant que, fins i tot en els seus pitjors dies, és capaç de guanyar mentres les dades el reforcen.

Focus en el Racing de Ferrol

L’equip va aterrar a València ahir a la vesprada i es va posar a entrenar a Buñol a les 19:00 hores. Hui i demà descansaran després d’assaltar Riazor i tornaran al treball dimecres amb el focus posat en el Racing de Ferrol.

Suscríbete para seguir leyendo