Malestar en el PP amb l’“incendi innecessari” de González Pons: “Deixa tot l’espai de Trump a Vox”

La columna d’Esteban González Pons en el diari Las Provincias qüestionant obertament Donald Trump —“el seu poder es fonamenta en el caos circumdant, en la llei del més fort que encara manté en equilibri el planeta”— i el futur que ve de la mà de la seua Administració, ha causat un malestar profund en molts sectors del PP. Fins i tot entre dirigents pròxims a l’eurodiputat, que han eixit en la seua defensa en altres moments i que ara consideren “un incendi innecessari” les paraules del responsable d’Internacional en el partit.

Públicament, el missatge es limita a repetir que “es tracta d’una opinió personal”, que no representa la postura de la formació, com va dir Elías Bendodo este dilluns. Però, en privat, els retrets se succeïxen dins de la direcció nacional, a la qual González Pons també pertany, així com en els grups parlamentaris i en alguns territoris, que recalquen que el portaveu en afers exteriors “no pot comprometre” el PP d’esta manera en l’escenari geopolític actual.

I, sobretot, insistixen que tampoc poden “regalar tot l’espai a Vox” i la interlocució amb la nova presidència estatunidenca en exclusiva a Santiago Abascal. “Però què és el que estem fent?”, es pregunten alguns dirigents.

González Pons lloa, en el seu text, l’homilia de Mariann Edgar Budde, la bisbe de l’església episcopal de Washington, D. C., que fa uns dies va demanar misericòrdia a Trump “amb els estranys, perquè tots ho hem sigut alguna vegada”, referint-se als sensepapers que el president estatunidenc amenaça diàriament de deportar, als xiquets els pares dels quals poden ser precisament deportats, o als homosexuals. A tots ells cita Pons —també als refugiats que fugen de les guerres—, remarcant que, mentres tots els mandataris actuals “també Sánchez, li donaven la benvinguda en Twitter” —una vegada va prendre possessió—, la religiosa anglicana “li deia la veritat a la cara davant de tot Washington”.

“La seua homilia va ser la nota discordant en l’enterrament dels valors democràtics al qual assistim enmig d’un vergonyós silenci general”, va resoldre. Entre eixos dirigents que van felicitar Trump estava el mateix Núñez Feijóo. I una de les primeres a felicitar-lo també va ser Isabel Díaz Ayuso, que es va afanyar a posar la Comunitat de Madrid a disposició per a demostrar que Espanya no pertany als BRICS —organització multilateral que agrupa diverses economies emergents—, a més de culpar el Govern de contribuir a l’“aïllament” d’Espanya.

En el PP de Madrid, però també diferents veus de Génova i en altres nivells del partit, insistixen que González Pons no pot posar en dubte “l’aposta atlantista” del PP, “agraden més o menys” alguns postulats de Trump. El líder del PP, de fet, va ser crític fa uns dies després de les declaracions expansionistes que el nou inquilí de la Casa Blanca va pronunciar sobre Groenlàndia.

Els populars busquen un equilibri pretés en la seua posició, sense alinear-se amb les polítiques llançades per Trump en els seus primers dies al capdavant de la primera potència econòmica del món —ningú nega la incertesa i la inseguretat que generen—, però, al mateix temps, deixant molt clar que els EUA és i continuarà sent un aliat essencial d’Europa. Mentres, Pedro Sánchez i els partits de la coalició governamental llancen retrets públics al president estatunidenc, i, molt especialment, al seu principal assessor, Elon Musk, el PP acusa el president d’“irresponsable”. “I ara som nosaltres els que ens tornem irresponsables i diem segons quines coses”, es lamenten dirigents populars consultats per este periòdic, que tornen a posar l’accent en el fet que és “un article escrit, pensat i editat” pel responsable d’Internacional del partit.

Esperanza Aguirre va verbalitzar este dilluns en unes declaracions a laSexta eixa opinió: “No és un impuls, perquè ho ha escrit”. I es tracta d’una reflexió bastant compartida, més enllà del PP madrileny. Fins i tot els dirigents més pròxims a González Pons i que solen fer valdre el que implica ser “un vers solt” i el que aporta al partit en térmens intel·lectuals —“tots sabem com és Esteban i no cal exagerar”, diuen— assumixen ara que este bassal sí que se’l podia haver estalviat.

Enmig de tota la polèmica interna —que Génova tracta de minimitzar per a no desviar l’atenció de l’important, el colp parlamentari que el Govern va patir la setmana passada amb el decret òmnibus—, Vox no ha deixat passar l’oportunitat de passar a l’atac. Santiago Abascal va demanar explicacions a Feijóo per la columna de González Pons i la reprovació del vicepresident del Parlament Europeu en eixa institució. “No es pot anar de bracet de l’autòcrata de Sánchez en l’oposició a Trump”, es va queixar Abascal, que veu reforçat encara més el seu paper internacional com a gran soci de l’estatunidenc i altres líders com l’argentí Javier Milei.

En Vox sempre han tingut González Pons en el punt de mira i el culpen d’altres postulats que el PP manté, sobretot en política internacional i claríssima defensa del projecte europeu, renegant de molts dels aliats de l’extrema dreta. No obstant això, les diferències moltes vegades són més de formes que de fons. Hi ha un exemple que es repetix: Abascal carrega sovint contra el PP europeu i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, a qui consideren sòcia prioritària de Sánchez. Però la realitat és que Feijóo i Pons estan molt distanciats de l’alemanya, per molt que siga la cap del govern comunitari i pertanga al seu partit. No és cap secret que el veritable aliat dels dirigents espanyols és Manfred Weber, cap del PP europeu i rival de Von der Leyen.

En tot cas, les veus crítiques amb l’últim episodi de Pons dins del PP sacsegen la formació de nord a sud i exigixen d’una vegada per sempre una postura clara amb Trump que, segons reconeixen eixes mateixes veus, Feijóo “no ha fixat o no ha volgut fixar”.

Suscríbete para seguir leyendo