Peter Lim, el col·leccionista de rècords negatius

Des de la seua arribada, s’han polvoritzat els pitjors registres de la història de l’entitat, amb golejades en contra i classificacions per davall de la dècima posició

Peter Lim juntament amb la seua mà dreta Layhoon Chan

Peter Lim juntament amb la seua mà dreta Layhoon Chan / ED

Pau Pardo

Des que Peter Lim va arribar a la vida dels valencianistes, ha convertit el club dels seus amors en el circ dels horrors, una autèntica màquina de polvoritzar rècords negatius i de fer viure nits infaustes a una afició cansada, colpejada i humiliada de manera constant, que veu el València CF més lluny que mai del lloc que li correspon per història i més prop de l’infern de la Segona Divisió. Contra l’FC Barcelona a Montjuïc es van firmar una sèrie de registres que no són sinó la punta de l’iceberg d’una devastació absoluta de la grandesa de l’entitat.

La de diumenge a la nit va ser la tercera vegada des de 1955 que s’encaixen set gols en un partit i dos d’estes han sigut en la infausta “era Lim” (les dos contra el Barça). No només això, sinó que va ser (segons el periodista expert en dades Pedro Martín) la primera vegada en els seus 2.951 partits en Primera Divisió que encaixa quatre gols en 24 minuts i la segona vegada en la història a anar-se’n al descans perdent per cinc gols a zero. Amb la derrota en Can Barça, a més, l’equip va encadenar onze partits seguits sense guanyar fora de casa per primera vegada en els últims 42 anys.

Un ridícul pràcticament sense precedents que no és casual, sinó conseqüència de la gestió del magnat singapurés i els seus ajudants a València, que han portat el club a mínims històrics. L’entitat, que en el millor dels casos se salvarà de descendir a Segona Divisió, ha sumat enguany una nova fita negativa en la història de l’entitat: ha desaparegut del rànquing UEFA. Quan Peter Lim va comprar la majoria accionarial, el València era l’octau millor equip del continent per coeficient i més d’una dècada després ja ni tan sols participa en esta classificació (per primera vegada en tot el segle XXI).

Les dades parlen per si soles i és que el València esta temporada sumarà la seua sexta temporada consecutiva sense jugar competició europea, la pitjor ratxa de la seua història juntament amb el periple entre 1983 i 1989 (que conté la temporada en Segona Divisió). Amb Lim i els seus executius, el club li ha agafat “al·lèrgia” a eixir d’Espanya: en onze temporades (comptant l’actual) amb ells als comandaments, el club s’ha classificat només tres vegades per a competicions continentals. En les altres 15 temporades del segle XXI en les quals ells encara no estaven, l’equip es va classificar per a Europa fins a dotze vegades.

Empetitiment

Esta dècada ominosa en la qual els fils del club s’han mogut des de Singapur amb els seus col·laboradors necessaris a València, l’entitat ha patit un empetitiment extrem. Ja no només per donar carta de naturalitat a no jugar Europa, sinó per acostumar-se a viure en una zona de la classificació per davall fins i tot de la mediocritat. I és que des que la Lliga és un torneig de 20 equips, el club ha estat (comptant esta) set temporades per davall del dècim classificat i sis d’estes han sigut amb Lim al capdavant.

De les 38 temporades que han transcorregut des d’eixe canvi de format de competició, el València n’ha viscut 27 sense Peter Lim i només una vegada va tindre deu equips o més per davant en la classificació A partir d’ací, l’equip ha quedat en sis de les onze temporades entre els deu últims, tres d’estes amb Miguel Ángel Corona com a director esportiu i dos amb Javier Solís com a director corporatiu.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents