El plet del topònim de Castelló veu el final del túnel quatre anys després

El tribunal es reunix este dijous per a deliberar i resoldre els tres contenciosos contra la forma exclusiva en valencià de l’antiga Villanueva de Castellón

Cartell a l’entrada del poble amb el topònim actualitzat en una imatge d’arxiu

Cartell a l’entrada del poble amb el topònim actualitzat en una imatge d’arxiu / Perales Iborra

El llarg litigi contra el topònim Castelló com a forma exclusiva en valencià de l’antiga Villanueva de Castellón, en vigor des del 16 d’octubre de 2020, per a bé o per a mal, ja veu la llum al final del túnel. La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha assenyalat per a este dijous, 30 de gener, la data de deliberació i decisió per a resoldre els tres recursos acumulats en un mateix procediment contra la resolució del Consell que aprovava la nova denominació per a esta localitat de la Ribera. La sentència es retardarà encara alguns dies o, fins i tot, setmanes, però permetrà conéixer si el TSJ referenda l’acord del Consell i manté el nom actual o restablix la forma en castellà després de 4 anys i alguns mesos.

L’atzar ha fet coincidir en un curt espai de temps la data assenyalada pel tribunal per a la deliberació i resolució d’este llarg litigi amb el nou canvi de denominació de Castelló de la Plana, per a incorporar la forma bilingüe que també incloga el nom en castellà, en vigor des de la setmana passada. Es dona la circumstància que l’Ajuntament de Castelló de la Plana va impulsar un dels recursos contra el topònim Castelló perquè considerava que esta forma podria ser motiu de confusió.

Els altres dos recursos van ser presentats per la Federació Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de València, sobre la qual es projecta l’ombra de l’advocat Juan García Sentandreu, que va assessorar el col·lectiu de veïns que en els anys noranta va aconseguir tombar la forma Castelló de la Ribera, i un tercer subscrit per tres veïns, alguns d’ells vinculats al PP local.

Totes les parts han presentat ja els seus escrits de conclusions després que el TSJ haja declinat prendre declaració als testimonis proposats, en este cas per l’advocat de l’Ajuntament, i donara per aportats els diferents informes presentats al llarg del procés sense necessitat que comparegueren els autors per a referendar-los.

El Consell va aprovar el setembre de 2020 el nou topònim de Castelló a petició de l’Ajuntament, en un procés d’absoluta normalitat després de les tensions viscudes allà per l’any 1994 amb l’aprovació de la forma Castelló de la Ribera, que també va acabar en el jutjat. En aquell moment, l’aplanament de la Generalitat en el plet després de l’entrada en el govern del PP va propiciar que es tornara a la forma en castellà. En esta ocasió, l’Ajuntament va impulsar l’expedient després de constatar que l’actualització del topònim per part de l’Ajuntament de Castelló de la Plana no renunciava “al cognom”, per la qual cosa els informes recaptats en el Ministeri van concloure que no hi havia cap altre poble a Espanya amb la denominació Castelló. No obstant això, després de l’entrada en vigor del topònim el 16 d’octubre de l’any 2020, es van presentar tres contenciosos contra la resolució del Consell, que, després d’este llarg període, estan a punt de resoldre’s.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents