València passa a ser centre de la pugna política espanyola
El principal moviment de l’últim mes és l’aterratge dels líders espanyols, encara que amb precaucions davant de la zona zero

Pedro Sánchez, al costat de la delegada del Govern i els ministres Cuerpo i Aagesen en la seua visita a València la setmana passada / Germán Caballero
“Alçar-nos units”. Va ser un dels missatges centrals del discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat, Carlos Mazón. Un mes després, no queda pràcticament res d’eixe desig. La realitat ha imposat el clima de confrontació total amb el qual va acabar 2024 i que va més enllà dels partits per a assentar-se entre institucions: Generalitat i Govern d’Espanya.
Això no obstant, una cosa sí que ha canviat en l’últim mes. S’han produït moviments sensibles. El més visible, l’aterratge dels grans referents polítics espanyols, allunyats fins ara físicament de la catàstrofe natural més gran en més de mig segle.
La Comunitat Valenciana s’ha convertit, així, en el centre de la batalla política espanyola. No es tracta d’una disputa estrictament pel poder autonòmic. Es tracta d’alguna cosa més que això. Es tracta també i sobretot d’una pugna en el territori valencià per l’hegemonia a Espanya.
La Comunitat Valenciana ha deixat de ser territori hostil, encara que ho continua sent la zona zero arrasada per la gran riuada del 29 d’octubre (almenys ho és per a acudir de manera pública i amb anunci previ).
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va fer el primer pas quan va aparéixer per sorpresa en alguns municipis afectats (d’alcaldia “popular”) en una visita de més de 24 hores que va completar amb un acte de partit. No es va deixar veure en el seu recorregut pels carrers del fang amb Mazón i tampoc va respondre a periodistes. Tampoc va contestar en una visita posterior per a presentar als empresaris un “pla València” de recuperació a deu anys. Així que queda pendent la pregunta més compromesa: si dona suport al cap del Consell com a candidat per a les pròximes eleccions autonòmiques.
Més que paraules, l’objectiu era exhibir el compromís del líder “popular” amb València. La intenció era segellar el forat de suport patit a partir de la dana a la Comunitat Valenciana i que esta no dinamite les seues opcions d’arribar al Palau de la Moncloa, especialment si es té el convenciment, com existix a Génova, assenyalen fonts del partit, que la legislatura a Espanya s’acurtarà davant de la creixent pressió dels socis d’investidura de Pedro Sánchez. L’última mostra d’eixe compromís és l’aparició de Feijóo fa pocs dies en l’expositor valencià en Fitur.

Pedro Sánchez se reúne en València con los agentes sociales / Germán Caballero
Sánchez, 81 dies després
Sánchez també ha tornat a València després de 81 dies d’absència. Eixe buit, difícil de justificar en térmens polítics, el va trencar la setmana passada amb una trobada en la Delegació del Govern amb els alcaldes dels 28 municipis més afectats per la riuada. Ho va fer sense acudir a la zona zero i sense veure’s amb Mazón, malgrat les declaracions darrere d’una millor coordinació. El desembarcament va ser de mig executiu (deu ministres), que han anat deixant-se veure abans en diferents visites.
Sánchez va arribar amb una bossa de 1.700 milions per a finançar el 100 % dels danys en edificis municipals. La mitat d’eixe fons s’unix als 16.600 milions ja mobilitzats per a gastos de la dana.
Les ajudes guanyen focus
Este és un altre moviment en l’últim mes. El focus de l’actualitat s’ha anat desplaçant de la gestió del dia fatídic, el 29 d’octubre, a les ajudes per a la recuperació. L’últim xoc entre Consell i Govern residix en eixe front. La Generalitat de Mazón assegura ser més eficaç en la tramitació de subvencions directes i retrau a l’executiu central la seua lentitud a l’hora de fer arribar fons als afectats.
La Moncloa contraposa haver organitzat la major resposta davant d’una catàstrofe i haver inventat solucions per a arribar abans a les víctimes. Per a situar el xoc en xifres, es tracta de 16.600 milions mobilitzats pel Govern (sense comptar la part dels 1.700 anunciats l’última setmana) enfront de 1.300 de la Generalitat, que també suposen l’operació més important d’ajuda econòmica fins ara.
D’eixa xifra elevada, que inclou inversions a mitjà termini en infraestructures, els diferents ministeris han pagat ja 1.600 milions (1.270 d’estos en indemnitzacions del Consorci d’Assegurances per danys en vehicles). És el 10 % del total activat i més de tot el que el Consell ha posat al servici de la dana.
Durant el mes ha aparegut, a més, un tercer actor, la Unió Europea, no per la seua presència, sinó per la seua absència, davant de la falta de cap visita de responsables europeus. Una altra cosa són els fons que puguen arribar, que han donat peu a un altre frec de curt vol de la Generalitat amb el Govern.
Els relats, així, en la mesura que el 29 d’octubre va quedant més lluny, es desplacen cap al lideratge en la reconstrucció i les xifres i els euros cobren més importància. Mazón ha rescatat, en este sentit, la bandera de l’infrafinançament a l’aparcar el Ministeri d’Hisenda l’aprovació del fons de liquiditat extraordinari (FLA) que cada any compensa el dèficit valencià com a resposta a la negativa del PP a aprovar les regles de gasto en el Congrés.
El 29 d’octubre queda més lluny, però el cap del Consell no pot desprendre’s de la gestió d’eixes hores decisives. L’oposició li ho recorda en cada sessió de control. I és el focus d’atenció de les comissions parlamentàries que es creen, encara que porten el nom de reconstrucció i no d’investigació. Enfront d’això, l’entorn de Mazón ha afermat un relat que carrega la responsabilitat sobre la informació traslladada pels organismes estatals: la Confederació del Xúquer i Aemet.

Sánchez, entre Mazón i Pilar Bernabé, el 31 d’octubre de 2024, després d’assistir al Cecopi / EP
Resposta al carrer a Mazón
Però al marge de relats, el carrer ha respost en tres mesos amb tres manifestacions multitudinàries (d’almenys 80.000 persones, segons xifres oficials) contra el president. I este ha vist com en el moment que ha intentat “normalitzar” la seua agenda es trobava amb esbroncs ciutadans, més o menys nombrosos: li va passar a Torrent, també a Alacant i Castelló. Així, Mazón continua sense aparéixer de manera pública en la zona zero i tampoc ha reunit famílies de les víctimes ni a tots els alcaldes.
El contrast ha sigut la calor que ha començat a trobar en actes de partit. L’ovació més cridanera va ser la que va rebre el 12 d’este mes en la cimera de barons autonòmics que el PP va organitzar a Astúries. Després dels dubtes inicials, el partit, almenys de portes enfora, ha passat a estar al seu costat. Possiblement perquè la indefinició encoratjava la sagnia de suports.
Encara així, una de les expressions de l’últim mes la deixa Feijóo, que, quan van preguntar-li en una entrevista per les primeres hores de Mazón enfront de la catàstrofe, va utilitzar l’adjectiu “noquejat”.
En el capítol de les bones notícies, en canvi, el líder del PPCV ha vist com la complicitat amb els exsocis de govern de Vox s’ha mantingut. Les sessions de control són una bassa per eixa part de l’arc parlamentari i el PP ha cedit ara la presidència de la comissió d’investigació sobre la dana en les Corts al partit radical.
El mes en què la reconstrucció ha anat guanyant protagonisme és també el mes en què ha anat perdent focus precisament el vicepresident encarregat per a la reconstrucció, el tinent general retirat Francisco José Gan Pampols, el paper del qual ha anat quedant difuminat.
De la mateixa manera, mentres es llancen proclames de coordinació, els responsables de Govern (José María Ángel) i Generalitat per a la reconstrucció continuen sense tindre una comunicació oberta i fluida.
D’altra banda, la tornada a una certa normalitat en forma de pressupostos autonòmics continua sense arribar. El Consell va dir que presentaria el projecte abans de finalitzar el mes de gener, però el termini està a punt de véncer.
No és l’únic compromís que va lent, com les ajudes. El president Sánchez va anunciar en desembre en la Conferència de Presidents Autonòmics de Santander que en gener convocaria un Consell de Política Fiscal i Financera per a abordar la condonació de deute de les autonomies i el mateix, el mes quasi ha passat i no hi ha avanços en una qüestió important per a alleujar la situació de la C. Valenciana.
Tres mesos després de la gran riuada, la societat ha començat a alçar-se. Unida, no.
Suscríbete para seguir leyendo
- Els fitxatges de Mazón per a la dana situen la Generalitat com a única responsable de les decisions del dia D
- Una agricultora valenciana aconseguix un arròs que es cou en cinc minuts en la paella
- Educació retirarà els materials didàctics en valencià de la RACV per a reposar-los per uns altres correctes
- Mor un xic de 17 anys en un accident de moto a Dénia
- Vehicles i visitants col·lapsen Segart tots els caps de setmana
- Comença una Volta a la Comunitat Valenciana de molta visibilitat
- El Síndic investiga la gestió de dos conselleries i 16 ajuntaments després de la dana
- Alumnat de l’IES de Catarroja arrepleguen firmes en contra del trasllat a Mislata i Picassent