Els geògrafs demanen no reconstruir les zones greument danyades per la dana

Especialistes en l’impacte del canvi climàtic sobre el territori reunits per la UV insten a “desallotjar els espais de llits i rambles que mai degueren ocupar-se i a on hi ha un risc alt per a la vida humana”

Estat del barranc de Poio al seu pas per Picanya tres mesos i un dia després de les inundacions

Estat del barranc de Poio al seu pas per Picanya tres mesos i un dia després de les inundacions / JM López

Rafel Montaner

Rafel Montaner

Els especialistes en l’impacte del canvi climàtic sobre el territori que des d’ahir reunix la Universitat de València (UV) en la primera conferència científica sobre la relació entre el canvi climàtic, els usos i la gestió del territori en el Mediterrani ibèric, insten “a no reconstruir ni tornar a habitar les zones greument afectades per la dana de València, especialment a on hi haja hagut morts”.

Així ho va expressar ahir un dels grans referents nacionals en canvi climàtic: el catedràtic d’Anàlisi Geogràfica i director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant (UA), Jorge Olcina, que coordina el grup d’experts en gestió integral del risc d’esta conferència que va inaugurar ahir la rectora Mavi Mestre, que va destacar que l’objectiu del conclave és “posar la ciència al servici d’una governança responsable”.

Segons Olcina, per a reduir de manera efectiva el risc d’inundació, “cal reservar i sacrificar espais, cal recuperar el domini públic fluvial desallotjant espais que mai degueren ocupar-se i a on hi ha un risc alt per a la vida humana, habilitant mecanismes de compensació per a la població afectada”. A més, el catedràtic subratlla que “les plantes baixes en zones en risc d’inundació no haurien de ser habitables”.

Esta és una de les propostes urgents que caldria implantar l’any que ve que llancen a l’Estat i a les autonomies este grup d’experts i entre les quals incorporen “la paralització dels projectes urbanístics en tramitació que preveuen edificacions en zones amb el risc d’inundació perquè se sotmeten a una anàlisi del risc adaptat a les condicions actuals del canvi climàtic i la seua projecció futura”.

Paral·lelament, el catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB), Javier Martín Vide, que coordina el grup d’especialistes sobre les evidències científiques del calfament global i els seus efectes, va recomanar de manera “imperativa” la creació d’“un observatori dels riscos meteorològics del Mediterrani a València, que bé podria ser la comissió d’experts en canvi climàtic prevista en la Llei valenciana de canvi climàtic de 2022”.

Durant la primera de les dos jornades de la conferència, coordinada pel catedràtic emèrit de Geografia Humana de la UV, Joan Romero, i per la catedràtica de Geografia Física de la UV, Ana Camarasa, Martín Vide va destacar que “el Mediterrani és un dels espais més sensibles al canvi climàtic”. El calfament de la mar i la major quantitat d’energia en l’atmosfera en forma de vapor d’aigua, segons este expert, “augmenta la potencialitat de les dana per a ser més destructives a causa de la intensitat excepcional de les precipitacions”, com es va veure en les inundacions del passat 29 d’octubre. Este expert recorda que el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPPC) de l’ONU advertix que els esdeveniments climàtics extrems “seran cada vegada més freqüents, més intensos i severs”, i posa com a exemple els temporals Gloria (2020) i Filomena (2021), i ara la dana de València.

Més educació en prevenció

Per al catedràtic de la UB, “la dana de València va ser excepcional, potencialment perillosa, amb una població molt vulnerable i una pèssima gestió del risc i de la prevenció”. Per això, insta a millorar el sistema d’alerta primerenca i l’educació sobre el risc. “Ha d’instruir-se la població en coneixement geogràfic i autoprotecció”, va dir Martín Vide. En este sentit, Romero va insistir que les dana en el nostre territori són una amenaça tan perillosa “com els terratrémols al Japó o els huracans als EUA”, per la qual cosa tots han de saber com actuar davant d’un esdeveniment extrem. “Quants simulacres d’inundació s’havien fet a l’Horta Sud?”, es va preguntar el catedràtic de la UB.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents