Morant arriba al congrés del PSPV amb embolic provincial i via lliure per a renovar la seua cúpula
Les eixides de Soler i Bielsa com a president i vicesecretari general aclarixen el camí de la ministra per a renovar la seua executiva

La líder del PSPV, Diana Morant, saluda durant una executiva al costat d’Alejandro Soler, Carlos Fernández Bielsa i Tania Baños / Germán Caballero
En març, quan Diana Morant va posar el peu en l’hotel de Benicàssim a on el PSPV celebrava el seu congrés extraordinari només se sabia que Alejandro Soler i Carlos Fernández Bielsa, que un mes arrere havien sigut els seus rivals per dirigir el partit, estarien en la seua executiva. Deu mesos després, a unes hores que la líder de la federació valenciana s’endinse en el XV Congrés del partit, tot fa pensar que ni el seu president ni el seu vicesecretari general seguiran en la direcció autonòmica i que Morant tindrà un camí relativament clar per a renovar la seua cúpula; cosa que no significa que la cita vaja a ser un recés de pau.
Lluny que el repartiment de poder autonòmic condicione el provincial, és el procés intern en estos territoris, especialment a València i Alacant, el que marcarà el nou organigrama de la federació. En este sentit, es donen per quasi segures les eixides dels seus dos líders, Bielsa i Soler, de la direcció de país. Els dos compatibilitzaven càrrecs en les estructures autonòmiques i provincials, una dualitat prohibida en els estatuts i que el PSPV vol deixar arrere.
Bielsa ha reiterat en les últimes setmanes que la seua prioritat és continuar al capdavant del partit en la província de València encara que li sorgisca un rival intern. Per a això, renunciarà a ser el número dos de la direcció de Morant. La ministra de Ciència va assegurar ahir en la SER que, igual que a Soler, li oferirà continuar en la seua executiva com fins ara per a “integrar a tots els corrents del partit”.

Rubén Alfaro, al costat de Morant, en una imatge d’arxiu / Información
S’espera que en les pròximes hores hi haja una reunió entre els dos dirigents que acabe aclarint la situació. No obstant això, qualsevol oferta que no passe per continuar dirigint la província no convencerà Bielsa. El lloc de vicesecretari general a penes ha tingut contingut específic ni pes intern, cosa que contrasta amb el càrrec provincial, amb bastimentada interna pròpia malgrat la reiterada essència comarcalista del PSPV.
L’alcalde de Mislata podria trobar-se amb un rival intern promogut per sectors pròxims a Morant. De moment, la líder del PSPV evita posicionar-se, encara que ahir va defendre que els processos orgànics “no són batalles”, encara que hi haja primàries, sinó que són “oportunitats per a consolidar lideratges”. Falta veure si les seues paraules són una llum verda a candidats alternatius a Bielsa, com l’alcalde de Riba-roja, Robert Raga, la presència del qual o no en l’executiva autonòmica podria ser una pista. En cas de ser inclòs, podria ser un indici de la seua renúncia al procés provincial.
Soler per Alfaro
L’altra eixida que sembla segura és la d’Alejandro Soler, que fins ara tenia càrrec en quatre estructures territorials distintes. Segons confirmen fonts pròximes al dirigent socialista, Soler se centrarà en el seu càrrec a Ferraz, a on és secretari de Política Municipal des del passat congrés federal, a la qual cosa afegiria mantindre càrrec en la direcció provincial alacantina.
Això sí, té al cap escometre canvis substancials quant a les seues actuals funcions en esta. Estos passen per cedir la secretaria general i assumir la presidència del partit (càrrec que tenia en l’àmbit autonòmic). En el seu lloc proposa l’alcalde d’Elda, Rubén Alfaro, una persona de la seua màxima confiança i amb gran sintonia amb Morant, que el va triar en març com a portaveu de l’executiva autonòmica.

Pilar Bernabé, amb el president del Govern, Pedro Sánchez / Germán Caballero
L’elecció d’Alfaro a Alacant deixaria vacant el càrrec de portaveu del partit si es volen evitar l’acumulació de càrrecs. Situació similar a la de Pilar Bernabé, elegida secretària d’Igualtat del PSOE en desembre, i que ostenta el càrrec de Relacions Institucionals del PSPV des de març. Si bé la seua aquiescència interna podria permetre una excepció, tal com admeteren fonts de la direcció autonòmica la setmana passada. “Serà el que vulga”, va indicar ahir Morant, a més d’afegir la possibilitat que opte a liderar València ciutat.
L’eixida de Bernabé (sumades a la d’Alfaro, Bielsa i Soler) deixaria quatre càrrecs destacats en el més alt de l’organigrama socialista lliures i amb via lliure per a Morant per estar centrada tota la tensió orgànica en la lluita provincial. De fet, les quotes que antany generaven el soroll intern no semblen preocupar massa. També suposaria un canvi total de la guàrdia pretoriana amb la qual Morant es va proveir en març, en la qual només deixaria el secretari d’Organització, Vicent Mascarell, i la presidenta del Consell d’Alcaldes, Tania Baños, els dos amb aparença de seguir.
Suscríbete para seguir leyendo
- Una agricultora valenciana aconseguix un arròs que es cou en cinc minuts en la paella
- Mor un xic de 17 anys en un accident de moto a Dénia
- Els fitxatges de Mazón per a la dana situen la Generalitat com a única responsable de les decisions del dia D
- Compromís al·lega a la ZBE de València per a evitar que València es convertisca en un cementeri de cotxes contaminants
- Vehicles i visitants col·lapsen Segart tots els caps de setmana
- Comença una Volta a la Comunitat Valenciana de molta visibilitat
- El Síndic investiga la gestió de dos conselleries i 16 ajuntaments després de la dana
- Alumnat de l’IES de Catarroja arrepleguen firmes en contra del trasllat a Mislata i Picassent