L’èxit de l’energia fotovoltaica dispara les llistes d’espera i la busca de cobertes a València

L’entitat pionera, la comunitat energètica de Castellar, compta amb 63 socis, però té fins a 79 persones més pendents d’incorporar-se al projecte

Els components de l’associació s’estan estalviant fins a 150 euros anuals amb una modesta inversió inicial de 600 euros

Foto d’arxiu d’una instal·lació solar municipal

Foto d’arxiu d’una instal·lació solar municipal / R.L.V. / Ajuntament de València

José Miguel Vigara

José Miguel Vigara

L’èxit de l’energia fotovoltaica ha disparat l’interés per esta energia neta a València. Actualment, ja hi ha comunitats energètiques locals (CEL) a Castellar-l’Oliveral, Malilla, Saïdia, Aiora-Algirós, Russafa, Ciutat Vella, Poblats Marítims, Benimaclet, Torrefiel i Malva-Rosa. Les CEL són una ferramenta imprescindible per a aconseguir els objectius marcats en l’Agenda 2030 de descarbonització i transició energètica justa. Qualsevol veïna o veí de València pot participar en una d’estes, mitjançant una inversió inicial de no més de 600 euros. Amb esta inversió s’aconseguixen estalvis energètics de 150 euros anuals, la qual cosa permet recuperar la inversió inicial en pocs anys i continuar consumint energia neta durant, almenys, els 25 anys de vida útil de la instal·lació.

L’exemple de Castellar-l’Oliveral

La comunitat energètica local de Castellar-l’Oliveral continua creixent i busca grans cobertes per a atendre la demanda de nous inscrits en la seua llista d’espera. Tal com confirma el secretari de l’entitat, Miguel Ángel Rodrigo, esta associació sense ànim de lucre ja compta amb una llista d’espera de 79 persones per a unir-se a la iniciativa. L’entitat aglutina 63 socis que participen de l’autoconsum d’esta primera instal·lació fotovoltaica.

La CEL Castellar-l’Oliveral és la primera comunitat energètica de la ciutat de València, un projecte pilot i pioner que va liderar “la ciutadania” d’esta pedania valenciana i que ha quallat amb gran èxit gràcies a l’ajuda de diferents institucions com l’Ajuntament de València i la Fundació València Clima i Energia. Constituïda el juliol de 2021, compta amb una instal·lació fotovoltaica de 47,79 quilovats pic en funcionament des de l’1 de novembre de 2022. “Som la conseqüència d’un projecte pilot en el qual l’Ajuntament de València va cedir la coberta d’un edifici municipal —el centre multiusos de La Cebera—, i que s’ha materialitzat gràcies a uns tallers participatius organitzats per un grup de veïns motor que formen la junta directiva de l’associació”.

La instal·lació fotovoltaica se situa en el sostre d’este edifici multiusos. La producció elèctrica que generen les plaques solars es llança a la xarxa que distribuïxen la cooperativa elèctrica de Castellar i la multinacional i-DE (Iberdrola). Quant als components de la comunitat energètica local, “es tracta principalment de famílies, encara que també comptem amb la participació d’alguna pime i d’un agricultor”, detalla Miguel Ángel Rodrigo. Gràcies a la Fundació, “també proporcionem energia a tres famílies en situació de vulnerabilitat”, seleccionades pels Servicis Socials de l’Ajuntament de València.

El cost total de la instal·lació va ser de 55.913,12 euros. L’Ivace va aportar una subvenció que va cobrir el 43 % de la inversió. Els estalvis anuals, amb una inversió de 600 euros, són al voltant de 150 euros (per això, el retorn de la inversió està sobre 4-5 anys). Mitjançant estudis personalitzats que buscaven la màxima eficiència, realitzats per l’Oficina de l’Energia de l’Ajuntament de València, “es va aconsellar a cada participant la seua inversió òptima”, especifica Rodrigo. La majoria dels socis va invertir uns 600 euros en una sola placa solar; un grup menor va invertir 1.200 euros en dos plaques; i un agricultor que té cambres frigorífiques va fer un gasto inicial superior per a comptar amb 8 plaques. Cada placa solar instal·lada en la coberta de La Cebera té una potència d’uns 500 vats pic (vp) que produïx uns 750 kWh anuals. El resultat és que dos unitats solars estan generant 1.500 quilovats/hora anuals. Gràcies a la posada en marxa d’esta iniciativa s’han generat ja 148.686 quilovats/hora d’energia neta, verda i de proximitat, “perquè, per a formar part de la comunitat energètica, cal viure a 2.000 metres de la instal·lació fotovoltaica com a màxim”, recorda el secretari de la CEL.

Com si s’hagueren plantat 3.265 arbres

Este projecte popular en franca expansió contribuïx a combatre el canvi climàtic, perquè ja s’ha evitat l’emissió a l’atmosfera de la barbaritat de 65,3 tones de CO2, la qual cosa equival a plantar 3.265 arbres. Per al ciutadà del carrer, esta fórmula de l’autogeneració i d’autoconsum energètic aporta diversos avantatges importants. La primera és que per eixos 600 euros invertits al principi, s’estan obtenint estalvis anuals de 150 euros. “El període d’amortització de la inversió oscil·la entre 4 i 5 anys, i la rendibilitat de la inversió inicial se situa en un 20 %”, com explica Rodrigo. La vida útil de la instal·lació serà de 25 anys almenys.

Canvi d’hàbits en el ciutadà

Però l’economia no és l’única raó que impulsa els veïns de Castellar-l’Oliveral a sumar-se a esta atractiva proposta. “Amb l’autoconsum energètic —comenta el secretari— assistim a l’empoderament del ciutadà del carrer; cada persona produïx, gestiona i consumix la seua pròpia energia elèctrica. No eres un mer pagador”, reflexiona. Una energia, afig, “neta i de proximitat”. Per tant, “no només estem estalviant en la nostra factura, sinó que, a més, estem contribuint a cuidar el territori i el nostre planeta, som més ecològics; i estem afavorint la transformació del model energètic”. Igualment, “no has de portar l’energia elèctrica des de lluny amb torres d’alta tensió”, que provoquen un impacte en el paisatge.

En definitiva, “es reduïx la dependència energètica enfront de les grans multinacionals del sector”; i cada consumidor “canvia els seus hàbits i els adequa a este nou model més sostenible”. Per exemple, “ara posem la llavadora de 12 a 14 hores, quan més generació hi ha, perquè no és que l’electricitat siga més barata, sinó que és gratuïta”, conclou. En la mesura que s’utilitza l’electricitat en les hores de més sol, s’estalvia més, ja que l’autoconsum (produir i consumir energia en el mateix moment) és gratuït. L’empresa comercialitzadora no factura l’autoconsum i, a més, compensa l’excedent: energia produïda i no consumida en la mateixa hora.

El CEIP Ballester Fandos ajudarà famílies vulnerables

Finalment, el CEIP Ballester Fandos a la Malva-rosa és un altre exemple de comunitat energètica solidària. Mitjançant la instal·lació i posada en marxa de les plaques solars en l’escola, s’aconseguirà que el centre siga autosuficient i, sobretot, que les famílies de l’alumnat i altres famílies vulnerables del barri puguen beneficiar-se de l’energia. Quan es completen les quatre fases del projecte, s’arribarà a abastir 30 famílies que podran abaratir el 50 % de la seua factura de la llum.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

Tracking Pixel Contents