MACROECONOMIA
El Consell de Ministres elevarà este dimarts fins al 2,6 % la previsió de creixement del PIB de 2025
El Govern també aprovarà hui l’avantprojecte de llei per a rebaixar la jornada a 37,5 hores

El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo / Marta Fernández - Europa Press
El Consell de Ministres aprovarà, este dimarts, la revisió a l’alça de la previsió de creixement econòmic per a 2025 del 2,4 % actual al 2,6 %, tal com va avançar el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, en una entrevista atorgada a El Periódico, mitjà pertanyent a Prensa Ibérica. Cuerpo va assenyalar, a més, este dilluns, que el Govern estima que en els pròxims dos anys es generaran un milió d’ocupacions, després d’haver acabat 2024 amb 500.000 nous llocs de treball i en línia amb la revisió a l’alça de la projecció del PIB fins al 2,6 % per a 2025. “Actualitzem a l’alça les nostres previsions per eixes sorpreses positives contínues, amb una creació d’ocupació prevista, per exemple, per als dos pròxims anys, entorn del milió d’ocupacions noves”, va assenyalar el ministre.
Els nous pressupostos generals de l’Estat (PGE) que vol presentar el Govern es basaran en la nova xifra de previsió de creixement. Una vegada actualitzada, quedarà pendent l’adaptació de les previsions fiscals, especialment la relativa al dèficit públic. “Primer actualitzem les nostres xifres macroeconòmiques, i ara estem pendents també del tancament de l’any 2024 en matèria fiscal, i, a partir d’ací, seguirem avant també amb l’actualització de les nostres previsions fiscals”, va explicar este dilluns el titular d’Economia.
Reducció de la jornada
El Govern també aprofitarà la reunió del Consell de Ministres per a aprovar l’avantprojecte de llei per a la rebaixa de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals, sense pèrdua de salari, un any després de les primeres negociacions sobre la matèria i sense haver-se superat les diferències entre les carteres de Treball i Economia sobre la seua aplicació. L’avantprojecte és fruit de l’acord firmat, el mes de desembre passat, entre el Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, i els sindicats CCOO i UGT. Les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme rebutgen la mesura per entendre que la jornada laboral és una matèria que ha de fixar-se via negociació col·lectiva. Treball calcula que esta mesura beneficiarà prop de 12 milions de treballadors.
Una vegada que ho aprove el Govern este dimarts, el text rebrà els preceptius informes del Consell d’Estat i del CES abans de tornar al Consell de Ministres com a projecte de llei, la qual cosa Treball estima que es produirà a finals de febrer. Després, entrarà ja en el Congrés, a on els grups parlamentaris podran introduir esmenes abans d’aprovar-se definitivament. L’objectiu de Treball és que la norma estiga publicada en el Boletín Oficial del Estado (BOE) abans de l’estiu perquè les empreses puguen tindre uns mesos d’adaptació, ja que, segons els acords, els convenis col·lectius que tinguen més de 37,5 hores setmanals de jornada en mitjana anual tindran fins al 31 de desembre de 2025 per a adaptar-se a la jornada màxima de 37,5 hores.
Segons s’arreplega en l’avantprojecte, els contractes a temps parcial amb duració igual o superior a les 37,5 hores setmanals de mitjana “es convertiran automàticament en contractes a temps complet” a partir de l’aplicació de la nova jornada legal. En cas de tindre contractes amb menys de 37,5 hores de jornada, els treballadors a temps parcial, així com els treballadors amb jornada reduïda, tindran dret a continuar fent el mateix nombre d’hores que efectuaven abans de l’entrada en vigor de la norma. Així mateix, tindran dret a l’increment proporcional del seu salari a partir de l’aplicació de la jornada màxima ordinària de 37,5 hores setmanals.
Els treballadors amb jornada reduïda per cura de menor o familiars o que tinguen la consideració de víctimes de violència de gènere, violència sexual o víctimes del terrorisme també tindran el dret a continuar fent el mateix nombre d’hores de treball que efectuaven anteriorment. Per a estos col·lectius, el sostre màxim legal de la reducció de jornada vigent en el moment del seu inici es mantindrà fins que finalitze el dret a la reducció de jornada, amb el límit absolut del 31 de desembre de 2026. Alternativament, podran adaptar la jornada reduïda que realitzava a la nova jornada legal prevista, en el marc de l’horari que prèviament gaudien.
Quant a les jornades especials de treball, el Govern es dona un termini de 18 mesos per a revisar, juntament amb els agents socials, la seua normativa per a adequar les ampliacions i limitacions en l’ordenació i en la duració de la jornada de treball a la nova jornada màxima legal.
Multes i registre de jornada
El Govern ha endurit, en el seu avantprojecte de llei, les sancions a empreses que incomplisquen el registre horari i la reducció de la jornada setmanal amb fins a 10.000 euros per treballador. Les multes tindran lloc per dos vies: en primer lloc, perquè es multarà les empreses per cada treballador, amb el qual s’incomplisquen les normes i no de manera global, i, en segon, perquè l’import de les multes, tipificades com a infracció greu dels empresaris, seran més quantioses, al passar d’un màxim de 7.500 euros a 10.000 euros.
La mesura també introduïx canvis en el registre de jornada implantat en les empreses per a garantir la seua efectivitat. La intenció de Treball i els sindicats és impedir que es puguen falsejar els assentaments del registre i que les empreses complisquen, de veritat, els nous límits legals de la jornada. D’esta manera, el text establix que l’empresa mantindrà un registre diari de jornada digital que garantisca el compliment de la norma. Al mateix temps, la jornada dels treballadors a temps parcial es totalitzarà mensualment, i l’empresa entregarà al treballador, juntament amb el rebut de salaris, una còpia del resum de totes les hores realitzades en cada mes, tant ordinàries com complementàries. Igualment, les hores extraordinàries registrades dia a dia es totalitzaran en el període fixat per a l’abonament de les retribucions, i l’empresa entregarà una còpia del resum al treballador en un rebut. Tot això, sense perjuí de la forma de compensació.
Seran els treballadors els qui practiquen els assentaments de manera personal i directa, perquè l’empresa no puga condicionar-ne el contingut. Igualment, registraran totes aquelles interrupcions d’esta que afecten el seu còmput. De la mateixa forma, els assentaments hauran d’identificar de manera desagregada si les hores efectuades són ordinàries, extra o complementàries. Els treballadors, els seus representants legals i la Inspecció de Treball podran accedir de manera immediata al registre en el centre de treball i en qualsevol moment.
Haurà de ser, a més, accessible de manera remota per a la Inspecció i per als representants sindicals. Mitjançant la negociació col·lectiva o, en defecte d’això, decisió de l’empresa, amb informació i consulta prèvia amb els representants legals de la plantilla, es podrà establir el règim d’organització i funcionament del registre de jornada. La resta de requisits i continguts s’establiran en un termini de sis mesos des de la publicació de la norma en el BOE. Reglamentàriament, en el termini de sis mesos des de la publicació de la norma en el BOE, s’establiran els altres requisits i continguts que ha de garantir el registre per a complir la seua finalitat.
Suscríbete para seguir leyendo
- La jutgessa assenyala que les morts de la dana eren “evitables” i que l’emergència competia a la Generalitat
- El projecte del tren preveu mantindre els túnels de Xeraco i Gandia en via única
- La consulta per la llengua no posa en risc el banc de llibres
- La Fura broda el Carmina Burana
- El xiquet que van trobar en la planta de residus de Guadassuar era un fetus de sis mesos de gestació
- Un tribunal condemna Compromís per l’acomiadament improcedent d’una assessora en les Corts
- Nou rècord en el preu del lloguer a València
- Interior detecta una escalada dels delictes sexuals a Sagunt