Els veïns secunden la norma de pisos turístics però exigixen tancar ja els 5.000 il·legals
María José Broseta planteja que l’Ajuntament no es tanque a revocar les llicències en finques residencials a on els veïns s’oposen a conviure amb turistes

Residencial Nicet Patraix amb apartaments turístics reixats / C. Moreno
La Federació d’Associacions Veïnals de València secunda la futura ordenança reguladora dels apartaments turístics, definida divendres pel regidor Juan Giner com la “norma més restrictiva d’Espanya”. El delegat d’Urbanisme va parlar de cinc nivells de protecció, del 2 % de saturació màxima per als barris de la ciutat fins al sostre del 8 % en places hoteleres, passant per l’exigència de destinar al comerç un 85 % dels baixos de cada illa.
La presidenta de la Federació, María José Broseta, saluda la normativa perquè servirà per a ordenar la implantació d’un negoci que creix de manera exponencial i que està tensant la vida dels veïnats. “Ens sembla adequat que es prenguen eixes restriccions i tindre un marc legal en el qual recolzar-se. Dit això, em sembla que la normativa arriba tard i hem d’insistir que tots els pisos turístics il·legals no han de continuar funcionant un sol dia més. Les inspeccions són insuficients”, lamenta Broseta.
En 2024, la Policia Local de València va tramitar 620 actes contra pisos turístics il·legals en el conjunt de la ciutat. No obstant això, al creuar les dades oficials —l’Ajuntament té registrats 1.800 allotjaments; la Generalitat, 5.800— amb l’oferta d’allotjaments en plataformes —“Transparent” xifra el nombre d’apartaments en 11.600— es deduïx que la capital del Túria compta amb més de 5.000 pisos turístics il·legals. A este ritme, en l’escenari més optimista i suposant que no s’obri un sol apartament il·legal més, València tardaria poc més de 8 anys a erradicar este mal dels barris.
A més, ocorre que tres districtes de la ciutat ja han depassat el límit del 2 %, a vegades sense que les comunitats hagen sigut conscients del problema fins que no han sentit el soroll sota els seus peus. En eixe sentit, Broseta planteja que l’Ajuntament no es tanque a revocar les llicències en finques residencials a on els veïns s’oposen a conviure amb turistes, aprofitant que la llei autonòmica obliga a prorrogar estes llicències cada cinc anys. Relacionat amb això, la futura ordenança flexibilitzarà el canvi d’ús de terciari a residencial per a incentivar els lloguers de llarga duració.
Contra el turisme low cost
Preguntats per la futura ordenança, en el barri de Patraix consideren que esta declaració d’intencions —la normativa haurà de travessar encara moltes fases i arreplegar les al·legacions veïnals— és un primer bon pas per a regular el negoci de la vivenda turística. Toni Pla, president de l’associació veïnal, diu que és important que tots els barris sàpien amb quines cartes jugar dins del marc legal, i oferix alternatives a la futura ordenança.
D’una banda, proposa oferir els millors baixos als comerciants de la zona. “El turista es fica en l’habitació i ni es fixa en l’entorn. Caldria deixar les cantonades amb més visibilitat als negocis que enfortixen el teixit comercial”. D’altra banda, demana revisar els requisits per a muntar un allotjament: “La gent es fica a dormir en autèntics taüts. Caldria fer una reflexió sobre el tipus de turisme que estem atraient amb estos apartaments”.
Un balanç complementari oferix Paco Guardeño, de l’Associació Veïnal de Benimaclet, que valora que la iniciativa legal arriba molt tard i amb qüestions encara per precisar: “Si prenem com a referència les més de 15.000 vivendes censades a Benimaclet, el 2 % suposa més de 300 vivendes turístiques, és a dir, una barbaritat. Però si fem l’estudi basant-nos en el 2 % de les 3.179 vivendes censades per a llogar, la xifra baixaria a 64, una cosa acceptable”.
Conjura per a frenar el “buc” de Safranar
L’Associació Veïnal de Patraix i representants de la Comunitat de Propietaris de Residencial Nicet Patraix es van reunir ahir amb el regidor Juan Giner per a sol·licitar ajuda en la seua batalla contra els 24 apartaments que una promotora està instal·lant en els baixos de la seua finca. Els veïns van votar modificar els estatuts per a prohibir l’activitat turística en el complex, però la promotora al·lega que va tramitar la compatibilitat abans de l’assemblea veïnal. Siga com siga, el regidor es va comprometre a revisar detalladament la informació aportada pels inversors, deixant entreveure que no és partidari d’este “hotel vertical” i recalcant que la futura ordenança no permetria un projecte així. “Som 147 veïns afectats i l’objectiu és que una cosa que canviarà el nostre dia a dia no veja la llum”, diuen els veïns.
Suscríbete para seguir leyendo
- La jutgessa assenyala que les morts de la dana eren “evitables” i que l’emergència competia a la Generalitat
- El projecte del tren preveu mantindre els túnels de Xeraco i Gandia en via única
- La consulta per la llengua no posa en risc el banc de llibres
- La Fura broda el Carmina Burana
- El xiquet que van trobar en la planta de residus de Guadassuar era un fetus de sis mesos de gestació
- Un tribunal condemna Compromís per l’acomiadament improcedent d’una assessora en les Corts
- Nou rècord en el preu del lloguer a València
- Interior detecta una escalada dels delictes sexuals a Sagunt