València CF | Prèvia

Mestalla mereix un esforç

La prioritat és la permanència, però l’equip blanc-i-negre està obligat a netejar la imatge de l’humiliant 7-1 de Montjuïc i competir fins al final per un bitllet per a les semifinals de la Copa del Rei

El migcampista del València, Javi Guerra, celebra el segon gol durant el partit de la Lliga entre el València i el Celta de Vigo, diumenge passat, a Mestalla

El migcampista del València, Javi Guerra, celebra el segon gol durant el partit de la Lliga entre el València i el Celta de Vigo, diumenge passat, a Mestalla / EFE/BIEL ALIÑO

Andrés García

València

La Copa del Rei mai molesta en el València CF. I menys si l’escenari és Mestalla, el rival es diu FC Barcelona i l’equip està a només tres partits d’una final. El vell coliseu i la competició del KO que tanta glòria li ha donat històricament a l’entitat valencianista mereixen un esforç. La prioritat del València és mantindre la categoria, però els de Carlos Corberán no poden deixar-se dur. Esta nit estan obligats a netejar la imatge de l’humiliant 7-1 de Montjuïc i competir fins al final per un bitllet en les semifinals. Prohibit regalar res. Si el Barça vol passar, que s’ho guanye en el camp.

Orgull i compromís fins al final. És el mínim que se li pot demanar hui a este València vingut a menys que lluita a vida o mort per la permanència en primera divisió, condemnat a patir per Peter Lim. El context del partit, a quatre punts de la salvació que marca l’Espanyol, no és el millor, però és el que hi ha. Corberán va marcar el camí en el seu primer partit de Copa contra l’Ourense.

“Avançar és una il·lusió”

“Com a club tenim molt clara quina és la nostra responsabilitat, prioritat, esta temporada, però també volem i hem de continuar explorant les nostres opcions en la Copa. Tindre partits en Copa té aspectes molt positius. Avançar sempre és una il·lusió”. Eixa ha de ser hui la mentalitat de l’equip. Eliminar el Barça suposaria un desgast per a la semifinal a doble partit, però també retroalimentaria l’equip i significaria una injecció de confiança i autoestima per als jugadors jóvens.

El partit arriba en el millor moment de la temporada després que l’equip haja encadenat dos victòries consecutives a Mestalla (Reial Societat i Celta) dos anys després. L’equip ha experimentat millora des de l’arribada de Corberán. El problema és que el tècnic està obligat a fer canvis en l’onze titular i la falta de profunditat de la plantilla restarà nivell competitiu. És la trista realitat del València durant els últims anys a conseqüència de la gestió autodestructiva de Peter Lim.

Dimitri Foulquier, Enzo Barrenechea i Diego López van acabar amb molèsties diumenge i sembla que seran suplents. Stole Dimitrievski tornarà a la porteria. El València-Barça pot obrir les portes de la titularitat a Max Aarons per primera vegada i permetre el debut oficial en la segona part de l’últim fitxatge, Iván Jaime. Umar Sadiq també podria eixir d’inici com a Ourense en detriment del “tocat” Hugo Duro.

Les estadístiques juguen a favor del València. L’equip només s’ha vist superat com a local pel Barça en una de les seues últimes cinc visites en este torneig. L’única derrota patida es va produir la temporada 2018-2019, quan va caure 0-2 en el partit de tornada de les semifinals amb gols de Coutinho i Rakitic, després d’haver-se imposat el Barcelona en l’anada també per 1-0.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents