Novembre Elèctric o estimar la música a fons perdut

“Cada moment viscut ens ha portat ací”, repetixen Novembre Elèctric en Tot anirà bé, un dels avançaments del seu àlbum Tarongers (Deu anys en un dia) que la banda comandada per Yeray Calvo presentarà este dissabte en el Palau de les Arts. En este cas, l’“ací” poden ser molts llocs: el nou disc, la pròxima gira, una nova manera d’entendre la música mateixa o un nou començament després d’una dècada de trajectòria per a un dels projectes més singulars de l’actual escena valenciana, la d’un grup que, com el seu líder reconeix, estima la música “a fons perdut”.

Potser, la principal singularitat de Novembre Elèctric és la geogràfica: el grup va sorgir a Madrid, dels seus sis membres actuals, quatre residixen a Madrid i tres d’ells són madrilenys (el quart, Yeray Calvo, és d’Algemesí). Malgrat això, el gran pes del seu repertori és en valencià i la seua carrera s’ha desenrotllat en gran part dins dels seus límits lingüístics.

“Sí, en això som una rara avis i ens sentim orgullosos d’això —reconeix el cantant—. Com també ens sentim orgullosos de cantar en valencià i en castellà, perquè les dos llengües formen part de la nostra realitat. Haver usat només un idioma hauria sigut una mentida o fins i tot una estratègia impostada per a formar part d’algun sector o optar a uns certs premis”. “Crec, a més, que les noves generacions estan molt per damunt de si estàs cantant en un idioma o un altre”, conclou Calvo sobre l’assumpte.

Noves coordenades

Intacte, el primer disc de Novembre Elèctric, va irrompre en 2014 i va ser beneït amb un Premi Ovidi a millor disc de pop en valencià, guardó que van repetir amb el seu tercer disc, Quart minvant, que també va meréixer el Carles Santos de la Música Valenciana 2018. Movent-se sempre en les coordenades musicals del pop clàssic, emocional, valent i intimista, en este nou treball la banda ha decidit donar-se “un gust”, en paraules de Yeray, mantindre’s fidel a l’essència, però sense deixar de ballar, tal com el cantant feia d’adolescent quan es tancava en eixa habitació des de la qual es veien els tarongers als quals al·ludix el títol del nou disc.

Perquè, més enllà dels deu anys de trajectòria en una escena determinada, hi ha, segons Yeray, la “digestió” d’una “filosofia de vida que només pots adquirir amb el pas del temps” i que moltes vegades suposa “alliberar-te de prejuís, empoderar-te, donar-te el permís de fer coses que se suposa que no hauries de fer”. “Tot en esta vida no serà cantar les penes”, defenen en Et devia un reguetón amb Àrtur Martínez, de La Fúmiga, una de les col·laboracions del nou álbum, en el qual també participen Pau Alabajos, Carles Caselles, Àlex Blat o Sara Dawling. 

Sempre van tindre fe

“Siempre tuvimos fe”, canta Novembre Elèctric en Modo bucle, un altre dels avançaments de Tarongers, en el qual, en este cas, han comptat amb la col·laboració de Jorge i Pau de La Habitación Roja. I sempre han tingut fe, perquè, com també reconeix Yeray, sense fe i sense l’amor a la música difícilment la banda haguera aguantat esta dècada de trajectòria.

“Sí, de fet, és una cançó que naix com un homenatge als meus companys de grup per estos deu anys de batalla, de lluita en una trinxera que és invisible per al públic, que només veu la part més lluminosa, la dels concerts, la dels focus, la dels aplaudiments…”. La trinxera, aclarix Yeray, són les hores en l’estudi, els quilòmetres en la furgoneta i, sobretot, la gestió de les il·lusions i les desil·lusions. 

“És un equilibri molt difícil —afirma—. Al músic, en teoria, li va molt bé ser un somiador que creu en eixe esperit de llançar-se a la piscina per a crear. Però, al mateix temps, ha de ser el més realista possible, perquè et vindran pals i desil·lusions i hauràs de bregar amb tot això”. Davant d’això, Novembre Elèctric ha optat per encarar la seua carrera de manera “sostenible”, “més de fons que de velocitat”, tractant “sempre de ser millors”.

“Per a nosaltres és fonamental estar orgullós del que fem, però la màxima prioritat és gaudir-ho —explica Yeray—. Per això, moltes vegades, jo, personalment, m’he plantejat si valia la pena seguir, però al final t’adones que la música és tan important i és un motor tan definitiu en la teua vida que continuaràs igual”. Així que, posats a fer, el millor és “seguir amb el grup d’amics” amb el qual fa deu anys vas iniciar eixa “improbabilitat estadística” que és Novembre Elèctric.

Suscríbete para seguir leyendo