Patrimoni

En queden cinc i no estan protegits: els últims xalets històrics del Primer Muntanyar de Xàbia

Els xalets del primer turisme destacaven per les seues torretes i pels porxos de pedra tosca. La piqueta i la construcció d’apartaments els han esborrats del mapa. Els últims es compten amb els dits d’una mà

Arcs de tosca i escalinata: el bellíssim porxo de 1928 d’un dels pocs xalets històrics que sobreviuen

Arcs de tosca i escalinata: el bellíssim porxo de 1928 d’un dels pocs xalets històrics que sobreviuen / A. P. F.

Alfons Padilla

Alfons Padilla

Xàbia

Es poden comptar amb els dits d’una mà. Exactament. En queden cinc. I no estan protegits. Els últims cinc xalets històrics del Primer Muntanyar de Xàbia resistixen arraconats. Ací s’imposa un altre model, el de les finques d’apartaments de planta baixa i dos altures. Els apartaments es venen a preus astronòmics. Alguns arriben fins i tot al milió d’euros. I, clar, un negoci tan llépol desdibuixa el dolç passat de casetes senzilles, casetes amb xicotetes torres i porxos amb arcs de pedra tosca.

El hotel Venturo, la Casa de la Criminala y el hotel Plata; el turismo incipiente

L’hotel Venturo, la Casa de la Criminala i l’hotel Plata; el turisme incipient / Fundació Cirne. Arxiu Silve

Les fotos antigues (són de la Fundació Cirne i de les col·leccions Mayte, Silve i Mengual) mostren un front costaner molt distint. Rememorar eixe litoral en el qual se succeïen l’hotel Venturo, la Casa de la Criminala i l’hotel Plata (estos dos hotels van ser pioners del primer turisme de Xàbia) és viatjar als anys seixanta. No queda cap d’estos edificis històrics. La piqueta els va esborrar del mapa. Una altra foto antiga mostra una casa flanquejada per dos torrasses. Eixa primera arquitectura turística alçava talaies. Esta imatge és més antiga, dels anys trenta del segle passat. La carretera del Primer Muntanyar encara era un camí de terra. En esta costa de pedra (la duna fòssil) encara hi havia tosquera; extreien els carreus de pedra tosca.

El litoral del Muntanyar salpicado de los primeros chalés y con viñedos y huertos de naranjos

El litoral del Muntanyar esguitat dels primers xalets i amb vinyes i horts de tarongers / Fundació Cirne. Arxiu Mayte

El Primer Muntanyar està ara hiperurbanitzat. En una altra foto antiga (també anys seixanta), els primers xalets esguiten la primera línia i, darrere d’ells, hi ha els camps agrícoles de vinyes i tarongers.

Uno de los chalés que ya no existe. Destacan las torretas, un elemento que se repite en esa primera arquitectura turística

Un dels xalets que ja no existix. Destaquen les torretes, un element que es repetix en eixa primera arquitectura turística / Fundació Cirne. Arxiu Mengual

Xalet de 1928

Un dels xalets que sobreviu està ara en obres. El porxo és de pedra tosca. Té una xicoteta escalinata. En un dels carreus de tosca sobreïx en relleu la data de la caseta: 1928. En este xalet va estar La Sal, un dels locals de moda de les nits dels estius xabiers dels anys huitanta i noranta.

Todavía se puede encontrar algún ejemplo, poquísimos, de lo sencilla y bella (reminiscencias clásicas) que era aquella primera arquitectura

Encara es pot trobar algun exemple, poquíssims, de com de senzilla i bella (reminiscències clàssiques) era aquella primera arquitectura / A. P. F.

Una altra bella caseta és Villa-Mar. Té un aire d’arquitectura clàssica romana. El porxo és de llinda. I està coronat per un frontó emblanquinat.

Dos de los chalés históricos que sobreviven. Ante ellos, una araucaria, el árbol de los indianos

Dos dels xalets històrics que sobreviuen. Davant d’estos, una araucària, l’arbre dels indians / A. P. F.

Singular és el xalet que imita una barraca valenciana. I després queden dos casetes amb una xicoteta torre. Però no n’hi ha més. Sobreviuen cinc xalets històrics.

La Barraca o la impronta en la arquitectura turística de la construcción valenciana más pintoresca

La Barraca o l’empremta en l’arquitectura turística de la construcció valenciana més pintoresca / A. P. F.

Altres cases construïdes posteriorment (anys huitanta) han imitat l’atri d’arcs de pedra tosca, però ja no tenen l’encant de les antigues.

Però el que s’imposa en este litoral (i no hi ha fre) són les finques d’apartaments. Per ací van els tirs del negoci urbanístic. La piqueta demolix els xalets i en el seu lloc s’alcen edificis de planta baixa i dos altures. No va quedant ni rastre de l’embrionari turisme. En este litoral hi ha assignatures pendents. No disposa de clavegueram.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents