Els experts demanen innovar en la gestió de les emergències “per a salvar vides”

Entre les 82 mesures d’adaptació, mitigació, anticipació i regulació de l’impacte del canvi climàtic que la Universitat de València (UV) ha començat a remetre al Govern, executius autonòmics i ajuntaments del Mediterrani espanyol, fruit de la primera conferència científica postdana sobre els devastadors efectes del calfament global, en la qual la UV ha reunit 73 investigadors de 15 universitats i centres d’investigació, destaca el fet d’“impulsar la creació de policy labs sobre gestió de crisis i emergències amb l’objectiu de millorar la capacitat de resposta, reduir temps de reacció i, en última instància, salvar més vides”.

Els policy labs són laboratoris institucionals d’innovació en el disseny de polítiques públiques que reunixen experts i representants de les administracions nacionals, regionals i locals. En este cas, la proposta és innovar en la gestió de les emergències “aprofitant les capacitats disponibles per a la detecció precoç, l’anàlisi, la comunicació i la coordinació en situacions de crisis”. “Els exemples existents desenrotllen tecnologies innovadores i utilitzen les xarxes socials per a millorar la preparació i resposta davant de les emergències”, recalquen.

La dana desborda la rambla de Chiva i inunda el centre del poble

Mesures urgents

Els directors d’esta I Conferència d’Experts sobre Canvi Climàtic i Territori en el Mediterrani Ibèric, els professors de la UV, Joan Romero, catedràtic emèrit de Geografia Humana, i Ana Camarasa, catedràtica de Geografia Física, destaquen, en el document de conclusions, que, davant de les evidències científiques de la intensificació dels efectes negatius del calfament global en la regió mediterrània, “és urgent acordar per a la pròxima dècada noves estratègies d’adaptació, mitigació, anticipació i regulació fins on siga possible”.

Una urgència, afigen, que “adquirix tints dramàtics el cas de les regions mediterrànies, a on el desequilibri és més gran i, en conseqüència, la necessitat d’estratègies públiques per a afrontar situacions extremes resulta peremptòria”. “A hores d’ara, és més que evident que la superació de rècords de magnitud en els episodis es produirà cada vegada amb més freqüència”, diuen en referència a la catastròfica dana.

Marcar l’agenda política

A més de “revisar i actualitzar els protocols de gestió de les emergències”, les propostes de la comunitat científica a incloure de manera urgent en l’agenda política preveuen l’elaboració de plans d’adaptació al canvi climàtic en l’escala regional, metropolitana i local. Estos plans “han d’incorporar mesures d’ordenació territorial, de canvis en els sectors econòmics, de mobilitat sostenible, cicle integral, gestió de riscos, d’educació ciutadana i de comunicació a la població”, detalla l’informe.

També s’advoca per adaptar la planificació de la gestió de l’aigua, “en la seua doble consideració, com a recurs i com a risc, així com la gestió de la sequera, dels espais forestals i dels processos de desertificació”.

Igualment, s’insta a “desenrotllar programes d’adaptació a curt i mitjà termini per a les activitats econòmiques més exposades a l’efecte del calfament climàtic”, com l’agricultura i el turisme, així com “abordar amb enfocaments estructurals, i no amb mesures reparadores, la gestió de zones costaneres i els previsibles efectes dels temporals en el litoral”.

Un vídeo mostra la magnitud del desbordament del riu Magre en el barri del Raval d’Algemesí

Cartografia del risc

Una altra urgència és la de revisar i actualitzar la cartografia de zones vulnerables “davant de la possibilitat de fenòmens extrems més freqüents i en qualsevol època de l’any”. També es crida a “anticipar-se als efectes que el canvi climàtic tindrà sobre la qualitat de vida i la salut de les persones, especialment dels grups més vulnerables”, com majors i xiquets.

Les propostes insistixen, d’altra banda, en la necessitat d’“incorporar la visió metropolitana en la gestió territorial”, així com la inclusió “de l’educació en canvi climàtic i en la gestió del risc i de l’emergència en els currículums en tots els nivells”. Finalment, es fa una crida “a progressar cap a formes de governança que recuperen principis essencials com a lleialtat institucional i sentit d’estat, única manera d’acordar estratègies de col·laboració, cooperació i coordinació en un estat compost”.

Suscríbete para seguir leyendo