Investigació pels 227 morts de la dana

La jutgessa dona cinc dies a Emergències perquè diga qui va enviar l’ES-Alert del 29-O

La magistrada justifica l’interés en este missatge i qui el va enviar perquè “instava a evitar desplaçaments”, però “part de les víctimes d’avançada edat van perir en els seus propis domicilis”

També demana a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) dades del cabal del Poio entre les 16:13 i les 18:42 hores

Una dona camina per un carrer de Catarroja en una imatge captada l’1 de novembre de 2024

Una dona camina per un carrer de Catarroja en una imatge captada l’1 de novembre de 2024 / Germán Caballero

València

La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, ha tornat a requerir a la Generalitat perquè “en l’improrrogable termini de cinc dies” informe sobre “qui va prendre la decisió d’emetre l’alerta a la població a les 20:11 hores del 29 d’octubre de 2024”.

La magistrada fins i tot afina més en la seua petició i demana a la Conselleria d’Emergències perquè “identifique el tècnic o funcionari que, en compliment de l’orde de remissió del citat missatge a la població, la va portar a efecte a través de les vies i dels operadors de telefonia”, que menciona la Generalitat en un informe remés al jutjat de Catarroja que centralitzarà la investigació de les barrancades i riuada del 29-O.

Este interés sobre qui decidix i remet el missatge del sistema Es-Alert el justifica la magistrada en la seua interlocutòria pel fet que de les declaracions de testimonis i familiars dels 76 morts del partit judicial de Catarroja “es constata un desconeixement per les víctimes de la situació d’altíssim risc en la qual es trobaven pel desbordament de la rambla de Poio, així com del barranc de l’Horteta” (un afluent del Poio).

De fet, la magistrada afig com a “fets” en el fonament jurídic únic que les persones mortes eren “víctimes de la tercera edat que romanien en la planta baixa dels seus domicilis, víctimes que es trobaven o circulaven pels carrers de les poblacions del partit judicial o baixaven als garatges a traure els automòbils”. No obstant això, “el missatge remés a les 20.11 hores instava que s’evitaren els desplaçaments. Part de les víctimes d’avançada edat van perir en els seus propis domicilis”.

Esta mateixa setmana, la vicepresidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero, defenia que el missatge es va enviar des del Cecopi (Centre de Coordinació Operativa Integrat) com a òrgan col·legiat —per a justificar que no identificaren cap persona com a responsable de l’enviament—. Encara que després es va autocorregir i va assegurar que el Cecopi era un “òrgan de coordinació”. Ara, la Generalitat haurà de remetre els responsables directes d’emetre el missatge de les 20:11 hores del 29-O.

“L’anàlisi de l’evitabilitat de les 76 defuncions del partit judicial de Catarroja exigix que es procedisca a analitzar no només l’alarma a través d’ES-Alert, sinó també si es va comunicar a la població el risc per altres mitjans prèviament, durant tot el dia 29 d’octubre de 2024”. Entre les possibles variables que planteja la magistrada hi ha “conferències de premsa, declaracions públiques o comunicats oficials als mitjans, així com l’evolució de les circumstàncies meteorològiques d’este dia”. També requerix totes les declaracions que van fer les autoritats i responsables d’emergències sobre “el coneixement del sistema ES-Alert, la viabilitat de la seua utilització i la seua regulació”, que reclama a diverses televisions i periòdics com Levante-EMV.

Finalment, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) també haurà d’aportar “la integritat de les dades emeses entre les 16:13 i les 18:42 hores, el període de temps en el qual la Generalitat defén que va haver-hi “apagada informativa” sobre la situació del barranc de Poio”. Encara que la CHX “expressa en una nota de premsa del 4 de febrer que el SAIH (sistema automàtic d’informació hidrològica) funcionava i transmetia dades cada cinc minuts”, reclama a l’organisme de conca “la integritat d’estes dades” i el mitjà pel qual es va transmetre.

Documentació demanada pel Jutjat d’Instrucció 3 de Catarroja

Material videogràfic

À Punt, RTVE, Atresmedia, Mediaset, Grupo Prisa, Levante-EMV i Las Provincias han d’aportar en 10 dies “material videogràfic de la crescuda en la rambla de Poio, amb especificació del lloc i hora en què es van prendre les imatges”.

Declaracions d’autoritats

Els mateixos mitjans de comunicació han d’aportar “les declaracions de les autoritats i responsables d’emergències, sobre el coneixement del sistema ES-Alert, la viabilitat de la seua utilització i la seua regulació”.

Nivell d’alerta

Les televisions i els dos periòdics també han d’aportar “informe de les comunicacions que es van efectuar per les autoritats amb competència en matèria d’emergències a través de conferències de premsa, declaracions públiques, comunicats oficials als mitjans, sobre el nivell d’alerta i l’evolució de les circumstàncies meteorològiques del dia 29 d’octubre amb expressió del moment i lloc en què es van dur a terme”.

Qui va emetre l’alerta

La Conselleria d’Interior i Emergències ha d’informar “en l’improrrogable termini de cinc dies” sobre “qui va prendre la decisió d’emetre l’alerta a la població a les 20:11 hores del 29 d’octubre de 2024”.

Quin funcionari la va enviar

La Conselleria d’Interior i Emergències ha d’identificar “el tècnic o funcionari que, en compliment de l’orde de remissió del missatge a la població, la va portar a efecte a través de les vies i dels operadors de telefonia”.

Les dades de la CHX

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha d’aportar al jutjat la “integritat de les dades del Sistema automatitzat d’informació hidrològica (SAIH) corresponent al barranc de Poio de les 16:13 a les 18:42 hores, el tram que la Generalitat defén que va haver-hi “apagada””.

Perit cartogràfic

Un investigador de la UPV que ha elaborat un estudi cartogràfic de les cotes que va aconseguir l’aigua desbordada del Poio.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents