València descarta urbanitzar l’horta alliberada per la nova llei autonòmica

Les modificacions introduïdes en la Llei de l’horta de València i el Pla d’acció territorial (PAT), així com la supressió de l’organisme que controlava i salvaguardava el compliment d’esta norma, han generat preocupació en col·lectius dedicats a la protecció del patrimoni agrícola, encapçalats per Per l’Horta, que estimen que el nou decret facilitarà “la urbanització d’un total de 3.800 hectàrees de les més d’11.000 d’horta protegida repartides en quinze pobles”.

En concret, la reforma de la llei aprovada pel Consell flexibilitza la construcció de vivenda en les parcel·les amb protecció d’horta grau 3, les més degradades, sempre que estes vivendes s’alcen en els municipis afectats per les inundacions o en aquells que patisquen “emergència residencial”, en paraules del conseller Martínez Mus. Així mateix, la reforma suprimix els límits imposats amb caràcter general a les places i aforament màxim d’activitats terciàries autoritzables, cosa que dona peu a l’ampliació de restaurants, orxateries i establiments turístics —amb els seus respectius aparcaments— situats en zones d’horta.

Segons l’atles dels usos del sòl agrícola elaborat en 2023 pel Consell de l’Horta, el terme municipal de València té 2.622 hectàrees de terreny agrícola incloses dins del PAT de l’horta, el qual representa un 24,5 % de la superfície prevista per l’àmbit de protecció i ordenació. El 74 % de la superfície agrària del terme municipal es troba cultivat o ben preparat per a cultivar, entre la qual destaca la producció d’hortalisses (25,9 %), principalment ceba, xufa i carxofa. D’altra banda, les terres sense cultivar s’estenen en un 26 % de la superfície, i bona part d’este terreny, el 20,3 %, és terreny abandonat o infrautilitzat. Sobre la base d’això, més de 500 hectàrees repartides en 2.500 parcel·les —especialment en pedanies del nord— serien susceptibles de la flexibilització. 

El 20 % de l’horta de València arreplegada en el PAT està abandonada o infrautilitzada

No obstant això, a falta de veure com es desplega sobre plànol la reforma i les seues diferents interpretacions, l’alcaldessa, María José Catalá, va deixar ahir clar que no buscarà escletxes per a urbanitzar l’horta ara més desprotegida. “Si en algun punt ens aporta la possibilitat de fer una dotació pública com un depòsit d’aigua pluvial que aporte seguretat i tranquil·litat ho valoraríem, però només en eixos casos. No valorem altres infraestructures. Només dotacions hidràuliques o socials per a la zona. Eixa seria la finestra que obrim dins de la possibilitat que ens ha donat el Consell”, va insistir l’alcaldessa, que va descartar fer un altre ús de la modificació legal malgrat l’emergència residencial manifesta que es viu en la ciutat.

Des dels col·lectius ecologistes expliquen que l’aprovació del nou decret llei implica que les zones no protegides pels plans urbanístics dels municipis puguen ser desenrotllades de manera immediata, mentres que les marcades com a sòl agrícola podran reclassificar-se i permetre, així, la construcció sobre zona verda. Recorden que Rita Barberá va voler reformar el PGOU per a crear quatre pastilles en sòl agrari amb les quals atraure inversions estratègiques, cas d’hospitals o universitats privades. I porten a col·lació l’exemple de Mahuella, un illot d’horta situat al costat d’Albalat que l’exalcaldessa va voler urbanitzar, que la llei del Botànic va protegir amb el grau 3 i que ara, sense el blindatge, queda a costa d’un possible pla especial. Una cosa que aparentment no ocorrerà.

Suscríbete para seguir leyendo